Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Arbúcies

Què veure i què fer a Arbúcies (Selva, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Arbúcies és cada lloc

Castell de Montsoriu 4,3 km
Torre de Vilarmau 7,7 km

Pobles a prop de Arbúcies

Què veure a Sant Feliu de Buixalleu 6,6 km · 4 llocs
Què veure a Sant Hilari Sacalm 7 km · 10 llocs
Què veure a Breda 8,3 km · 6 llocs
Què veure a Gualba 9,4 km · 1 lloc
Què veure a Espinelves 10 km · 1 lloc
Què veure a Riells i Viabrea 11 km · 2 llocs
Què veure a Campins 11 km · 1 lloc
Què veure a Viladrau 11 km · 10 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Selva › Arbúcies

Què veure i què fer a Arbúcies

Arbúcies
Poble
Arbúcies és una vila de la comarca de la Selva, a la província de Girona, als peus del Montseny, amb 6.665 habitants (INE 2025). De tradició ramadera, és també seu, malgrat la seva mida modesta, de diverses de les principals empreses carrosseres d'autobusos de Catalunya, hereves d'una indústria que va arribar a transformar en furgonetes i descapotables models tan populars com el SEAT 127 o el SEAT Panda. El seu major atractiu patrimonial és l'accés al castell de Montsoriu, dels segles XIII i XIV, un dels millors exemples d'arquitectura gòtica militar conservats a Catalunya, juntament amb esglésies romàniques com la de Sant Pere Desplà, amb pintures preromàniques úniques al país. Celebra el diumenge abans de Corpus la Festa de les Enramades, declarada d'interès nacional el 1999.
Castell de Montsoriu
Monument
El castell de Montsoriu s'alça sobre un turó de 650 metres, al parc natural del Montseny, entre Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu. Documentat des de l'any 1002, va ser residència dels vescomtes de Cabrera des del matrimoni el 1033 d'Ermessenda de Montsoriu amb Guerau de Cabrera, i va viure el seu major esplendor quan la família acumulava dominis per la seva fidelitat als reis. Des del segle XV va entrar en decadència en traslladar els Cabrera la seva residència a Blanes, i al segle XVI va ser venut a Francesc de Montcada; després va pertànyer als ducs de Medinaceli. Ocupat per tropes franceses a la Guerra del Francès i pels militars a la primera guerra carlina, és avui del Consell Comarcal de la Selva. Conserva tres recintes emmurallats i la torre de l'homenatge, del segle X.
Torre de Vilarmau
Monument
Torre de vigilància de planta quadrangular, molt deteriorada i envoltada de restes d'un fossat, alçada al cim del turó de Vilarmau, a uns 1.075 metres, més a prop de Viladrau que del nucli d'Arbúcies. Construïda en pedra i morter de calç, amb espitlleres a tot el seu perímetre, degué tenir originalment dos o tres plantes. El lloc està documentat des de 1082 com a 'Villare Malum' i la torre s'esmenta ja el 1582; a prop seu es trobava el mas Castell de la parròquia de Lliors, documentat el 1217. No se sap amb certesa la seva funció original, tot i que la torre conservada es data el 1845, quan va servir de vigilància durant les guerres carlines, i el 1862 va formar part d'una línia de telègraf òptic.
El Montseny, reserva de la biosfera
Fita
El massís del Montseny, l'elevació més alta de la serralada prelitoral catalana, s'estén per les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i la Selva, i inclou part del terme d'Arbúcies entre els divuit municipis que abasta. El 1978 la Unesco el va incloure a la seva xarxa mundial de reserves de la biosfera, i el parc natural que avui el protegeix, declarat el 1987 i gestionat per les diputacions de Barcelona i Girona, és el més antic de Catalunya. La seva reduïda extensió reuneix comunitats vegetals pròpies dels tres grans biomes europeus: alzines i suredes mediterrànies, fajos i avets eurosiberians, i prats de tipus boreoalpí; el bosc d'avets del Montseny és, de fet, el més meridional de tot el continent.
Els bolets del Montseny
Gastronomia
Les fagedes, rouredes i castanyedes del massís donen rovellons, ceps, camagrocs i llenegues que omplen els cistells a la tardor; es mengen a la brasa, saltejats o acompanyant la caça i els guisats de muntanya.