Poble
Roses és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa nord del golf de Roses, al sud del cap de Creus, que des de 1960 ha experimentat un ràpid creixement turístic, passant de 3.287 habitants a 20.365 el 2025. Els primers assentaments es remunten al paleolític superior, i cap al 3000 a. C. es van aixecar els dòlmens de la casa cremada. El 333 a. C. famílies de la colònia grega de Massàlia es van instal·lar a San Pedro de Roda i després a la plana, donant origen al nom de Roses, els vestigis de la qual es conserven al pati d'armes de l'actual ciutadella. El 216 a. C. hi va desembarcar una expedició romana al comandament d'Escipió. Vila mariner a dalt de la badia, conserva la Ciutadella, amb restes gregues, romanes i medievals, i un llarg passeig marítim vora el cap de Creus.
Poble
Santa Margarida és un barri residencial i nàutic de Roses (Alt Empordà, Girona), construït als anys 60 sobre l'antic aiguamoll de la desembocadura del Grau, amb quinze quilòmetres de canals navegables. El nucli censal de Santa Margarida i el Salatar suma 2.445 habitants (2025).
Monument
El castell de la Trinitat s'alça a l'est del nucli urbà de Roses, al costat del far, a uns 60 metres sobre el nivell del mar. El seu nom prové d'una ermita de 1508 enderrocada, juntament amb una torre de defensa, en construir-se la fortalesa. Va ser l'emperador Carles V qui en va ordenar l'edificació, abans que la Ciutadella de Roses; les obres, dirigides per l'enginyer castellà Luis de Pizaño, es van iniciar el 2 de gener de 1544 i van concloure a mitjan 1551, ja en ple segle XVI. De planta estrellada de quatre puntes -batejades Roses, Sant Pere de Rodes, Medes i Trinitat segons la seva orientació-, conserva les seves muralles ataludades i restes del cos de guarnició, la presó i l'església de la terrassa superior. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista del segle XVI, amb modificacions posteriors, situada al nord-oest de la vila de Roses i que domina la badia del mateix nom. Malgrat el nom popular de ciutadella, en realitat es tracta de les muralles de la vila vella de Roses, les restes de la qual es conserven al seu interior; només a finals del segle XVIII i principis del XIX va passar a exercir, de fet, el paper de ciutadella respecte a la nova població, traslladada fora dels murs però sense arribar a tenir defensa pròpia. Per això resulta més adequada la també popular denominació de les Muralles. El recinte conserva restes de tretze segles d'ocupació, entre elles la ciutat grega de Rhode, una vil·la romana i una necròpolis paleocristiana i visigoda.
Natura
El dolmen de la Creu d'en Cobertella, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) en la categoria de zona arqueològica, és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3500 i 3000 anys abans de Crist. Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mitjà, conegut des d'època medieval com Petra Coaperta (1214) i Petra Cooperta (1233), format per una cambra trapezoidal llarga de lloses de granit, amb avantcambra, i un passadís estret del qual només queden les empremtes d'implantació a la roca. S'aixeca al paratge de la Casa Cremada, en terreny pla però en una zona elevada. La seva cambra fa interiorment 3,90 metres de llarg per 3,20 d'ample i fins a 2,45 d'alçada, amb l'entrada orientada al sud-est. Va ser excavat el 1943 i restaurat el 1957 per Francesc Riuró.
Monument
La torre de Norfeu s'alça en el punt més elevat del cap homònim, a 169 metres sobre el mar, i formava part del sistema defensiu del golf de Roses construït des de mitjan segle XVI entorn de la ciutadella de Roses. Es va aixecar cap al 1604 amb planta circular i gran diàmetre, amb dos pisos i un parapet artillat, per vigilar les cales veïnes davant les aiguades de corsaris i dificultar el refugi de flotes que bloquegessin el port. Durant la guerra dels Segadors, abans del setge de 1645, la guarnició de Roses, fidel a Felip IV, la va anomenar també torre del Rei. Només es conserva el primer pis, fins a uns 6 metres d'alçada; el seu interior, abans un aljub, es va reutilitzar per a usos agrícoles després de ser volada pels francesos a la segona meitat del segle XVII.
Natura
Al cim del puig de les Muralles, al nord del Puig Rom i a l'est del nucli de Roses, es conserva un dels recintes visigots més ben conservats de tota la península ibèrica: un castrum fortificat amb dues torres quadrangulars al costat de la seva porta d'accés i una muralla de doble mur farcida de terra i pedra. Va ser descobert el 1946 per Lluís Pericot, Francesc Riuró, Miquel Oliva i Pere de Palol, i la seva ocupació se situa entre la segona meitat del segle VII i el primer quart del segle VIII, fins a l'arribada de les tropes musulmanes. Des de la seva alçada, aquest antic poblat ja aprofitava la seva posició estratègica com a mirador natural sobre la badia de Roses.
