Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Sant Cugat del Vallès

Què veure i què fer a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental, Barcelona): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Sant Cugat del Vallès: calendari de festes

Juny: Festa Major de Sant Cugat (25-29 de juny)

A quina distància del centre de Sant Cugat del Vallès és cada lloc

Pobles a prop de Sant Cugat del Vallès

Què veure a Badia del Vallès 4,5 km · 2 llocs
Què veure a Rubí 4,9 km · 6 llocs
Què veure a Cerdanyola del Vallès 4,9 km · 7 llocs
Què veure a Barberà del Vallès 5,8 km · 4 llocs
Què veure a Ripollet 6,2 km · 3 llocs
Què veure a Sant Quirze del Vallès 6,3 km · 3 llocs
Què veure a el Papiol 7,3 km · 2 llocs
Què veure a Sabadell 8,5 km · 18 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Occidental › Sant Cugat del Vallès

Què veure i què fer a Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès
Poble
Sant Cugat del Vallès és una ciutat de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, que va créixer al voltant del gran monestir benedictí de Sant Cugat, un dels més importants de Catalunya. Amb 97.983 habitants (INE 2025), és el tercer municipi més poblat de la comarca i el vuitè de la província. Cap al segle IV existia al lloc una fortalesa romana, el Castrum Octavianum, que protegia el creuament de la Via Augusta amb la via que unia Terrassa i Barcelona; la tradició cristiana situa aquí el martiri, l'any 313, de Cugat, vingut d'Àfrica a predicar. El monestir es va construir al segle IX i va donar impuls al poble medieval, que va mantenir un caràcter rural fins a l'arribada del ferrocarril el 1917, quan van començar a aixecar-se cases d'estiueig.
Monestir de Sant Cugat
Monument
El Monestir de Sant Cugat del Vallès és una antiga abadia benedictina que dona nom i origen a la ciutat, alçada sobre restes d'una fortalesa romana coneguda com a Castrum Octavianum i d'una basílica paleocristiana lligada al culte del màrtir sant Cugat. El conjunt, declarat bé cultural d'interès nacional, comprèn l'església, el claustre i altres dependències, avui integrades al Museu de Sant Cugat. L'església, de planta basilical amb tres naus i tres absis, es va iniciar en estil romànic i es va culminar en gòtic, amb un cimbori del segle XIII. El claustre romànic, del segle XII, reuneix 144 capitells i conserva una inscripció signada per l'escultor Arnau Cadell.
Pont de Can Vernet
Monument
El pont de Can Vernet forma part d'un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres construït probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà, que portava l'aigua de la mina dels Monjos, a Can Vullpalleres, fins al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila. Format per tres arcs de mig punt sobre el torrent de Can Cornellera, conduïa l'aigua per un canal cobert amb lloses fins a una cisterna del palau abacial, i va prestar servei a la població fins al 1922. Amb la desamortització de 1835 va passar a ser propietat municipal; declarat bé cultural d'interès nacional el 1979, va ser restaurat el 1998 i rehabilitat com a passarel·la per a vianants. Una llegenda popular explica que el va construir el diable en una sola nit a canvi de l'ànima del primer ésser que el travessés.
Castell de Canals
Monument
El castell de Canals s'alçava a l'antiga quadra de Canals, també anomenada Canalsroges, a l'oest de Valldoreix, unida al segle XIX al municipi de Sant Cugat del Vallès. El topònim està documentat des de l'any 986, en la permuta d'una peça de terra, i fa referència al color rogenc de la terra del lloc. Al segle XIII el castell, ja en runes, va passar de la família Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès, els abats del qual van ostentar des de llavors el títol de baró de Canals. El centre del terme era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. Durant el segle XIX, després de la supressió dels senyorius jurisdiccionals, Canals va arribar a tenir ajuntament propi i va pertànyer al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat.
Riera de Sant Cugat
Natura
La riera de Sant Cugat neix de la unió de diversos torrents que baixen de la serra de Collserola, a una altitud d'entre 300 i 350 metres, dins del terme de Sant Cugat del Vallès, i rep el seu nom oficial a l'alçada del parc de la Pollancreda. Amb uns 14 km de recorregut, travessa després els termes de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, on desemboca al riu Ripoll poc abans que aquest aboqui les seves aigües al Besòs; la seva conca, d'uns 50 km², pertany al vessant mediterrani i rep també les aigües de la serra dels Galliners. Cap punt del seu curs s'allunya més de 10 km de Barcelona.
Festa Major de Sant Cugat
Activitat
La Festa Major de Sant Cugat se celebra al voltant del 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia del nucli de Sant Cugat i copatró de la ciutat; inclou les albades de gaiters i timbalers, la processó de Sant Pere, el ball de "Paga-li, Joan" i la trobada de gegants.
Exclaustració del monestir benedictí
Fita
La llei de desamortització de 1835 va obligar la comunitat benedictina a abandonar el cenobi, que des de llavors va servir de parròquia, escola i fins i tot caserna de la Guàrdia Civil. El 1931 va ser declarat monument històric i va començar la seva restauració.
Cooperativa Vinícola de Sant Cugat
Gastronomia
La vinya va substituir progressivament els cereals al segle XIX fins que la fil·loxera va arribar el 1887. La cooperativa vinícola, obra de Cèsar Martinell del 1921 amb arcs parabòlics d'obra vista, recorda aquell passat vitivinícola en ple casc urbà.