Poble
Sabadell és la ciutat capital tèxtil del Vallès Occidental, cocapital de la comarca juntament amb Terrassa, amb 225.368 habitants (INE 2025), fet que la converteix en el cinquè municipi de Catalunya. Pionera de la revolució industrial catalana, a mitjan segle XIX era la ciutat llanera més important d'Espanya i era coneguda com «la Manchester catalana»; d'aquella època conserva nombroses xemeneies i vapors, molts reconvertits avui en equipaments socials, que formen un ric patrimoni modernista i industrial. Se situa al centre de la comarca, vora el riu Ripoll, que va originar el seu nom segons una de les teories, pel gual que en permetia el pas. El seu escut, amb una ceba i els quatre pals d'Aragó, recorda la seva pertinença a la Corona d'Aragó.
Monument
La Torre d'en Feu, o castell de Can Feu, és un edifici del barri homònim de Sabadell declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), on cada primer diumenge de mes s'organitza una visita guiada. Unes excavacions del 2009 van trobar les restes d'una torre de defensa dels segles XII-XIII, identificada amb la Torre de Sobarber, documentada ja el 1055; després d'un incendi va passar a anomenar-se Torre Cremada, i més tard Torre Vallcorba, fins que el 1674 la va adquirir la família Feu, que li va donar el seu nom actual i, ennoblida el 1686, la va anar ampliant. El 1878 el seu propietari va deixar en testament l'obligació de construir un panteó familiar, la qual cosa va portar a reformar l'edifici donant-li aspecte de castell medieval, obres que van quedar inacabades el 1901; el 1904 es va incorporar al terme de Sabadell.
Monument
El castell de Ribatallada, avui una masia mig en ruïnes, s'alça al capdamunt d'un turó vora el torrent del mateix nom, prop de Sant Julià d'Altura. La seva planta irregular és resultat de l'adaptació al terreny i de successives ampliacions al llarg dels segles; a la part nord-oest es conserven restes d'un mur atalussat, fet amb pedres rodades disposades en filades regulars, que podria correspondre a un tram de la muralla del castell original. Aquest apareix documentat per primera vegada el 1136, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el va donar en feu, juntament amb altres castells, al senescal Guillem Ramon. Els seus descendents el van conservar fins al 1310, quan va passar als Clasqueri, i més tard als Togores, llinatge que es va extingir a finals del segle XV.
Monument
Casa senyorial dels segles XVI-XVII, avui oficina de turisme de Sabadell.
Monument
Castellarnau, també coneguda com Torre Berardo, és una masia senyorial de Sabadell, al Vallès Occidental, construïda probablement entre els segles XIII i XIV. Té dues plantes i una torre de planta quadrada de disset metres afegida el 1570 amb finalitats defensives, a més d'una capella de 1629 al davant; avui funciona com a restaurant. Va pertànyer durant més d'un segle a la família Borrell, que el 1575 va construir la torre actual després d'una disputa amb els propietaris de la veïna Can Maduixer per veure qui aixecava la torre més esvelta, aposta que va arruïnar els Borrell. El 1622 la finca es va vendre al genovès Francisco Berardo, de qui va prendre el seu altre nom, i el 1648 va passar a Joan Martí, de Barcelona, sense gairebé canvis des de llavors.
Monument
El molí d'en Mornau, o de Ca l'Estruc, és un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell i està declarat bé cultural d'interès nacional. En aquest lloc hi va haver un antic molí paperer documentat a mitjan segle XVI, que amb el temps va ser molí draper, farga i molí de pólvora, fins que el 1783 Antoni Amat el va reconvertir en paperer, dedicat a fabricar paper de fumar; va prendre el seu primer nom del seu gendre, Josep Francesc Mornau. A principis del segle XIX s'hi van introduir activitats tèxtils, que van substituir la fabricació de paper a finals d'aquest segle. Consta de quatre plantes i soterrani, amb els dos pisos superiors plens de finestres, abans destinades a assecar el paper, cosa que li va valer el nom de molí de tantes finestres com dies té l'any.
Monument
El Casal Antoni Casanovas, al carrer de Sant Antoni de Sabadell, va ser edificat el 1859 per l'empresari tèxtil Antoni Casanovas i Bosch, que havia estat diverses vegades alcalde de la ciutat. Casanovas es va iniciar com a teixidor pel seu compte i el 1848 va aixecar l'anomenat Vapor d'en Rovira, un dels establiments tèxtils més importants del Sabadell de l'època; el 1863 va participar en la creació de l'Institut Industrial de Sabadell i va ser un dels promotors del Teatre Principal. L'edifici que porta el seu nom va acollir després el Jutjat de Primera Instància, la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'Escola Industrial, i avui és la seu del Museu d'Història de la ciutat.