Natura
El Puig Alt és una muntanya de 492 metres situada al terme municipal de Roses, a la comarca de l'Alt Empordà, a la costa nord del golf de Roses i al sud del cap de Creus. Des del seu cim, convertit en mirador, s'obtenen vistes de 360 graus que abasten des de Portbou fins al golf de Roses i, en dies clars, fins al Canigó.
Natura
La platja de la Pelosa és una cala de sorra fina, amb bon fondejador, molt freqüentada per navegants que recorren la costa del Cap de Creus, al terme de Roses, al costat de cala Montjoi. Les seves aigües de pesca van ser objecte de disputa entre Roses i Cadaqués fins que el 1674 es va fixar la riera de Jòncols com a frontera entre els seus termes. Al costat de la platja es conserva la Barraca de Cala Pelosa, una cabana de pescadors del segle XVII, de planta rectangular i murs de pedra i morter emblanquinats, amb dues llars i cuina al seu interior, avui usada com a lloc de reunió dels pescadors locals.
Natura
Cala verge de Roses, situada a 18 quilòmetres del nucli urbà i dins del Parc Natural del Cap de Creus, a l'inici del tram més salvatge d'aquesta costa, envoltada de penya-segats escarpats i de paisatge agrest. Fa 190 metres de llarg per 51 d'ample, amb un fons marí irregular i abrupte que la fa apta per al submarinisme, i una platja formada per sorra, graves i còdols. Com que és de difícil accés, només abastable per un camí sense asfaltar, es manté poc concorreguda, cosa que la converteix en un lloc cercat per qui prefereix la tranquil·litat, a més de molt valorada pels navegants que recorren aquesta costa.
Natura
Àmplia cala del Parc Natural del Cap de Creus, a set quilòmetres de Roses, separada de Cala Jóncols pel Cap Norfeu, d'aigües netes i entorn boscós envoltat de muntanyes pirinenques. La seva forma de mitja lluna, força tancada, li dona aigües tranquil·les amb poc onatge i vent, tot i que una mica fosques; la platja, de sorra gruixuda i graves, té 305 metres de llarg per 31 d'ample. S'hi pot arribar amb cotxe, i a l'estiu hi ha vaixells des de Roses diverses vegades al dia; hi passen el GR-92 i el camí de ronda. Al costat de la cala hi va haver fins al 2011 el restaurant El Bulli, de Ferran Adrià, que el 2023 va reobrir com a museu, El Bulli 1846. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán va demanar al seu testament que les seves cendres s'escampessin en aquesta cala.
Natura
La punta Falconera és un cap del litoral de Roses (Alt Empordà), a la Costa Brava, situat a l'extrem sud de la península del cap de Creus i al nord del golf de Roses, on marca l'inici del tram protegit de costa cap a Roses, d'accés només a peu. Separa la cala de Montjoi, a l'est, de les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites, a l'oest; el seu nom al·ludeix a la presència històrica de falcons i xoriguers, i avui hi nia una parella de falcons pelegrins. El marcat sortint del cap fa que la costa sigui sorrenca cap a l'est i rocosa cap a l'oest. És un paratge protegit de gran riquesa natural, integrat al parc natural del Cap de Creus, amb pi blanc, pi pinyer i alzina, i el romaní com a arbust més abundant.
Natura
La platja de Roses, a l'Alt Empordà (Girona), és una llarga platja de sorra blanca i fina, de pendent suau i ben protegida de la tramuntana; és la més urbana i familiar de la badia. S'estén al llarg de la façana marítima del poble, entre el Port Nou i el canal del Riu Grau.
Natura
Platja semiurbana de sorra fina i aigües d'un blau intens, coneguda també com Canyelles Grosses, resguardada de la tramuntana. Pren el nom de la urbanització de l'Almadrava, que juntament amb Canyelles i Santa Rosa de Puig-rom forma una entitat de població de Roses (Alt Empordà). A prop, al turó de Puig Rom que tanca per aquell costat la badia de Roses, es conserva un castrum visigot.
Natura
La badia de Roses és la badia principal de la Costa Brava, situada a l'extrem nord del golf de Roses, entre la punta de la Poncella, sota el castell de la Trinitat, i la desembocadura de la Mugueta, límit sud de la urbanització de Santa Margarida, al terme de Roses, al qual pertany tota la seva superfície. La delimiten el far de Roses, a la punta de la Bateria, i el de Santa Margarida, al grau de la Muga. Pren el nom de la vila de Roses, principal nucli urbanitzat, tot i que des del desenvolupament turístic iniciat a la dècada de 1960 pràcticament tota la badia està urbanitzada; sovint es confon, de manera impròpia, amb el golf de Roses, més ampli.
