Poble
Cadaqués és un poble pescador de l'extrem oriental de l'Alt Empordà, a Girona, el punt més oriental de la península Ibèrica. Aïllat pels turons del Puig de Paní i el Puig de Bufadors, va viure de cara al mar fins a finals del segle XIX. El seu nucli antic, que va estar emmurallat, ocupa un turó rocós coronat per l'església blanca de Santa María i baixa fins a la cala del Llané Gran per carrers estrets de pissarra. Va ser ocupat per tropes franceses el 1655 i retornat a la Corona espanyola el 1659 mitjançant el Tractat dels Pirineus. El seu allargat aïllament va atreure des de principis del segle XX artistes com Dalí i Picasso, captivats per les seves cases blanques i la seva llum mediterrània; la manca d'autopista li ha conservat un aire aïllat i genuí.
Poble
Portlligat és un petit nucli de pescadors del municipi de Cadaqués, al cap de Creus, resguardat de la Mediterrània per l'illa de Portlligat i l'illot de Sa Farnera. Tradicionalment va ser la base dels pescadors de llagosta de Cadaqués, tot i que avui amb prou feines queden embarcacions amarrades. Deu la seva fama internacional a Salvador Dalí, que hi va viure des de 1930 fins a la mort de la seva esposa Gala el 1982, en una casa formada per un laberint d'antigues barraques de pescadors que va anar ampliant durant quaranta anys i avui es visita com a Casa-Museu. Dalí va idear un sistema de miralls perquè el sol, en alçar-se sobre el punt més oriental de l'Espanya peninsular, entrés primer al seu llit. Al cementiri del lloc hi ha enterrada la poeta Rosa Leveroni.
Monument
L'església de Santa Maria de Cadaqués, parroquial de la localitat, ocupa el punt més alt del poble i és un dels elements més emblemàtics del seu paisatge. D'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, guarda un dels grans retaules barrocs de Catalunya, obra dels escultors Pau Costa i Joan Torras, datat el 1729 i daurat el 1788, presidit per la Mare de Déu de l'Esperança i coronat per la imatge de sant Tomàs, copatró de la vila. Sota el campanar es conserva també el seu orgue, un dels més antics de Catalunya, construït entre 1689 i 1690 per Josep Boscà i restaurat entre 1982 i 2004 per Gerhard Grenzing.
Monument
Casa de Portlligat (Cadaqués) on Dalí i Gala van viure i treballar entre 1930 i 1982, formada per l'agrupació de diverses cabanes de pescadors convertides en un laberíntic espai d'inspiració. El 1929, després de trencar amb el seu pare i atret per l'aïllament del lloc, Dalí va comprar amb 20000 francs avançats pel vescomte de Noailles la primera barraca de pescadors, a la qual va anar afegint-ne d'altres durant quaranta anys fins a formar el conjunt actual, que ell mateix definia com «una veritable estructura biològica». Per la casa hi van passar visitants com Walt Disney o els ducs de Windsor. Després de la mort de Gala el 1982, Dalí no va tornar mai més a Portlligat, i la casa, tancada després de la seva pròpia mort el 1989, es va convertir en museu a partir de 1994.
Monument
El far de cap de Creus, al terme de Cadaqués, és el situat més a l'est de la península ibèrica, a 500 metres de la punta del cap, al paratge conegut com la punta de l'Esquena. Se'n va decidir la construcció el 1847 i es va inaugurar el 1853, dinou mesos després del far del Llobregat, cosa que el converteix en el segon més antic de Catalunya; una làpida sobre la porta recorda aquesta data sota el regnat d'Isabel II. De planta quadrada, amb una torre de senyals d'onze metres d'alçada reformada en diverses ocasions, s'alça al costat de les restes d'una torre medieval de guaita documentada ja el 1385. Avui acull un centre d'interpretació del Parc Natural de Cap de Creus.
Monument
Fortalesa situada al turó de Sant Jaume, sobre el nucli antic de Cadaqués, amb vistes dominants sobre la badia; avui convertida en mirador i declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). No se'n coneix bé l'origen, tot i que és probable que s'aixequés al segle XVII; va ser destruïda pels anglesos i reconstruïda pels francesos durant les guerres napoleòniques, de manera que la construcció actual pertany al segle XIX. De planta quadrada, amb quatre cossos adossats a mode de baluards, conserva en dos dels seus murs el coronament de merlets triangulars. Malgrat el seu aspecte de gran torre, mai no va tenir funció defensiva, sinó de vigilància i senyalització, i encara que sovint se l'anomena castell de Cadaqués, és en realitat una construcció militar diferent del castell pròpiament dit.
