Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a les Franqueses del Vallès

Què veure i què fer a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de les Franqueses del Vallès és cada lloc

Pobles a prop de les Franqueses del Vallès

Què veure a Canovelles 2,4 km · 1 lloc
Què veure a Granollers 3,2 km · 12 llocs
Què veure a l'Ametlla del Vallès 4,6 km · 2 llocs
Què veure a la Garriga 5 km · 10 llocs
Què veure a Cardedeu 5,3 km · 5 llocs
Què veure a Lliçà d'Amunt 5,5 km · 1 lloc
Què veure a Santa Eulàlia de Ronçana 6,1 km · 2 llocs
Què veure a la Roca del Vallès 6,4 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Oriental › les Franqueses del Vallès

Què veure i què fer a les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
Poble
Les Franqueses del Vallès és un municipi format per cinc pobles, amb l'ajuntament a Corró d'Avall, al centre del Vallès Oriental, amb 20.881 habitants. El seu territori correspon en part a l'antiga demarcació citada en un privilegi del comte de Barcelona Berenguer Ramón I l'any 1025 que reconeixia la lliure possessió de béns als seus pobladors. Conserva diverses torres medievals i l'església de Santa Maria de Llerona, documentada des de l'any 990, al costat de la també romànica de Santa Coloma, citada des de 1077. Els nuclis de Corró d'Amunt i Corró de Vall, esmentats ja al segle X, tenen sengles esglésies romàniques, la de Sant Mamet i la de Santa Eulàlia, aquesta reconstruïda el 1954 després de ser cremada a la Guerra Civil.
Església de Santa Maria de Llerona
Monument
Església dels segles XII al XVIII al terme de les Franqueses del Vallès, d'origen preromànic, datada l'any 990, tot i que no va ser parròquia fins al 1575, quan va substituir la propera ermita de Sant Iscle. Catalogada com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni de Catalunya), conserva planta de creu llatina amb tres absis quadrats que recorden el seu origen preromànic, i una portalada amb arquivolta sobre columnes de capitells decorats, del segle XII; en un es representa un mascaró entre fulles d'acant i en l'altre, la Verge sobre un coixí entre dos àngels. Es va alçar sobre una vil·la romana, de la qual prové part de la pica baptismal; durant la segona guerra remença es va fortificar, i el 28 de març de 1485 el seu líder, Pere Joan Sala, va ser capturat a Llerona i executat a Barcelona.
Torre de Seva
Monument
La Torre de Seva és una masia fortificada construïda al segle XIV per Bertran de Seva, situada a Marata, dins del terme de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). És un edifici de planta rectangular amb una torre quadrada al migdia, de finestres gòtiques i renaixentistes; la finestra principal, renaixentista, està datada el 1561, i tots els seus murs acaben en merlets. Davant la torre s'hi va aixecar una capella dedicada primer a Sant Abdó i Sant Senén, patrons dels hortolans, documentada el 1606, quan es va autoritzar Isabel Magarola a reedificar-la; es trobava al costat de la torre de Magarola, anomenada antigament de Fontanet.
Torre de Marata
Monument
La Torre de Marata és una masia amb restes d'una fortalesa medieval, situada al terme de les Franqueses del Vallès i declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Consta d'una torre de planta quadrada de tres pisos d'alçada, coberta a dues vessants, a la qual es va afegir un cos rectangular; conserva espitlleres defensives a tots els pisos i l'antic portal de mig punt, avui tapiat, al costat del qual es van obrir una porta rectangular i dues balconeres. No es conserva documentació sobre la casa, i el seu sistema de construcció popular no permet conèixer amb precisió els seus orígens, tot i que podria ser l'edificació més antiga de Marata.
Casa de la Vila de les Franqueses
Monument
Ajuntament modernista de les Franqueses del Vallès, a la carretera de Ribes, al nucli de Corró d'Avall. Obra de 1912 de l'arquitecte Albert Juan i Torner, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 2019. L'edifici, de planta en paral·lelogram amb tres cossos independents i estructura basilical amb escoles annexes d'una sola planta, té una façana principal de 124,30 metres de llarg per 35,50 de fondària. Destaca la seva torre-campanar, coberta de rajola vidrada de colors amb decoració geomètrica i rematada per una agulla de ferro, així com les columnes helicoïdals de maó del pati interior. En la seva construcció es van prioritzar materials i sistemes propis de la comarca, pensats per facilitar futures reparacions.