Poble
Castelló d'Empúries és un municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona, amb 12.201 habitants (INE 2025), antiga capital del comtat d'Empúries des que cap al 1064 els comtes hi van traslladar la seva residència des de Sant Martí d'Empúries. Aquell mateix any es va consagrar per primera vegada, en estil romànic, l'església de Santa Maria, que amb el temps es convertiria en l'actual basílica gòtica coneguda com la catedral de l'Empordà. El municipi té dos nuclis, el nucli medieval de Castelló, que conserva el seu traçat, places porticades i palaus, i la marina residencial d'Empuriabrava; l'ajuntament té la seva seu a l'antic Palau dels Comtes. El 1492 la població jueva, que va arribar a comptar amb unes 300 persones i dues sinagogues, va ser expulsada per decret dels Reis Catòlics.
Poble
Empuriabrava és una entitat de població de Castelló d'Empúries, al golf de Roses, envoltada pel parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És la marina residencial navegable més gran d'Europa, amb més de 24 km de canals que arriben fins a la porta de cada casa, i capital catalana del paracaigudisme. Abans de construir-se, els seus terrenys eren aiguamolls empordanesos, ocupats per grans masies de cultiu d'arròs. Els primers projectes urbanitzadors van sorgir el 1964, i les obres dels canals i els habitatges, inspirades en la Venècia clàssica, van començar el 1967; les vendes van tenir gran èxit, sobretot a Alemanya. La mobilització ecologista que va suscitar el seu creixement va impulsar la creació, el 1983, del parc natural que avui l'envolta. Té uns 8.000 habitants.
Monument
La basílica de Santa Maria, coneguda com la «Catedral de l'Empordà», s'alça al barri del Puig Salnes del nucli antic de Castelló d'Empúries, capital del comtat després de la destrucció d'Empúries, quan els comtes hi van traslladar la seva residència. Es considera el monument religiós més important de les terres gironines després de la catedral de Girona. L'obra gòtica actual, dirigida per l'arquitecte Ramon de Xartres, es va començar a construir el 1261 sobre una església romànica anterior consagrada el 1064, de la qual encara resten vestigis com els primers pisos de la torre campanar. L'estructura es va donar per acabada a principis del segle XV, quan es va aixecar la façana amb la seva portalada de marbre i es va esculpir el retaule d'alabastre de l'altar major. Té planta de saló, amb tres naus, i als segles XVII i XVIII se li van afegir dues grans capelles laterals.
Monument
L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries ocupa una antiga fàbrica de farina instal·lada en un molí documentat des de 1331, avui inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al llarg de les seves tres plantes conserva màquines del procés de mòlta, datades entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, combinades amb estructures de fusta de melis, flandes i pi gallec. El museu, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona, mostra el treball tradicional lligat al conreu del blat a l'Empordà.
Monument
Últim portal conservat de les vuit portes de l'antiga muralla medieval de Castelló d'Empúries, dels segles XIII-XIV, tot i que la vila ja estava fortificada des del segle X, sense que se'n conservin restes d'aquella època primera. El Portal de la Gallarda és una torre de planta rectangular amb un portal d'arc de mig punt dovellat obert a la base i una gran finestra quadrada al damunt. Al costat d'aquest portal es conserven trams de muralla de pedra integrats en construccions posteriors. El conjunt està protegit des de 1988 com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Natura
Segona zona humida més important de Catalunya, amb estanys, llacunes i camps on hivernen, nidifiquen o fan parada més de 300 espècies d'ocells. El parc té una superfície aproximada de 4.722,7 hectàrees, de les quals unes 824 són reserva natural integral, i es reparteix entre diversos municipis de l'Alt Empordà, amb Castelló d'Empúries al capdavant, que concentra el 57,4% de la superfície protegida. Va ser declarat paratge natural el 1983 i reclassificat com a parc natural el 1985; una part del riu Fluvià, amb l'illa de Caramany, és reserva parcial per a la llúdriga. Més del 80% del territori és privat, i entre els seus dos polígons hi ha Empuriabrava, la marina residencial més gran d'Europa, amb 30 km de canals navegables.