Natura
El Parc Natural de Cap de Creus, al terme municipal de Cadaqués i altres pobles de l'Alt Empordà, va ser el primer parc natural mariticoterrestre de Catalunya, creat per la Llei 4/1998. Ocupa 13.886 hectàrees, de les quals 10.813 són terrestres i 3.073 marines, i s'estén també per Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga. El vertebra la serra de Rodes o de Verdera, amb un litoral de penya-segats, cales verges i formacions rocoses granítiques i esquistoses que el vent de tramuntana i el mar han modelat durant milers d'anys; la vegetació de matoll i prats secs contrasta amb la nuesa del paisatge costaner. El seu fons marí protegit és apreciat per al submarinisme i els seus camins per al senderisme.
Natura
El Pení és un contrafort de 606,6 metres de la serra de Rodes, a la península del Cap de Creus, que domina cap al sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i cap al nord-est la badia de Roses, amb vistes de 360 graus sobre el conjunt del cap. Al seu cim es troben les instal·lacions d'una estació de radar de l'Exèrcit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units el 1959. En els seus vessants es va estavellar, el 6 de desembre de 1942, durant la Segona Guerra Mundial, un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França. L'origen del nom de la muntanya és incert, i se li atribueixen indistintament orígens celta, grec, llatí i hebreu.
Natura
Cap situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al terme municipal de Cadaqués, al final d'una petita península que separa el golf de Roses, al sud, del golf de Lleó, al nord; és el punt més oriental de la península Ibèrica i dona nom al parc natural que l'envolta. A la zona també se'l coneix com a cap del Diable, i les aigües que separa com a mar d'Amunt i mar d'Avall. Sobre el promontori més proper a la punta, a 87 metres d'altitud, s'alça un far construït sobre els fonaments d'una torre de senyals romana que a la baixa edat mitjana va servir també com a torre de guaita. El mateix topònim, del llatí Caput Kerus, prové d'una veu ibera que significava amuntegament pedregós.
Natura
La cala Culip és una petita badia del Parc Natural del Cap de Creus, al terme de Cadaqués, orientada al nord i separada de la cala Jugadora per l'istme del cap. Acull les platges dels Pescadors i es Gentils, i sota les seves aigües es troba un autèntic cementiri de naufragis fenicis, grecs i romans, ja que la cala, plena d'esculls rocosos i exposada amb tota la seva força al vent de tramuntana, resultava una trampa en cas de mal temps. El seu nom, abans Calipo, podria relacionar-se amb la nimfa Calipso, que va enamorar Odisseu en la mitologia grega. Aquest paisatge va inspirar Salvador Dalí en algunes de les seves obres, com El gran masturbador.
Natura
La cala Galladera és una petita badia de la costa del Cap de Creus, al terme d'El Port de la Selva, al límit amb Cadaqués, dins del parc natural. Orientada a l'est, queda ben arrecerada de la tramuntana per la forma entrant de la costa; s'hi conserva una petita barraca aixecada per pescadors de Llançà. Té una profunditat màxima de 5 metres, amb fons cobert de posidònia, tot i que en els últims anys s'ha detectat la presència de l'alga invasora Caulerpa cylindracea. La separa de la cala Portaló la silueta punxeguda de l'illa del mateix nom. El 1994 es van descobrir al seu fons les restes d'un naufragi dels segles I-II abans de Crist, un vaixell carregat d'àmfores de vi que havia salpat d'Empúries i va quedar sorprès per un temporal.
Natura
Petita cala de la badia del mateix nom, dins del Parc Natural del Cap de Creus, al costat de la punta d'en Cudera, a sis quilòmetres del nucli de Cadaqués (Alt Empordà). Té una longitud de 50 metres i una amplada mitjana de 10, amb un fons de grava i còdols molt apreciat pels amants del busseig i l'esnòrquel, orientada al sud i arrecerada de la tramuntana. S'hi accedeix per un corriol que baixa des de l'antic camí de ronda. El seu nom és diminutiu de guilla (guineu), animal que poblava antigament la zona; antany s'hi practicava la pesca de l'eixugador, amb foc nocturn per atreure els peixos.
Natura
Cala del Parc Natural del Cap de Creus, al municipi de Cadaqués, formada per dues petites platges properes entre si, la platja Gran de Cala Jugadora i la platja dels Barrilers, de sorra gruixuda i pedres. S'hi arriba per un camí situat a uns 250 metres de la carretera que va de Cadaqués al far del cap de Creus. Geològicament marca la transició entre els esquists i el granit de la zona, i és un lloc on es practica el nudisme. El seu nom prové del costum dels pescadors de jugar a cartes mentre esperaven que la tramuntana amainés per calar les xarxes o sortir a pescar al mar d'Amunt.
