Poble
Granollers és la capital i la ciutat més poblada del Vallès Oriental, a Barcelona, amb 65.341 habitants, i conserva un recinte emmurallat medieval i la Porxada, el seu edifici més emblemàtic. Aquest pòrtic renaixentista, que servia per emmagatzemar el gra els dies de mercat, es va construir entre 1586 i 1587: fa 24 per 15,65 metres i se sosté sobre quinze columnes d'ordre toscà. El mercat de Granollers, esmentat ja des de 1040, va ser durant segles objecte de disputa entre l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona, fins que el 1418 els veïns van reunir 10.000 florins perquè Alfons IV comprés la vila. En el Renaixement, la prosperitat del mercat va impulsar la construcció de l'església gòtica de San Esteban sobre l'antiga romànica del segle XI.
Monument
Torre del segle XIV al terme de Granollers.
Monument
La Torre de les Aigües és un casal fortificat del segle XV, molt transformat amb el temps, situat al barri de Palou, a Granollers, i declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Va pertànyer fins al 1701 a la família Junyent, entre els membres de la qual va destacar Joan Junyent, marmessor de la reina Violant; el conjunt s'organitza a l'entorn d'un pati tancat amb una portalada d'arc adovellat i una torre quadrada de tres pisos coronada amb merlets. El seu nom actual prové de la imatge de la Mare de Déu de les Neus que fins al 1936 es venerava a la capella de la planta baixa de la torre, a la qual els pagesos anomenaven Mare de Déu de les Aigües perquè li demanaven pluja.
Monument
Restes de les muralles dels segles XVI-XVII que van protegir el nucli de Granollers.
Monument
La Porxada, al centre del nucli antic de Granollers, a l'antiga plaça del Blat —avui plaça de la Porxada—, és l'element arquitectònic més característic de la ciutat. Va ser erigida entre 1586 i 1587, ja al segle XVI, pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt, per encàrrec del Consell de la Vila, per servir d'aixopluc al mercat agrícola que s'hi celebrava i que tenia rellevància comarcal. Té planta rectangular, de 24 per 15,65 metres, i està coberta per una estructura de fusta a quatre vessants sostinguda per quinze columnes de pedra sobre una plataforma de paviment també de pedra. Va resultar parcialment destruïda durant la guerra civil, en l'anomenat bombardeig del 31 de maig, i va ser reconstruïda; més tard es va restaurar entre 1985 i 1986 a càrrec de la Diputació de Barcelona.
Natura
El Congost neix a la Font del Regàs, a Collsuspina, amb aigües dels escarpats occidentals de la Plana de Vic, i deu el seu nom a l'estreta gorja que excava al seu pas per la Serralada Prelitoral, entre el Montseny i els Cingles de Bertí. El congost s'inicia al Gorg Negre, prop de Centelles, i segueix per Aiguafreda i Figaró fins a obrir-se a la plana del Vallès a la Garriga; després travessa la plana, passant per Granollers, i forma el Besòs en confluir amb el Mogent, a Montmeló. Té 41 quilòmetres de longitud i un cabal mitjà de 0,56 m³/s, de règim mediterrani i propens a crescudes: la riuada del 10 d'octubre de 1994 va registrar 750 m³/s a la Garriga. La seva ribera és des d'antic el principal eix de comunicació entre el Vallès i Osona.
Activitat
La Festa Major de Granollers, una de les més populars de Catalunya, coincideix amb la festivitat de Sant Esteve, patró de la parròquia de la ciutat, que se celebra el 26 de desembre; per evitar els inconvenients de festejar-la en dates hivernals, l'ajuntament va demanar el 1858 permís papal per traslladar-la a l'estiu, posant fi a l'antiga Festa Major d'Hivern. Fins al 1929 es va celebrar la primera setmana de setembre, i des de 1930 es va traslladar a l'últim dijous d'agost, data en què encara se celebra, llevat del parèntesi de la Guerra Civil. Des de 1983 es coneix com la Festa dels Blancs i dels Blaus, per la rivalitat entre la Colla dels Blancs i la Colla dels Blaus, que competeixen per organitzar les millors activitats.
Curiositat
El fredolic (Tricholoma terreum) és un bolet comestible de carn blanca que creix en pinedes i apareix agrupat amb les primeres gelades, d'on pren el seu nom popular; la seva temporada allarga així la recol·lecció fins ben entrat l'hivern. Té un barret sovint irregular, amb el centre prominent i cutícula seca de tons grisencs vellutats, i un peu prim, cilíndric i fibrós que es trenca amb facilitat. S'empra tradicionalment en guisats i sopes, com la sopa de fredolics del Vallès Oriental. Cal no confondre'l amb el Tricholoma pardinum, tòxic, més robust i de barret escatós, propi de fagedes i avetoses d'altitud més gran.
Curiositat
Tradició gastronòmica dels esmorzars contundents servits a mig matí en bars i restaurants de Granollers.
Fita
El 31 de maig de 1938, a les nou i cinc del matí, cinc Savoia-Marchetti SM.79 de l'Aviazione Legionaria italiana van llançar uns 750 quilos de bombes sobre el centre. Hi van morir 224 persones i van quedar destruïts 80 edificis; la premsa estrangera va parlar de la Guernica catalana.
Fita
Durant la Tercera Guerra Carlina, uns 3.000 carlins al comandament de Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875. L'episodi mostra l'exposició de la capital comarcal, plaça de mercat i nus de camins, als sotracs del conflicte.
Activitat
Instituït el 1040, va convertir la vila en centre comercial del Vallès, entre l'antiga Via Augusta i el camí de Barcelona a Vic. Se segueix celebrant els dijous al voltant de la Porxada, amb parades de fruita, verdura, embotits i producte de pagès.