Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Cerdanyola del Vallès

Què veure i què fer a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental, Barcelona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Cerdanyola del Vallès és cada lloc

Pobles a prop de Cerdanyola del Vallès

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Occidental › Cerdanyola del Vallès

Què veure i què fer a Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès
Poble
Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, a només 6 quilòmetres de la capital catalana, sobre part de la serra de Collserola. Acull la Universitat Autònoma de Barcelona, al barri de Bellaterra, i el Parc Tecnològic del Vallès, seu del sincrotró ALBA, un accelerador de partícules. Conserva el poblat ibèric de Can Olivé, l'ermita romànica de Sant Iscle de les Feixes, el castell de Sant Marçal i nombroses masies, testimoni del seu passat agrícola, juntament amb cases modernistes construïdes per la burgesia barcelonina com a residències d'estiueig. El municipi arrossega també un problema greu de salut pública: l'amiant produït per l'empresa Uralita ha causat a la zona 149 casos de malalties mortals des de 1997.
Castell de Sant Marçal
Monument
Restes del castell de Sant Marçal, al terme de Cerdanyola del Vallès, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). La primera notícia documental data de 1042, quan es menciona una església dedicada al sant depenent de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola; es creu que va pertànyer al monestir de Sant Cugat, que el va vendre al comte de Barcelona, i va passar a la família Montcada el 1135. Després d'un llarg litigi que es va prolongar fins al 1542, la família Marimon es va convertir en la seva legítima propietària, i el 1690 Feliu de Marimon va rebre el títol de marquès de Cerdanyola. El 1895 els seus hereus van encarregar a l'arquitecte Gaietà Buïgas una reforma que, respectant l'estructura original, el va revestir d'una decoració neomedieval amb merlets, matacans i crenellats que encara conserva.
Serra de Collserola (vessant vallesà)
Natura
El vessant vallesà de la serra de Collserola, més humit i frondós que el vessant barceloní, presenta com a vegetació potencial dominant l'alzinar amb roure cerrioide, a diferència de la solana orientada cap a Barcelona. A la base d'aquest vessant reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat antigament a la Mina Berta. La serra s'estén entre els rius Besòs i Llobregat, ocupa unes 11.000 hectàrees i culmina al Tibidabo, a 516,2 metres; altres cims destacats són el Turó del Puig (477,2 m) i el Puig d'Olorda (436,4 m). Des de 2010, bona part del massís forma el Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.465 hectàrees, gestionat per nou municipis, entre ells Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès.
Festa Major de Cerdanyola del Vallès
Activitat
Cerdanyola del Vallès celebra dues festes majors: el Roser de Maig, el primer cap de setmana de maig, i la festa patronal de Sant Martí, al voltant de l'11 de novembre, patró del municipi, amb correfoc, castellers i sardanes.
Poblat ibèric de Ca n'Oliver
Curiositat
El poblat ibèric de Ca n'Oliver, declarat bé cultural d'interès nacional, s'assenta sobre un turó del parc de Collserola, al terme de Cerdanyola del Vallès, des d'on es domina tota la plana del Vallès. Va estar habitat entre el segle VI i l'any 50 aC per una família de posició social elevada, com era habitual entre els poblats laietans: va començar com un conjunt de cases senzilles que, entre els segles IV i III aC, es van ampliar amb un gran accés, un fossat i un camp de sitges per als excedents agrícoles comerciats amb altres pobles mediterranis. Va ser destruït en la Segona Guerra Púnica i reconstruït després, fins al seu abandonament amb l'arribada romana; entre els segles IX i X va tornar a habitar-se. El jaciment es va museïtzar per primera vegada el 1999, i el 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de Ca n'Oliver.
Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma
Fita
La Universitat Autònoma de Barcelona es va crear per decret el 6 de juny de 1968 i des del febrer de 1969 va començar a adquirir terrenys a Bellaterra, dins del terme de Cerdanyola. El campus ocupa 263 hectàrees, amb prop del setanta per cent de bosc i zones verdes.
Sincrotró ALBA
Fita
Inaugurat el 22 de març de 2010 al Parc de l'Alba, és un sincrotró de tercera generació de fins a 3 GeV amb un anell d'emmagatzematge de 268 metres. Les seves línies de llum analitzen materials, mostres biològiques i també peces arqueològiques.