Poble
La Garriga és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, travessat de nord a sud pel riu Congost i limítrof amb el parc natural del Montseny. Compta amb prop de 17.400 habitants. La seva proximitat a Barcelona, el clima i les aigües termals la van convertir a començaments del segle XX en lloc d'estiueig de la burgesia catalana, cosa que va deixar el seu conegut conjunt de cases modernistes, obra en part de l'arquitecte Raspall. Bombardejada per l'aviació franquista a la Guerra Civil, conserva un refugi antiaeri visitable. Guarda també la vil·la romana de Can Terrés, del segle I a. C., i l'església gòtica de la Doma, amb un retaule de 1492 dedicat al seu patró, San Esteban. Pel Corpus Christi s'estenen catifes florals als seus carrers.
Monument
La casa Barbey és una casa unifamiliar construïda el 1910 a la Garriga per encàrrec de l'industrial tèxtil Juli Barbey i Poinsard, i està considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall. Situada a l'anomenada illa Raspall al costat de la torre Iris, la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, va ser declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1997. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una torre mirador a la cantonada i coberta de teules vidrades de colors. La façana combina carreus de granit amb estuc rosat i detalls ceràmics, i la tanca del jardí llueix trencadís tricolor i reixes de forja amb motius florals. A l'interior es conserven vitralls emplomats i una pintura mural de Josep Triadó dedicada a la platja de Sitges.
Monument
Rosanes és un casal fortificat del terme de la Garriga, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), situat a la riba dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga i a prop d'un antic camp d'aviació; avui pertany a la família Girbau. És una casa senyorial dels segles XIII al XVII la primera menció documental de la qual data del 1217, tot i que la família Rosanes ja apareix citada al segle X. El 1357 el castell va ser declarat Carrer de Barcelona. Al llarg dels segles va passar per herència i matrimoni a diverses famílies nobles catalanes, entre elles els Masdovelles, els Foixà-Boixadors i els Desvalls, marquesos del Poal, després d'un llarg litigi que es va resoldre el 1755.
Monument
La Bombonera és el nom popular de la casa que l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall va construir el 1910 a la Garriga, per encàrrec de Cecília Reig i Argelagós, al número 3 del Passeig. Forma part, junt amb la Casa Barbey, la Torre Iris i la Casa Antoni Barraquer, de l'anomenada illa Raspall, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1997; és la més petita de les quatre i, com la Torre Iris, es va construir per llogar-la a estiuejants, i Raspall li va assignar el color verd, enfront del rosa, el groc i el blau de les altres tres. El sòcol de pedra estucat en verd amb esgrafiats geomètrics i florals emmarca les finestres, i la tanca del jardí, amb peces ceràmiques verdes encastades, és única en l'obra de l'arquitecte. El 1912 se li va afegir un pis i una torre mirador.
Monument
La Torre Iris és una casa construïda el 1910 a la Garriga per Manuel Joaquim Raspall, considerada una de les obres més significatives del modernisme d'aquest arquitecte. Situada al Passeig número 1, dins de l'anomenada illa Raspall al costat de la casa Barbey, la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, va ser declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1997; es va construir per llogar-la a estiuejants i és l'única de les quatre cases amb tres habitatges, tot i que per fora té aspecte de torre d'estiueig. Té soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una torre mirador que allotja l'escala, coberta de teules àrabs de dos colors. A l'exterior, estucada en groc, destaquen els esgrafiats vegetals que emmarquen les finestres i decoren la torre.
Monument
La casa Barraquer és un habitatge modernista construït el 1912 a la Garriga per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l'arquitecte Joaquim Raspall. Forma part de l'illa Raspall juntament amb les cases Barbey, la Torre Iris i la Bombonera, quatre edificis aixecats per Raspall entre 1910 i 1913 amb una mateixa unitat estilística, declarats bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1997; a cada casa hi va assignar un color distintiu, i a la Barraquer li va correspondre el blau. És un habitatge unifamiliar de planta concentrada, amb semisoterrani, planta baixa, pis, golfes i una torre mirador que allotja l'escala; els murs combinen un sòcol de pedra irregular amb esgrafiats i ceràmica blava. És la menys modernista de les quatre cases, més propera a la Secessió vienesa; es va restaurar el 1999.
Activitat
La Festa Major de la Garriga se celebra del 30 de juliol al 3 d'agost, amb actes de cultura popular propis d'aquesta vila termal i modernista.
Fita
La Garriga va patir bombardejos durant la Guerra Civil i conserva un refugi antiaeri excavat sota el nucli urbà, avui visitable amb guia. Forma part dels espais de memòria que documenten la protecció de la població civil entre 1936 i 1939.
Fita
El rei Martí l'Humà i la reina Maria de Luna es van instal·lar a la vila a partir del 28 d'abril de 1400 per prendre les seves aigües termals. L'estada reial documenta l'aprofitament medicinal de les fonts de la vall del Congost ja en època medieval.
Gastronomia
Dolç de forma arrodonida i sabor d'ametlla i xocolata que les pastisseries de la Garriga han convertit en senyal d'identitat local. Es ven en capses i acompanya el cafè, com fan els borregos a Cardedeu o els carquinyols a Caldes de Montbui.