Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Osor

Què veure i què fer a Osor (Selva, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Osor és cada lloc

Pobles a prop de Osor

Espanya › Catalunya › Girona › Selva › Osor

Què veure i què fer a Osor

Osor
Poble
Osor és un municipi de muntanya de les Guilleries, al nord de la Selva, a Girona, amb 430 habitants (INE 2025) i tradició minera i ramadera, reflectida en el nom d'un dels seus nuclis, les Mines d'Osor. Documentat des de l'any 860 com a Auzor, el 1067 el comte Ramon Berenguer I va rescatar el seu feu dels vescomtes de Narbona. El seu nucli urbà va ser destruït per terratrèmols al segle XV. El terme, abrupte, està envoltat per cims de les Guilleries com el Sant Gregori (1.088 m) i el Sant Miquel de Solterra (1.204 m), i regat pel Ter, amb el pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de la comarca. Conserva l'església de Sant Pere d'Osor, del segle XVIII amb elements romànics, i el monestir romànic de la Mare de Déu del Coll.
Sant Pere d'Osor
Monument
Església de grans dimensions que ocupa una illa de cases en un turó vora la carretera que travessa Osor, anivellat per una terrassa sobre la riera de la Noguerola. La primera menció del lloc és de l'any 860, quan es dona un alou al monestir d'Amer, i la primera notícia de la parròquia és de 922. El temple romànic va ser reconstruït i consagrat el 1125 pel bisbe de Vic Ramon Gaufred; els terratrèmols de 1427-1430 el van danyar greument, es va reconstruir a mitjan segle XV i a finals del XVIII es va transformar en l'edifici actual, amb una nau i quatre capelles per banda, invertint l'orientació de l'església romànica, la façana de la qual, amb arcuacions llombardes, encara es conserva al lateral sud. El campanar, quadrat, remata en merlets d'una reconstrucció del XIX.
Mare de Déu del Coll d'Osor
Monument
El santuari de la Mare de Déu del Coll s'alça a 823 metres d'altitud, al pas que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, tot i que des de 2024 el temple pertany administrativament al veí municipi de Susqueda. La primera referència documental data de 1184-1187, quan s'hi va instal·lar un priorat benedictí depenent de l'abadia d'Amer, que es va extingir el 1835 amb l'exclaustració. Conserva gairebé intacta la seva estructura romànica: nau única lleugerament trapezoidal d'uns 20 metres, amb absis semicircular, portal de tres arcs en gradació i un alt campanar d'espadanya. Al Museu Episcopal de Vic es guarda una talla romànica de la Mare de Déu i un frontal d'altar del segle XII procedents del santuari, considerat una obra cabdal de la pintura de l'època.
Torre de Recs
Monument
Torre robusta de planta quadrada aixecada amb posterioritat a 1439 a la plaça del Verger, al mateix nucli d'Osor; des del segle XIX es va fer servir com a presó, per la qual cosa també es coneix com a Torre de la Presó. És un edifici gòtic declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), de quatre plantes, situat al costat de l'església parroquial; fa uns 7 metres de costat per 15 d'alçada. Les seves parets de pedra vista destaquen per les cantonades ben tallades, algun finestral gòtic trilobulat i merlets conservats a la façana sud. La va fer construir Violant de Recs, esposa de Ramon de Vilanova, amb permís dels senyors de la Vall d'Osor, per a la qual cosa va caldre foradar la muralla de la vila; el 1932 es va instal·lar al primer pis el dipòsit d'aigua del poble, avui en desús.
Torre de Sant Joan
Monument
La Torre de Sant Joan s'alça a l'extrem d'un contrafort a l'esquerra de la riera d'Osor, a uns dos quilòmetres del poble, en un pas estret que controlava i defensava l'únic accés a la vila pel costat de llevant; va poder funcionar com a torre de guaita i potser sigui l'anomenada torre dels Recs, documentada des de 1310. És un edifici quadrat de 6,28 per 6,28 metres, amb murs d'1,10 metres de gruix i una alçada conservada d'uns 8 o 9 metres; tenia tres plantes, de les quals es conserva millor la baixa, amb una porta d'entrada de 125 centímetres i espitlleres a cada façana. Per la seva tècnica constructiva es considera una obra del romànic tardà, d'entre els segles XII i XIII. Està declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).