Poble
Rubí és una vila industrial de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, situada a la vall de la riera de Rubí, de la qual pren el nom —del llatí Rivo Rubeo, per l'argila vermella que arrossegava la riera. Amb 82.823 habitants, és la quarta ciutat de la comarca en població. La documentació escrita més antiga que la cita data de l'any 986: al seu voltant s'alça l'església de Sant Pere, patró de la ciutat, construïda cap al segle X al costat del castell termenat de Rubí, d'origen àrab, al voltant dels quals es van anar aixecant les primeres masies i, més tard, el nucli urbà.
Monument
Castell situat a la població de Rubí (Vallès Occidental), ben conservat, compost per tres cossos -oest, nord i est- que envolten un pati pel sud. Els seus orígens es remunten a 1233, quan Berenguer de Rubí va demanar permís a Jaume I el Conqueridor per aixecar una domus defensiva de planta en L, residència del senyor de Rubí. El 1361 la família Torrelles el va ampliar i el va convertir en castell. Al segle XV, en passar la jurisdicció civil i militar a mans del rei Joan I, va perdre el seu caràcter militar: d'aquesta època són la porta d'accés al balcó, les merlets i els finestrals gòtics amb pintures murals, avui molt deteriorades. Als segles XVI-XVIII va ser masia, i el 1983 el va adquirir l'Ajuntament de Rubí, que el va convertir en el Castell-Ecomuseu urbà.
Monument
El Celler Cooperatiu de Rubí, penúltim celler construït per l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, respon al model tardomodernista d'arcs de maó vist propi de les cooperatives vinícoles del Camp de Tarragona que el mateix arquitecte va projectar. El va fundar Pere Pí el 1920 com a secció de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, avui Casino Español, perquè els socis vitivinicultors elaboressin i comercialitzessin col·lectivament el seu vi; la seva nau principal, en forma de L, allotjava les tines, amb una altra vintena a la planta subterrània. L'agost de 2007 es va enfonsar part de la coberta, la qual cosa va portar a una restauració dirigida per l'arquitecte Joan Albert Adell que va recuperar els característics arcs de descàrrega en forma de palmera i va reobrir l'edifici el 2013.
Monument
Masia històrica de Rubí documentada des del segle XII, antic mas Canals, d'estructura clàssica en tres cossos, un d'ells rematat per una torre esglaonada amb les golfes, i amb la portalada d'entrada en arc de mig punt adovellat en pedra. Les finestres, també rematades en pedra, porten gravades sengles dates: 1581, amb l'anagrama de Jesús, i 1677. La propietat, situada dins d'un recinte emmurallat, va pertànyer als Togores, senyors del castell de Castellà, i el 1159 Berenguer de Togores, canonge de la catedral de Barcelona, va establir el Mas Canals. El 1669, segons notes de l'arxiu parroquial, la va adquirir la família Rosés, procedent de Sarrià, que li va donar el nom actual de Can Rosés.
Activitat
La Festa Major de Rubí se celebra del 26 al 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la ciutat, amb més de 250 activitats de cultura popular, música i esport.
Fita
La riuada del Vallès Occidental de 1962 va ser una catàstrofe hidrològica provocada per pluges torrencials: el 25 de setembre, després d'una llarga sequera, van caure 240 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van desbordar el Llobregat, el Besòs i els seus afluents, entre ells la riera de Rubí. L'aigua va arrasar barris sencers alçats dins del llit, com el barri de les Arenes a Terrassa o l'Escardívol a Rubí, i va causar entre 600 i 1000 víctimes mortals, una de les pitjors catàstrofes naturals de l'Espanya recent. Rubí, situat en la mateixa vall de la seva riera, va ser el municipi més castigat: va deixar centenars de morts i desapareguts, prop d'una cinquena part del total de la catàstrofe.