Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a La Cellera de Ter

Què veure i què fer a La Cellera de Ter (Selva, Girona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de La Cellera de Ter és cada lloc

Sants Just i Pastor de la Cellera 1,3 km

Pobles a prop de La Cellera de Ter

Què veure a Anglès 1,9 km · 6 llocs
Què veure a Sant Julià del Llor i Bonmatí 2,4 km · 2 llocs
Què veure a Amer 4,8 km · 6 llocs
Què veure a Osor 5,9 km · 5 llocs
Què veure a Susqueda 8 km · 3 llocs
Què veure a Sant Martí de Llémena 8,1 km · 4 llocs
Què veure a Brunyola i Sant Martí Sapresa 8,8 km · 3 llocs
Què veure a Bescanó 9,6 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Selva › La Cellera de Ter

Què veure i què fer a La Cellera de Ter

La Cellera de Ter
Poble
La Cellera de Ter és un municipi de 2.027 habitants (2025) de la comarca de la Selva, a Girona, a 166 metres d'altitud a la riba dreta del Ter, amb els nuclis d'El Pasteral, Pladamont i Pladavall. Les troballes més antigues del terme, de fa uns 100.000 anys, són d'una tribu nòmada; al Pasteral es conserven un dolmen neolític, un poblat ibèric i una necròpolis romana. La primera referència escrita del lloc, de 833, ja cita la seva església, lligada als privilegis de repoblació que el rei Lluís el Pietós va donar a l'abat Deodat per poblar les valls del Ter; el poble va néixer com a cellae del monestir de Santa Maria d'Amer i es va independitzar del castell d'Anglès el 1788.
Sants Just i Pastor de la Cellera
Monument
Església romànica de nau única amb absis semicircular i sagristia afegida al flanc sud, situada a la Cellera de Ter (la Selva) i vinculada al monestir d'Amer; la coberta és de doble vessant i l'interior té volta de canó apuntada reforçada amb un arc toral. Un recinte emmurallat envolta el conjunt, que va conservar l'antic cementiri i l'atri porticat d'accés. Tot i que les primeres referències escrites daten de 1364, la seva fàbrica i l'advocació als màrtirs del segle IV suggereixen un origen diversos segles anterior, probablement del segle XII. Els terratrèmols de 1427 la van danyar, obligant a una reconstrucció parcial de la qual donen compte els contraforts del costat nord. El poble hi acudia en processó en temps de sequera; avui l'aplec se celebra el dilluns de Pasqua.