Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Amer

Què veure i què fer a Amer (Selva, Girona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Amer és cada lloc

Pobles a prop de Amer

Espanya › Catalunya › Girona › Selva › Amer

Què veure i què fer a Amer

Amer
Poble
Amer és una vila de la Selva, a Girona, a la vora del riu Brugent, al límit amb la Garrotxa i el Gironès, amb 2.422 habitants (INE 2025) i el seu antic monestir benedictí. El territori està poblat des de temps remots: als penya-segats de Sant Roc hi ha un jaciment del Paleolític Superior, i al cim del Puiggalí, entre les valls del Ter, el Llémena i el Brugent, restes d'un poblat ibèric i d'una torre romana de vigilància dels segles II-I a. C. La vila va créixer al voltant del seu mercat setmanal, documentat ja al segle XII, i al segle XVIII es va expandir al voltant de la plaça major amb carrers empedrats a l'estil de Girona. El 1427 va patir un terratrèmol, i el 1926 les riuades de Sant Ramon es van endur els seus ponts i van modificar el curs del Brugent.
Vila Vella d'Amer
Monument
Nucli històric d'Amer, declarat conjunt històric d'interès nacional, a l'extrem nord de la comarca de la Selva, a la riba dreta del riu Brugent. S'articula al voltant de l'antic monestir benedictí de Santa Maria d'Amer, fundat el 949, l'església del qual, avui parroquial, es conserva juntament amb antigues dependències monàstiques reconvertides en cases. Presideix la vila la plaça Major, coneguda com la plaça Porxada, la segona plaça porxada més gran de Catalunya, la fisonomia actual de la qual es deu sobretot al segle XVIII. La vida del monestir es va prolongar fins a la desamortització de 1835-1837. El terratrèmol de 1427 va malmetre uns vuitanta edificis de la vila, i al segle XVII una epidèmia i el saqueig dels exèrcits francesos van marcar també la seva història.
Castell de Estela
Monument
El castell d'Estela corona el serrat de la Serra, sobre les Saleres Velles, entre la conca del Ter i la vall del riu Brugent, al terme d'Amer, a la Selva; juntament amb el monestir d'Amer, és un dels referents històrics de la població. La seva posició dominava la sortida del Ter cap a les planes de la Selva i el Gironès i protegia els nuclis d'Amer, la Cellera de Ter i Anglès, més com a lloc de vigilància que com a gran fortalesa. Està documentat des de 1080, amb drets exercits pels Montcada i els Soler entre els segles XII i XIV i després pel llinatge Roca-Salva. De la construcció resten els fonaments d'una torre rectangular de cinc per sis metres i diverses terrasses menors; va quedar abandonat després dels terratrèmols del segle XV, amb danys majors en el de 1428.
Santa Brígida d'Amer
Monument
Aquesta ermita del segle XI, depenent del monestir d'Amer i reconstruïda al XVII després de patir danys, probablement pels terratrèmols de 1427, s'alça aïllada dalt d'un cingle amb vistes a la vall d'Amer. Formada per un edifici de planta rectangular amb absis semicircular al qual es va adossar un cos de tres plantes, la façana principal conserva un campanar d'espadanya amb la campana Marieta i, al costat oriental, restes d'un rellotge de sol pintat en vermell i blanc. Al seu costat hi ha una font anomenada de Sant Bernat. Cada primer diumenge de febrer, els veïns d'Amer hi organitzen un aplec amb els goigs de la santa, sardanes i els rocs de Santa Brígida, unes galetes de les pastisseries locals. Des de 1972 l'organitza el grup Esquelles, que va restaurar l'ermita el 2001.
Torre de Roca-salva
Monument
També anomenada casa forta de Roca-salva o torre de Sant Climent, documentada des de l'any 949, s'alça al vessant del puig Galí, sobre la plana d'Amer, amb excel·lent visibilitat de la plana de Sant Climent i del Pasteral, la qual cosa confirma la seva funció històrica de vigilància territorial. La torre circular que es conserva íntegra, de 16 metres d'alçada i 3 de diàmetre exterior, construïda en pedra calcària local, és del segle XIII, mentre que el cos rectangular annex es va reformar als segles XVII, XIX i XXI; conserva una gran porta adovellada amb una escala d'accés de fusta i dues cadenes, d'aire escenogràfic medieval. Va pertànyer al llinatge Roca-salva, que per matrimoni la va traspassar als Soler, també senyors del castell d'Estela.
La consagració del monestir de Santa Maria d'Amer
Fita
La consagració del cenobi benedictí vora el Brugent va marcar l'evolució del poble durant segles; els abats van exercir el senyoriu sobre la vall fins a la desamortització de 1835, que va posar fi al seu poder.