Natura
Riu que neix als contraforts pirinencs i desemboca al golf de Roses després de travessar Castelló d'Empúries, alimentant els aiguamolls i les llacunes de l'Empordà.
Natura
El riu Muga desemboca al golf de Roses, al terme de Castelló d'Empúries, entre Empuriabrava i els Aiguamolls de l'Empordà, espai natural protegit. Amb un cabal mitjà de 3,34 m³/s a la desembocadura, les seves aigües alberguen llisses i llobarros juntament amb barbs, truites, crancs de riu, anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus i granotes. Els aterraments han fet desaparèixer l'antic estuari i el port medieval conegut com el grau de la Muga.
Natura
L'estany del Cortalet és una gran bassa artificial construïda sobre antics prats al costat del centre d'informació del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a Castelló d'Empúries, amb l'objectiu principal de facilitar l'observació d'ocells: el seu interès és sobretot ornitològic. La comunitat vegetal més abundant és el canyissar, tot i que als seus marges apareixen també hàbitats d'interès comunitari com els prats i jonqueres halòfils mediterranis o les comunitats de salicòrnia. La làmina d'aigua es manté mitjançant inundació forçada, alimentada en part per aigua depurada procedent d'Empuriabrava després de passar per l'estany Europa. Equipat amb itineraris, panells i observatoris, és l'espai del parc que reuneix la majoria dels seus visitants.
Natura
Un dels estanys d'aigua dolça més emblemàtics de l'antic estany de Castelló, envoltat de vegetació higròfila i amb una plataforma d'observació d'ocells.
Natura
La Illa de Caramany és una illa fluvial situada a dos quilòmetres de la desembocadura del Fluvià, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a Castelló d'Empúries. Alberga un dels boscos de ribera més extensos, més ben estructurats i conservats del parc, amb espècies autòctones com salzes, pollancres, freixes, oms i tamarius. L'illa és a més un punt important d'hivernada i nidificació d'ardeids i altres ocells. Compta amb la doble figura de reserva natural integral i reserva natural parcial, i forma part de la Xarxa Natura 2000 amb el codi ES0000019.
Natura
Llacunes litorals d'aigua salabrosa situades darrere les platges entre les desembocadures del Muga i el Fluvià, amb vegetació adaptada a la salinitat com la salicòrnia.
Natura
La platja de la Rubina, coneguda també com a platja Salvatge, és una platja natural del municipi de Castelló d'Empúries situada dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entre la bocana d'Empuriabrava i la marina residencial de Santa Margarida. Té 1704 metres de longitud i 59 d'amplada, formada per sorres mitjanes i fines amb un pendent d'entrada a l'aigua molt pronunciat; a l'extrem més proper a Santa Margarida està permès l'accés de gossos i el kitesurf. L'Agència Catalana de l'Aigua controla setmanalment la qualitat de les seves aigües en temporada de bany, amb resultat excel·lent. Darrere la platja s'estén un cordó dunar amb llacunes pròpies d'un aiguamoll, protegit per una tanca que resguarda la vegetació i la fauna que hi nia, com el corriol camanegre.
Activitat
Mercat de dimarts a l'antiga capital del comtat d'Empúries, hereu dels mercats concedits a la vila al segle XIV.
Activitat
Mercat nocturn de temporada vora els canals d'Empuriabrava, amb artesania i ambient familiar les nits d'estiu.
Activitat
Empuriabrava és una urbanització de Castelló d'Empúries, al golf de Roses, construïda com a marina residencial al voltant d'una extensa xarxa de canals navegables, a imitació de Port Grimaud (França) i dels desenvolupaments de Florida, inspirats al seu torn en Venècia. Amb uns 24 km de canals interiors, 14.000 habitatges i 5.000 amarradors privats, està considerada la marina residencial més gran del món. La va promoure el 1964 la societat Eurobrava S.A., fundada pel marquès de Sant Mori; es va aprovar el 1967 malgrat l'oposició de petits propietaris agrícoles, en terrenys que formaven part dels Aiguamolls de l'Empordà. Compta amb platja d'1,5 km i aeròdrom, seu de Skydive Empuriabrava; a l'estiu arriba a acollir més de 60.000 persones, davant els prop de 7.000 residents fixos.