Monument
La Torre de l'Aigua és un antic dipòsit d'aigua modernista situat a l'est de Sabadell, al costat del riu Ripoll, convertit en l'edifici més emblemàtic i identificatiu de la ciutat. Es va construir entre 1916 i 1918 segons projecte de l'arquitecte Lluís Homs, amb l'enginyeria de Francesc Izard i la direcció de Josep Renom, i va ser una de les primeres obres de formigó armat de Sabadell, tècnica que va permetre aixecar una estructura esvelta capaç de sostenir el dipòsit. Va funcionar com a tal entre 1922 i 1967, està catalogada com a bé cultural d'interès local i figura entre els cent Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya; es pot visitar a les jornades de la Festa Major, el primer cap de setmana de setembre.
Monument
L'edifici es va projectar com a seu de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, la caixa d'estalvis catalana més antiga, fundada el 6 de gener de 1859 per un grup de sabadellencs encapçalat per l'industrial Pere Turull i el seu fill Pau. La seva seu central es trobava al centre de la ciutat, en un dels edificis més representatius del modernisme del Vallès tèxtil. L'entitat, dedicada a promoure l'estalvi i l'obra social, va arribar a comptar amb més de 600.000 clients i més de 360 oficines; el 2010 es va integrar juntament amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu a Unnim, que el 2013 va passar a la xarxa de BBVA.
Monument
La casa Arimon, a Sabadell, va ser construïda el 1858 per l'arquitecte Josep Renom i Costa per a la família burgesa Arimon, i entre 1911 i 1929 es va transformar radicalment, en la reforma a la qual correspon el seu aspecte actual. És un casal de planta baixa, pis i golfes, amb una torre quadrada d'aire de casa forta, porta d'arc trilobulat i reixes de ferro forjat a finestres i balcons. En la reforma de 1911 hi van treballar alguns dels millors tallers de l'època: els vitralls, amb influència dels del Palau de la Música Catalana, s'atribueixen al taller Rigalt i Granell, els esgrafiats al taller Butsems i Fradera i la forja al taller Ballarín. Des de 1941 pertany a la família Garcia-Planas, que després d'una restauració la va reobrir el 2008 com a centre de salut i benestar.
Natura
El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera, a 640 metres d'altitud, dins del terme de Sant Llorenç Savall, i recorre 39,2 quilòmetres fins a unir-se al Besòs a Montcada i Reixac, travessant Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet. Al llarg del seu curs va moure durant segles molins fariners que, des del segle XVIII, es van anar reconvertint en molins paperers, i al segle XX va viure un fort desenvolupament d'empreses tèxtils que va contaminar greument les seves aigües. El 25 de setembre de 1962 una pluja torrencial de 225 litres per metre quadrat va provocar una riuada catastròfica que va deixar prop d'un miler de morts al Vallès Occidental.
Activitat
La Festa Major de Sabadell compta entre els seus símbols amb tres parelles de gegants. Els Avis, els més antics, es van construir el 1929 a El Ingenio de Barcelona i van debutar aquella mateixa edició de la festa, representant originalment els Reis Catòlics. Els Ducs, Roger i Elisenda, van arribar el 1956, obra d'Alexandre Cirici Pellicer, i els Pubills, Feliu i Salut, es van comprar el 1969.
Monument
Antic cementiri de Sabadell, amb panteons modernistes i noucentistes.
Curiositat
Tradició gastronòmica dels esmorzars contundents de mongetes, faves o cigrons servits a mig matí en bars de Sabadell.
Fita
El Gremi de Fabricants de Sabadell, entitat patronal de la indústria tèxtil llanera local, hereta l'antic Gremi de Paraires documentat el 1559, que va fundar la Confraria de Sant Roc i Sant Sebastià el 1566. Després d'una llarga crisi per les disposicions de llibertat de treball de les Corts de Cadis, l'estructura del vell gremi va servir el 1879 de base per a una patronal moderna que va impulsar institucions com la Unió Llanera Espanyola el 1881 -any en què els seus associats van fundar també el Banc Sabadell-, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria el 1886 i la Unió Industrial el 1899. De la seva iniciativa anterior va néixer a més l'Institut Industrial de Sabadell el 1863, amb cursos d'ensenyament industrial i el periòdic El Eco del Vallés, publicat fins al 1872.
Fita
La instal·lació de la primera màquina de vapor el 1838 va desencadenar l'enlairament tèxtil que va convertir Sabadell en la principal plaça llanera de l'Estat i li va valer el sobrenom de Manchester catalana. Les xemeneies dels vapors van marcar el seu perfil durant més d'un segle.
Fita
Industrials i comerciants locals van fundar el Banc de Sabadell el 1881 per finançar la compra de matèries primeres de la indústria llanera, vint-i-dos anys després de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, creada el 1859. L'entitat és avui un dels grans bancs espanyols.
Activitat
Aixecat entre 1928 i 1930 per l'arquitecte municipal Josep Renom en clau noucentista, amb nau central de 22 metres d'alçada i cúpula de base octogonal. Rehabilitat el 2004, continua sent el mercat de referència per al producte fresc de la ciutat.