Activitat
Port de Roses, un dels més grans de la Costa Brava i punt de sortida habitual per navegar cap a les cales del Cap de Creus, situat a l'extrem de llevant de la badia, a l'inici del parc natural, a pocs metres del nucli urbà. Gestionat per Ports de la Generalitat, ofereix bona protecció davant els forts vents de la zona; la seva bocana té un calat de 6 metres i 70 d'amplada. Originàriament va ser un port pesquer, i amb el temps la zona esportiva va anar guanyant importància, sobretot després de l'ampliació de 2004. Tres molls organitzen el conjunt: el de la Perola, al nord, separa el port esportiu de la platja de la Punta; el Comercial separa les dàrsenes esportiva i pesquera; i el de la Llosa, al sud, separa el port pesquer de la platja dels Palangrers.
Activitat
Sortida en catamarà o vaixell turístic que resseguix la costa del parc natural de Cap de Creus fins a Cadaqués i Portlligat.
Activitat
Cala Jóncols és una platja verge de Roses, de paisatge salvatge i penya-segats escarpats, situada a 18 km del nucli urbà dins el Parc Natural del Cap de Creus, entre Roses i Cadaqués. El seu fons marí, irregular i abrupte, la fa idònia per al submarinisme, amb un centre de busseig especialitzat en bateigs i immersions guiades. La platja, de còdols i sorra, fa 190 metres de llarg per 51 d'ample, i s'hi accedeix per un camí sense asfaltar que la manté aïllada i poc concorreguda.
Activitat
La Festa Major de Roses (Alt Empordà, Girona) se celebra el 15 d'agost. A més de concerts i revetlles, el programa inclou música clàssica, havaneres, sardanes i gegants, i aquell mateix dia se celebra la missa ecumènica Oikoumene. És un dels programes festius més concorreguts de la costa nord de l'Alt Empordà.
Activitat
Un dels carnavals més populars de la Costa Brava, amb tres desfilades de carrosses i comparses pels carrers, l'arribada de Sa Majestat Carnestoltes i l'enterrament de la sardina a la platja.
Activitat
Centres de busseig actius des dels anys setanta organitzen sortides des d'aquesta platja cap als fons marins del parc natural de Cap de Creus.
Curiositat
Galeries i búnquers de la Guerra Civil excavats al promontori de Punta Falconera per vigilar i defensar la badia de Roses, accessibles des de la cala Jòncols.
Curiositat
Vaixell mercant de vapor enfonsat el 8 de març de 1939 a la badia de Roses en xocar amb una mina submarina, amb els 27 tripulants morts; les restes reposen partides en dos trossos a 60 metres de fondària.
Curiositat
El Cap Norfeu és una península calcària que s'endinsa dos quilòmetres a la Mediterrània entre les badies de Jóncols i Montjoi, al sud-est del cap de Creus, al terme de Roses i dins el Parc Natural del Cap de Creus, sota protecció integral terrestre i marina. Les seves costes, esculpides per la tramuntana i el mar, formen penya-segats i coves, amb illots rocosos de formes capricioses com el Cavall Bernat i el Gat. En el seu punt més alt, a 169 metres, es conserven les restes d'una torre de guaita construïda cap al 1604, que va formar part del sistema defensiu del golf de Roses i va arribar a ser coneguda com a torre del Rei; la seva funció era defensar dels corsaris les aiguades de les cales veïnes. Avui es conserva dempeus el seu primer pis, fins a uns sis metres d'alçada.
Natura
Cavitat natural a la península de Norfeu formada per pous i galeries en diversos nivells, envoltada de la llegenda popular que hi viu una família de dones encantades.
Natura
Sepulcre megalític de nom ben curiós, situat als voltants del massís de Rodes, testimoni de l'ocupació prehistòrica del territori de Roses.
Natura
Pedra dreta situada al costat de les ruïnes conegudes com Casa Cremada, un topònim que en si mateix suggereix una història perduda d'incendi o destrucció.
Fita
El setge de Roses de 1808 va ser un episodi de la Guerra del Francès en què la vila fortificada, defensada per l'exèrcit espanyol i recolzada per mar per l'armada britànica, va resistir l'avanç napoleònic abans de caure. El general Laurent Gouvion Saint-Cyr va posar setge a les seves fortificacions el 7 de novembre de 1808 i la plaça, defensada per miquelets i voluntaris a la ciutadella i el castell de la Trinitat, va capitular vint-i-nou dies després, el 5 de desembre. Roses va quedar en mans franceses fins a la retirada de les tropes napoleòniques d'Espanya el 1814; abans de marxar, els francesos van volar el castell de la Trinitat i les muralles de la vila vella, conegudes com la Ciutadella de Roses.
Gastronomia
Gamba vermella capturada per la flota d'arrossegament als canons submarins davant de la badia i subhastada a la llotja del port; el seu creixement lent en aigües profundes i fredes li dona una carn dolça i ferma molt apreciada a tot Catalunya.