Activitat
Ruta en caiac pels canals navegables d'Empuriabrava i el tram baix del riu Muga, amb possibilitat d'arribar fins a la platja dels Aiguamolls.
Activitat
Al parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Castelló d'Empúries, Alt Empordà), de 4.722,7 hectàrees, s'hi han citat 329 espècies d'ocells, de les quals 82 hi nidifiquen de forma regular. Les sortides guiades amb telescopi surten del centre d'informació del Cortalet per observar tant espècies migratòries, amb el pas més gran durant la segona quinzena d'abril i els primers dies de maig, com hivernants procedents del nord i centre d'Europa, entre les quals destaquen els ànecs. Diversos dels miradors del parc són antigues sitges d'arròs reconvertides per a l'observació.
Activitat
Jornades anuals dedicades a l'observació ornitològica al parc natural, amb passejades guiades i activitats familiars.
Activitat
Sortida guiada en caiac per les llacunes i els canals del parc natural, una manera tranquil·la d'observar-ne la fauna aquàtica. Entre les aus nidificants hi ha l'ànec collverd, l'agró roig i l'arpella vulgar, a les quals s'afegeixen espècies migratòries com flamencs, becplaners i limícoles, i fins a 15.000 aus aquàtiques hivernants al gener; en les seves aigües hi viuen també la carpa, la llisa i el fartet, un peix endèmic.
Activitat
Els gegants de Castelló d'Empúries, encarregats el 1982 per l'Ajuntament a l'artista Xavier Jansana Font, amb els vestits cosits per un grup de veïnes de la vila, van ser batejats el 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç, durant la Festa Major d'aquell any, i apadrinats pels gegants de Girona. El 1985 els impulsors van constituir formalment la Colla Gegantera de Castelló d'Empúries, amb Anicet Juncà Vives com a primer cap de colla, i des de llavors els gegants acompanyen, juntament amb el correfoc i els capgrossos, les festes d'agost que se celebren al voltant de la basílica de Santa Maria, antiga seu del comtat d'Empúries.
Activitat
Terra de Trobadors és el mercat medieval que Castelló d'Empúries celebra a mitjan setembre, en record de la vida a l'edat mitjana. El nucli antic s'omple llavors de més de setanta parades d'artesans, on només es pot pagar amb moneda de l'època.
Activitat
L'aeròdrom d'Empuriabrava és un dels centres de paracaigudisme més reconeguts d'Europa, amb salts en tàndem i cursos de caiguda lliure durant tot l'any. Situat a dos quilòmetres a l'est de Castelló d'Empúries, és un aeròdrom privat que s'explota comercialment com a Skydive Empuriabrava des de 1985 i que el 2012 va passar a mans d'un fons sobirà de Dubai. Registra uns 6.000 enlairaments anuals i prop de 130.000 salts, a més de vols de fotografia i publicitat aèria, vols turístics i la seva funció com a escola de pilots privats. Compta amb una pista asfaltada de 800 per 20 metres i una plataforma d'estacionament d'aeronaus de 7.500 metres quadrats.
Activitat
Túnel de vent vertical al costat de l'aeròdrom d'Empuriabrava que simula la sensació de caiguda lliure, apte per a totes les edats sense necessitat de saltar en paracaigudes.
Fita
La comissió provincial d'urbanisme va aprovar el 1967 el pla parcial que va donar origen a la marina residencial d'Empuriabrava, una retícula de més de trenta quilòmetres de canals navegables aixecada sobre els aiguamolls de la desembocadura de la Muga.
Gastronomia
Bunyols de massa fermentada amb ou i aiguardent, aromatitzats amb anís i llimona i arrebossats en sucre, que es fregeixen a tota la comarca durant la Quaresma; la seva forma aplanada i la seva molla compacta els distingeixen d'altres bunyols.