Poble
Sant Hilari Sacalm és una vila de muntanya de les Guilleries, a la Selva, província de Girona, destinació tradicional d'estiueig pel seu clima fresc i les seves aigües minerals; coneguda com la «vila de les cent fonts» pel centenar llarg de deus del seu terme. És el municipi més muntanyós de la comarca, envoltat per la serra de les Guilleries, la muntanya de Sant Miquel i la plana de les Arenes, i ha estat tradicionalment la capital d'aquesta serra natural. Té 6.069 habitants (INE 2025) i un calendari festiu actiu, amb representacions de Setmana Santa com el Sant Sopar o el Viacrucis Vivent, la festa major de Sant Joan el 24 de juny i nombroses trobades populars repartides al llarg de l'any.
Monument
El castell de Solterra, documentat des de l'any 929 i actiu militarment fins al segle XV, domini directe dels comtes de Barcelona, tot just conserva restes de la base circular de la seva torre i d'una capella dedicada a Sant Miquel, que es va mantenir dempeus fins cap al 1910. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) (BIC RI-51-0006076).
Natura
El massís de les Guilleries s'estén per nou municipis de la Selva i Osona, amb Sant Hilari Sacalm com a capital de la subcomarca, on es troba el Museu de les Guilleries. El seu punt més alt és el Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, amb 1.204 metres. El travessa d'oest a est el riu Ter, i al seu interior neixen l'Onyar i el Sot de la Noguerola, aquest darrer a la Serra de Santa Bàrbara. La vegetació combina l'alzinar mediterrani amb rouredes i fagedes eurosiberianes a les zones altes i obagues. El massís va ser també refugi de bandolers, entre ells Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, nascut el 1594 al mas Sala de Viladrau.
Monument
Documentada des de 922 sota la jurisdicció del castell de Solterra, l'església romànica es va consagrar el 1199 però els terratrèmols del segle XV van obligar a reconstruir-la i consagrar-la de nou el 1480; guarda la sepultura del segle XIV de Ramon de Gurb i Almanda de Blanes, i el seu campanar es va coronar entre 1921 i 1922 segons projecte de Josep Maria Pericas.
Monument
La Casa forta de la Rovira, dalt del puig de Mascarbó, data de finals del segle XII o principis del XIII i està documentada des de 1252; de planta rectangular amb murs d'un metre de gruix, espitlleres i fossat perimetral, va ser excavada entre 1924 i 1926 i avui es troba deteriorada. Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1988 (BCIN 1663).
Monument
El Castell de Saleta del Mas, o dels Marquesos de Monsolís, és una masia gòtica de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, documentada des de 1199. El 1853 la seva propietària va rebre el títol de marquesa de Monsolís, i cap al 1895 el seu descendent Josep Maria de Pallejà, després d'apostar amb altres propietaris de la comarca a qui aixecava el millor castell d'aire medieval, va afegir les torres i altres elements neomedievals que avui el defineixen. El 1926 l'arquitecte Rafael Masó va traslladar a la finca, pedra a pedra, una capella gòtica del segle XVI portada de Pedret, a Girona. L'edifici, de planta quadrangular amb gàrgoles i torre emmerletada, s'alça al costat del bosc, a un quilòmetre del poble; la finca és privada i no es visita. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) (BCIN 1470-MH).
Monument
Casa senyorial de Sant Hilari Sacalm (Selva), de finals del segle XIX, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) (BCIN 1951-MH), projectada el 1893 per l'arquitecte Enric Sagnier per encàrrec del seu oncle Joaquim Villavecchia i Busquets i la seva esposa Elvira Rabassa i Milà de la Roca. És un edifici aïllat sobre un petit promontori a les afores del nucli urbà, format per diversos cossos amb planta en forma d'U; a la façana principal destaca la torre circular, de planta baixa i dos pisos, coronada per merlets triangulars i teulada cònica de pissarra. Al costat del conjunt s'alça la capella del Sagrat Cor, amb portalada d'arc de mig punt i campanar d'espadanya, decorada per l'escultor Frederic Marès i presidida per un Sagrat Cor de bronze, rèplica reduïda del que corona el temple del Tibidabo.
Natura
El Matagalls, amb 1.697-1.698 metres, és un cim del massís del Montseny al límit d'el Brull, Viladrau i Montseny, a més de Sant Hilari Sacalm, al sud de la Selva. Al cim hi ha una gran creu dedicada a Jacint Verdaguer, al costat d'un record a l'excursionista Jaume Oliveras i Brossa, impulsor de la cursa Matagalls-Montserrat. La ruta més senzilla, pel Coll Fòrmic, salva un desnivell de 553 m en una hora i quart, passant pel Turó Gros (1.525 m) i el Collet dels Llops (1.569 m). Des del cim es veuen muntanyes del Pirineu com el Cadí, el Puigmal i el Canigó, i en dies clars fins i tot les Balears. A finals del segle XVIII el cim va participar en els mesuraments del meridià per fixar la longitud del metre, i cada segon diumenge de juliol s'hi celebra un aplec popular.
Natura
El Turó de l'Home és el cim més alt del massís del Montseny, amb una altitud d'uns 1.706 metres (el vèrtex geodèsic de l'Instituto Geográfico Nacional el situa a 1.707,8 m), en una zona declarada reserva de la biosfera per la UNESCO el 1978. Està format per fil·lites i corneanes, roques metamòrfiques pròpies de la serra. Al cim es conserva un observatori meteorològic, una de les instal·lacions més antigues de Catalunya, la construcció del qual va començar el 1881, i que durant anys va tenir una guarnició militar. El clima és oceànic fresc, amb precipitacions anuals al voltant dels 1.070 mm i una temperatura mitjana de 7 graus. S'hi arriba en cotxe per una carretera asfaltada que surt de la BV-5114.
Curiositat
Sant Hilari Sacalm és coneguda com la vila de les cent fonts perquè al seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus i fonts d'aigua mineral. Entre les més conegudes hi ha el balneari de la Font Vella, d'aigües termals, i el de la Font Picant, d'aigua bicarbonatada i ferruginosa. L'explotació comercial d'aquestes aigües es remunta almenys a Jaume Traveries i Riera, conegut com Jaumet del flabiol (1871-1955), primer venedor de l'aigua de la Font Vella.