Poble
Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva, a la província de Girona, amb una església parroquial documentada des de l'any 898. Coneguda per les seves fonts d'aigües minerals i el seu entorn de boscos de la serra de les Guilleries, conserva el balneari de les Termes d'Orion, el castell de Farners i el santuari de la Mare de Déu de Farners, proper a ell, i els monestirs romànics de Sant Pere Cercada i Sant Salvi de Cladells. A la seva plaça major porxada s'alça l'església gòtica de Santa Coloma. El municipi, amb 13.993 habitants (INE 2025), va canviar als anys 1980 el seu nom oficial de Farnés a Farners; el seu nucli urbà concentra més de 10.000 veïns.
Monument
El castell de Farners és una construcció romànica del segle XI situada al terme de Santa Coloma de Farners, capital de la Selva, a la qual dona nom. Apareix documentat el 1046, en el jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I; va ser feu del vescomtat de Cardona, en castlania de la família Farners fins al segle XIII i després dels Vilademany. En la guerra civil catalana contra Joan II el van ocupar els remences el 1485. El seu últim ús data del segle XVIII, ocupat per un regiment borbònic en la Guerra de Successió. Restaurat des dels anys noranta, ocupa uns 200 m² amb una torre de l'homenatge de 8,4 m de diàmetre i 12 m d'alçada, al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Farners. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1396-MH).
Monument
L'ermita de la Mare de Déu de Farners s'alça als peus del castell de Farners, a cinc quilòmetres de Santa Coloma de Farners, i barreja el romànic amb el barroc de les seves successives ampliacions. Es va reconstruir per ordre de Ramon de Farners, que la va donar a la diòcesi de Girona, i va quedar consagrada el 23 d'abril de 1200 pel bisbe Arnau de Creixell; a diferència de la majoria d'esglésies romàniques, la seva nau està orientada cap al nord. Al segle XVIII s'hi van afegir una nau d'entrada, un creuer amb cúpula el·líptica i un gran pòrtic. Al cambril es venera la talla romànica de la Mare de Déu de Farners, del segle XII; durant la Guerra Civil, dos joves de Santa Coloma la van salvar de la profanació del santuari, i el 1939 va tornar al seu cambril en una multitudinària romeria.
Monument
Sant Andreu de Castanyet és l'església del veïnat de Castanyet, al municipi de Santa Coloma de Farners, documentada ja a l'acta de consagració de la parroquial de Santa Coloma de l'any 950. D'origen romànic molt retocat entre els segles XIII i XVII, té nau única d'uns vint metres amb dues capelles a cada costat, absis semicircular i campanar de torre quadrada amb remat piramidal; conserva una campana de bronze de 1940 i pintures interiors de 1955 amb escenes de la vida de sant Andreu. Està adossada a la rectoria del segle XVIII, i al seu costat es conserva l'antic cementiri, tancat amb una reixa de ferro forjat de 1827.
Monument
Sant Miquel de Cladells és una església romànica del segle XII al veïnat de Cladells, del municipi de Santa Coloma de Farners, de nau trapezoïdal d'uns deu metres amb absis semicircular cobert per volta de quart d'esfera, dues capelles laterals -una amb pica baptismal de granit- i campanar quadrat de remat piramidal al qual s'accedeix per una escala de cargol de pedra; l'exterior de l'absis llueix un fris amb esferes i creus. El lloc s'esmenta a l'acta de consagració de Santa Coloma de l'any 950 i consta com a parròquia el 1362. Durant la Guerra del Francès va ser saquejada i es van destruir els seus altars majors, substituïts el 1828. La rectoria, d'època posterior, va servir anys com a hostal i avui s'utilitza com a casa de colònies.
Monument
Antic monestir agustinià a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners, amb església datada el 1063 i comunitat establerta el 1136, a la qual el papa Innocenci III va concedir el 1198 les esglésies de Santa Coloma de Farners, l'Esparra, Sauleda i Vallcanera. El temple actual, reconstruït als segles XII-XIII i consagrat el 1245, és un destacat exemple del romànic tardà, de planta de creu llatina amb capçalera triabsidal, cimbori octogonal i portalada d'arcs en degradació amb capitells i timpà; va ser restaurat entre 1987 i 1997. El monestir, en decadència des de 1480, va passar el 1592 a dependre dels agustinians de la Seu d'Urgell i va ser suprimit el 1835; un fragment del seu retaule del segle XIV es conserva al Museu d'Art de Girona.
Monument
Església del segle XI al costat de Sant Pere Cercada, de nau única d'uns deu metres per tres rematada en absis semicircular amb arcuacions llombardes a l'exterior, volta de canó i portada de mig punt, amb una capella gòtica de volta de creueria afegida al costat nord; el bisbe Guillem de Peratallada la va donar al monestir de Sant Pere Cercada el 1167 i el papa Innocenci III va confirmar la donació el 1198.
Activitat
Se celebra el cap de setmana més proper al 24 de setembre, data de la mort del sant local Dalmau Moner, frare dominic del convent de Girona, amb sardanes, havaneres, concerts i espectacles infantils de gegants i capgrossos.
Fita
Pere el Cerimoniós va concedir el 1344 al lloc el dret a celebrar mercat, origen del seu paper de capital comarcal; fins aleshores depenia eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i civilment del castell de Farners.
Gastronomia
Licor de nous verdes, espècies i fins a mig centenar d'herbes macerat al sol i a la serena; la vila conserva la recepta escrita més antiga coneguda, de 1842, i li dedica cada novembre una festa d'elaboradors.