Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Les Planes d'Hostoles

Què veure i què fer a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa, Girona): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments

A quina distància del centre de Les Planes d'Hostoles és cada lloc

Pobles a prop de Les Planes d'Hostoles

Què veure a Sant Feliu de Pallerols 3,3 km · 1 lloc
Què veure a Susqueda 4,7 km · 3 llocs
Què veure a Sant Aniol de Finestres 6,6 km · 3 llocs
Què veure a Rupit i Pruit 6,8 km · 5 llocs
Què veure a Amer 7,5 km · 6 llocs
Què veure a Sant Martí de Llémena 9,4 km · 4 llocs
Què veure a La Vall d'en Bas 9,5 km · 4 llocs
Què veure a Santa Pau 10 km · 16 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Les Planes d'Hostoles

Què veure i què fer a Les Planes d'Hostoles

Les Planes d'Hostoles
Poble
Les Planes d'Hostoles és un municipi del sud de la Garrotxa, a la vora del riu Brugent, antiga capçalera de la baronia d'Hostoles, amb 1.746 habitants (INE 2025). Situat a les valls de Cogolls i d'Hostoles, forma part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al costat de la serra de les Medes, amb el volcà Puig Rodó. El castell d'Hostoles, del comtat de Besalú i documentat des de 1021, va pertànyer al segle XIV a la família Cartellà i va tenir un paper destacat en la guerra dels Remences de 1462, dirigida per Francesc de Verntallat des de la mateixa fortalesa; el 1474 el rei Joan II li va concedir el terme amb el títol de vescomte d'Hostoles. El municipi agrupa a més Les Encies i Cogolls, i conserva esglésies romàniques com la de Santa María de les Encies, de 1155.
Castell de Hostoles
Monument
El Castell d'Hostoles s'alça a la vall d'Hostoles, entre els termes de Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa; avui només queden ruïnes de la fortificació, cap històric de la baronia del seu nom. Documentat des de principis del segle XI sota el castlà Mir d'Hostoles, vassall del comte de Barcelona, va passar el 1212 als Cartellà pel matrimoni de Dolça d'Hostoles i el 1313 als Rocabertí. Va ser ocupat pels remences el 1463, durant la guerra civil catalana, i va tornar a la corona després de la Sentència de Guadalupe de 1488. Conserva tres recintes: el més antic amb una torre semicircular i un aljub, un altre amb torres de sageteres, i un tercer dels segles XIV-XV que protegia el pati interior; obres recents han consolidat les ruïnes.
Castell de Puig-alder
Monument
Castell documentat ja el 1021, en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú, que el va deixar juntament amb el d'Hostoles al seu fill Guillem; formava, amb els castells d'Hostoles i Colltort, la línia defensiva entre els bisbats de Vic i Girona. El 1212 va passar a Dolça, filla de Mir d'Hostoles, i després a la casa de Palafolls, que el va perdre el 1259, en la rebel·lió de la noblesa catalana contra Jaume I, i va acabar en poder de la corona. Arruïnat pels terratrèmols, només queden restes de murs a la muntanya de Sant Salvador; l'únic testimoni de la seva existència és l'església de Sant Salvador, capella castral documentada des del 1184, tot i que l'edifici romànic del XII va desaparèixer i l'actual és una reconstrucció recent. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 1988 (BCIN 1247-MH).
Sant Salvador de Puig-alder
Monument
Sant Salvador de Puig-alder és una ermita romànica situada dalt d'un turó, al terme de Cogolls, dins del municipi de les Planes d'Hostoles (Garrotxa), continuació de la capella de l'antic castell de Puig-alder, documentada ja el 1184. De nau única amb absis semicircular orientat al sud-est, conserva un ampli pòrtic dovellat sostingut per bigues de fusta sota el qual s'obre una cisterna, i un campanar d'espadanya d'un sol ull; el seu aspecte actual respon a les remodelacions de la baixa edat mitjana i l'edat moderna. El 1984 va ser objecte d'una acurada restauració en què es va trobar una talla romànica de la Mare de Déu, anomenada «Mare del Salvador» i avui conservada al Museu d'Art de Girona. El castell, del qual l'ermita va ser capella, va pertànyer als comtes de Besalú.