Natura
Cala de gran valor per als pescadors locals, amb aigües cristal·lines i un accés a peu de més de 4 km que la manté ben conservada. S'obre a la costa nord del cap de Creus, dins la badia del Golfet i del parc natural del Cap de Creus, entre la punta Ronyosa i la punta dels Farallons, i queda molt exposada a la tramuntana. S'hi arriba pel sender de gran recorregut GR-11 des de Port de la Selva. Per la seva orientació recull el plàncton arrossegat pels corrents, cosa que multiplica la pesca de bonítols i sardines respecte a altres caladors del cap. Al costat de la platja es conserva la barraca de Cala Prona, un antic refugi de pescadors inclòs a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. El seu nom prové de «pregona», profunda, per la fondària de les seves aigües.
Natura
La cala Culleró és una petita platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada dins del Parc Natural del Cap de Creus, molt a prop del far del Cap de Creus i davant de l'illa de Culleró. Orientada al nord-nord-oest, té just 21 metres de longitud i 5 d'amplada, formada per grava i còdols, i queda molt exposada a la tramuntana i a la mar de fons. Al seu voltant es desplega un paisatge de roques esculpides per l'aigua i el vent, algunes amb nom propi i catalogades, com la roca del Gran Masturbador, batejada així per Salvador Dalí, o les roques de l'Àliga i del Camell. A la cala es practica el nudisme.
Natura
Petita badia de Port Lligat, al terme de Cadaqués, arrecerada del mar per una petita illa que es va convertir en imatge recurrent en la pintura de Salvador Dalí. L'artista hi va fixar la seva residència des de 1930 fins a la mort de la seva esposa Gala el 1982, i va dissenyar ell mateix la casa on va viure, avui convertida en museu. Dalí va idear un sistema de miralls perquè la llum de l'alba entrés directament al seu dormitori, i va arribar a dir que el sol sortia sobre el seu llit abans que a cap altre lloc d'Espanya. Les seves aigües tranquil·les, protegides també de la tramuntana, fan de la cala un racó recollit del cap de Creus.
Natura
La illa de Portlligat tanca davant de Cadaqués (Alt Empordà) la badia de Portlligat, visible des de la casa museu de Dalí, dins del Parc Natural de Cap de Creus. Amb 8,81 hectàrees i una alçada màxima de gairebé 19 metres, és la segona illa més gran de la Costa Brava després de la Meda Gran, separada de terra per un canal vadejable a peu d'uns 30 metres. Comprada el 1962 per construir-hi una casa d'estiueig que va arribar a rebre Dalí, Kirk Douglas o Yul Brynner, va passar per diversos propietaris amb projectes urbanístics fins que el 1995 la Diputació de Girona la va adquirir per protegir-la; l'habitatge, ocupat després per ocupes, va ser enderrocat, i des de 2009 es retiren les plantes invasores que cobrien bona part de la seva superfície.
Natura
La Illa de sa Encalladora, al Cap de Creus (Cadaqués, Alt Empordà), és la segona illa més gran de Catalunya, separada de la costa per un petit istme. Fa uns sis-cents metres de llarg i té una superfície de 5,5 hectàrees, amb una altitud màxima inferior a 35 metres; el seu terreny és rocós, format per esquists i pegmatites. Acull una bassa d'aigua dolça i una flora halòfila destacada, amb fonoll marí, verdolaga marina i diverses espècies de limonium. Forma part del Parc Natural de Cap de Creus, declarat el 1998, i està protegida com a reserva natural integral, separada de terra ferma pel canal de Sa Claveguera, d'uns cinquanta metres d'ample, que la resguarda dels vents del nord.
Natura
Illot situat 705 metres a l'est del cap de Creus, al terme de Cadaqués, també conegut com la Rata: és el punt més oriental de tot el territori català. Amb una superfície de just 0,7 hectàrees, banyat pel Mediterrani, forma part del parc natural maritimoterrestre del cap de Creus, sota la protecció del qual es troba.
Natura
Far situat a l'extrem sud de la badia de Cadaqués, a la punta de Cala Nans, al final d'un camí de ronda entre roques granítiques i platges recòndites com la de sa Sabolla. Va ser projectat el 1847, tot i que no es va construir fins anys després, i es va inaugurar el 1864, amb un focus elevat a 35,50 metres sobre el mar i un abast inicial de 10 milles, mantingut després d'una modernització el 1926. Automàtic des de la dècada de 1960, sense personal adscrit, el far és objecte actualment d'una restauració del seu edifici.
