Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Estaràs

Què veure i què fer a Estaràs (Segarra, Lleida): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 5 Monuments · 1 Natura

A quina distància del centre de Estaràs és cada lloc

Pobles a prop de Estaràs

Què veure a Sant Ramon 4 km · 4 llocs
Què veure a Pujalt 4,7 km · 6 llocs
Què veure a les Oluges 4,9 km · 5 llocs
Què veure a Sant Guim de Freixenet 5,3 km · 3 llocs
Què veure a Ribera d'Ondara 7,7 km · 1 lloc
Què veure a Montmaneu 7,9 km · 3 llocs
Què veure a Ivorra 9 km · 3 llocs
Què veure a Sant Guim de la Plana 9,1 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segarra › Estaràs

Què veure i què fer a Estaràs

Estaràs
Poble
Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, amb cinc castells declarats bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) repartits pel seu extens terme rural: els d'Altarriba, Estaràs, Farrán, Mejanell i Vergós Guerrejat. Es va formar al segle XIX per la unió de diverses entitats abans independents, entre elles Gàver, esmentada ja el 1015 com a lloc fronterer, que juntament amb Altarriba va pertànyer al bisbat de Vic mentre la resta depenia del d'Urgell. Amb la creació de les províncies el 1833, el municipi va quedar convertit en frontera provincial. A mitjan segle XIX just comptava amb 39 habitants; avui en té 161.
Castell de Estaràs
Monument
Casal senyorial del segle XVIII aixecat sobre un castell del segle XII que va pertànyer als Cervera fins al 1246, quan va passar com a dot a la corona; Jaume I el va adquirir el 1251 i des del segle XIV va quedar en mans dels Vilallonga fins a començaments del XX.
Castell de Alta-riba
Monument
El castell d'Alta-riba és una fortalesa en ruïnes d'Estaràs (Segarra), declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), alçada al Tossal d'Alta-riba, sobre la petita vall del torrent de Malacara, afluent del riu Sió. Els seus orígens es remunten al segle XI, quan el comtat de Berga va emprendre la reconquesta de la vall del Sió; a mitjan aquella centúria el comte Ramon Berenguer I va cedir el castell, amb la seva torre i les cases de l'entorn, a un tal Bonfill. Al segle XII apareix el llinatge dels Alta-riba, primer castlans i després senyors del lloc; el 1238 Berenguera d'Alta-riba va vendre el castell al monestir de Santes Creus, que va mantenir la senyoria fins a l'abolició de les senyories al segle XIX. Conserva una torre circular d'uns cinc metres de diàmetre, construïda directament sobre la roca.
Castell de Ferran
Monument
Castell situat dalt del nucli de Ferran, al municipi d'Estaràs, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Se'n tenen notícies des de mitjan segle XI, quan la família Cervera el tenia pel comte de Cerdanya; entre 1068 i 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa van prometre fidelitat al comte Guillem Ramon I de Cerdanya per aquest castell i altres de la comarca. Els Cervera van continuar com a senyors del terme al segle XII, ja sota el comte de Barcelona; en el testament de Ramon Berenguer III, de 1130, el castell consta com a domini dels comtes de Barcelona. A la segona meitat del segle XIII va passar als vescomtes de Cardona, fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals. Avui només en queden les ruïnes dalt del poble de Ferran.
Castell de Vergós Guerrejat
Monument
Castell documentat des de 1103 com a castlania dels Vergós, dins l'antic comtat de Berga; al segle XIV va passar als senyors de l'Oluja Sobirana i cap al XVI a la família Meca, que va transformar la fortalesa medieval en gran casa senyorial connectada per dins amb la veïna església parroquial de Santa Magdalena. Després de morir sense fills l'última Meca el 1778, l'herència va passar als marquesos de Capmany, i fins a mitjan segle XIX només l'van habitar guardes. Als anys noranta el va adquirir un restaurador de mobles que el va donar a l'ajuntament, propietari actual: el 2017 es va restaurar la torre, caiguda el 2013 per un temporal, i el 2018 un tram de muralla ensorrat per pluges, amb vista a fer-lo visitable. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Castell de Mejanell
Monument
Castell del segle XI, documentat des de 1098, quan apareix esmentat com a castell de Meià en una donació a la canònica de Solsona, i vinculat des de llavors als senyors de la Manresana, del domini dels quals formava part encara el 1710, quan el posseïa Joan de Copons. Pertany al terme d'Estaràs per escassos metres. Del conjunt original només es conserva la torre, de planta circular, avui adossada a un habitatge, amb dos dels seus tres pisos i més de set metres d'alçada, assentada directament sobre la roca calcària; la seva porta, a uns quatre metres del terra, s'obre amb un arc de mig punt adovellat. Al costat de la torre s'aixeca l'església romànica de Sant Pere de Mejanell, del segle XII, d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular.
Naixement del riu Sió
Natura
El riu Sió neix a la font de Gàver, dins el terme d'Estaràs, a 589 metres d'altitud, en una comarca de la Catalunya seca on el cabal inicial és molt escàs. Recorre 77 quilòmetres fins a unir-se al Segre, el seu col·lector, aigües amunt de Balaguer, guanyant cabal en travessar la zona de regadiu de la Noguera. El parc situat al nucli de Gàver assenyala aquest punt de naixement.