Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a la Roca del Vallès

Què veure i què fer a la Roca del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de la Roca del Vallès és cada lloc

Pobles a prop de la Roca del Vallès

Què veure a Òrrius 3,8 km · 3 llocs
Què veure a Granollers 4,1 km · 12 llocs
Què veure a Vilanova del Vallès 4,4 km · 1 lloc
Què veure a Canovelles 5,3 km · 1 lloc
Què veure a Vallromanes 6,1 km · 2 llocs
Què veure a Montornès del Vallès 6,4 km · 2 llocs
Què veure a les Franqueses del Vallès 6,4 km · 5 llocs
Què veure a Lliçà de Vall 6,9 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Oriental › la Roca del Vallès

Què veure i què fer a la Roca del Vallès

La Roca del Vallès
Poble
La Roca del Vallès és un municipi del Vallès Oriental situat al creuament de l'antic Camino Real, avui l'autopista AP-7, amb la carretera interior de la costa A-2, a la vall mitjana del riu Mogent. Conserva els castells de la Roca i de Bell-lloc i la casa senyorial de Vilalba; del castell de la Roca, reconstruït el 1952, es mantenen els murs originals i un pou de gel excavat a la roca. Al seu terme hi ha les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes, descobertes el 1945 i incloses en l'art rupestre de l'arc mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998. Des dels anys seixanta s'hi van instal·lar nombroses fàbriques traslladades des de Barcelona.
Castell de la Roca
Monument
El castell de la Roca, que dona nom al municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), és citat per primera vegada en la documentació conservada l'any 1030, quan eren senyors del lloc Arnau Mir i Ramon Guillem de Sarroca, juntament amb la filla d'aquest darrer, Guillerma. Més tard va ser adquirit per Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès; el seu descendent Pere Arnau Marquès el va vendre el 1405 a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. El seu propietari actual és Antoni Rivière i Manén.
Castell de Bell-lloc
Monument
El castell de Bell-lloc, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), s'alça al terme de la Roca del Vallès i apareix documentat des del 1073. El 1117 Gausbert de Bell-lloc i la seva esposa Rolanda el van dotar al monestir de Sant Pau del Camp, al qual van cedir la seva senyoria, i durant generacions la família Bell-lloc va exercir com a castlans i senyors del lloc; entre 1704 i 1706 Ramon de Bell-lloc va transformar la torre de l'homenatge en una capella dedicada a Sant Pau, i el 1705 l'arxiduc Carles li va concedir el títol de vescomte, més tard comte de Bell-lloc. El castell va ser saquejat i cremat el 1808, durant la guerra del Francès. El 1964 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca i, sota la direcció de l'arquitecte Manuel Baldrich, va construir un conjunt escolar inaugurat el 29 de juny de 1966.
Casal de Vilalba
Monument
El Casal de Vilalba és una gran casa senyorial aixecada a mitjan segle XIX al terme de la Roca del Vallès, sobre un extens jaciment arqueològic amb restes prehistòriques, íberes, romanes, visigòtiques, romàniques del segle XII i gòtiques, i és bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Conserva una antiga torre amb espitlleres i la porta d'accés al castell medieval, a més d'una capella amb altar de fusta policromada; la façana, restaurada el 1951, llueix una dovella amb l'anagrama de Crist. El topònim es documenta ja el 932, quan el bisbe de Barcelona va consagrar l'església de Sant Genís amb aquesta possessió, que va pertànyer després al monestir de Montserrat fins que, després de la desamortització de 1836, Marià Borrell la va transformar en el casal actual.
Torre de Sant Miquel
Monument
Torre de guaita medieval al terme de la Roca del Vallès, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Es conserven restes d'un mur de planta rectangular, amb una cambra soterrada al seu interior; el tram millor conservat té 90 centímetres de gruix i dues o tres sageteres en dos registres, l'inferior avui sota el nivell del terra. Està construïda amb còdols amb la cara vista aplanada, units amb morter de calç en filades horitzontals regulars. Es creu que servia per defensar o vigilar la via romana de Parpers, que passava a prop.