Natura
Petita platja urbana de Cadaqués, al barri de Port Alguer, prop de la platja des Portal i la platja Gran, en plena badia. Orientada al sud-est, fa 56,5 metres de llarg per una amplada mitjana de 19,4, i està formada per pedres i sorra gruixuda de color fosc sobre la qual sempre hi ha embarcacions de pescadors varades. És un dels racons més pintorescos de Cadaqués, envoltada de cases blanques, algunes amb porxo, i presidida per la propera església de Santa Maria; es va fer cèlebre en aparèixer recreada en un quadre de Salvador Dalí de 1924. Queda flanquejada per la Riba Pitxot, on s'alça el monument a la Lídia de Cadaqués, obra de Ramon Moscardó, que mira cap a una altra escultura semblant a l'altre costat de la badia.
Natura
La platja de sa Sabolla és una petita cala natural del terme de Cadaqués, situada al sud de la badia, prop del far de Cala Nans, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Té just 50 metres de longitud i 23 d'amplada mitjana, formada per sorra gruixuda, graves, còdols i blocs, i s'hi accedeix pel camí de ronda; és també una platja on es practica el nudisme. El seu nom deriva de bollar, les bombolles que fan els peixos en respirar, delatant la seva abundància en aquestes aigües. En el passat es va extreure morter de la zona i hi va arribar a existir un forn de calç.
Activitat
Un dels trams més durs i espectaculars del Camí de Ronda, amb pujades i baixades constants entre cales amagades i la badia de Roses.
Activitat
La primera etapa de la Transpirinenca GR11 arrenca al far del Cap de Creus, extrem oriental de la península ibèrica, i arriba fins a Port de la Selva al llarg d'uns 15,60 quilòmetres, amb un desnivell de 717 metres de pujada i 699 de baixada que es completen en unes 3 hores i 35 minuts de marxa. Està classificada com a etapa per a debutants, la més senzilla de tot el recorregut, i a Port de la Selva enllaça amb el sender de gran recorregut GR-92.
Activitat
Camí senyalitzat que uneix Cadaqués i Portlligat amb el far de Cap de Creus, travessant el paisatge d'oliveres i pedra seca del parc natural.
Activitat
Mercat de dilluns vora la Riera de Sant Vicenç, amb producte fresc i artesania en un dels racons més pintorescos de la Costa Brava.
Activitat
Cala Culip és una petita badia del terme de Cadaqués, dins el parc natural del Cap de Creus, la primera cala que es troba cap al nord del cap. Els seus fons, plens d'esculls rocosos i de gran biodiversitat marina, guarden un autèntic cementiri de restes de naufragis fenicis, grecs i romans, ja que la cala actuava com a trampa en els temporals; a terra s'obren les platges dels Pescadors i es Gentils, batudes amb força per la tramuntana. Aquest paisatge va inspirar Salvador Dalí obres com El gran masturbador. És avui un dels punts d'immersió més cotitzats de la zona, accessible des de Cadaqués.
Activitat
Celebració a l'entorn de la patrona Mare de Déu de l'Esperança a inicis de setembre, amb sardanes, gegants i focs artificials des de la Torre des Baluard.
Activitat
Carnaval popular pels carrers de còdols del poble, amb comparses, disfresses i l'ambient bohemi que ha caracteritzat sempre Cadaqués.
Natura
Restes d'un vaixell romà enfonsat cap a l'any 75 dC a cala Culip, descobertes el 1984 i excavades fins al 1988; va ser la primera excavació arqueològica subaquàtica completa feta a Catalunya per una institució oficial.
Curiositat
Paratge del Cap de Creus on l'erosió del vent de tramuntana ha esculpit la roca en formes que recorden animals, com el Camell, l'Àguila o el Conill, un veritable parc temàtic natural de pareidolia geològica.
Fita
Una esquadra otomana d'una vintena de galeres sota el comandament d'un lloctinent de Barba-rossa va assaltar, saquejar i incendiar la vila l'octubre del 1543; bona part dels veïns capturats van acabar venuts als mercats d'esclaus de Constantinoble.
Gastronomia
Guisat mariner de peix de roca amb patates, tomàquet, all i una picada d'ametlla i avellana, nascut a bord de les barques amb el peix que no es venia; és el plat de cullera més característic dels pobles del cap de Creus.