Poble
Vic és la capital de la comarca d'Osona, a la província de Barcelona, i històrica capital de la Catalunya Central, coneguda com la Ciutat dels Sants. El seu nom prové del llatí vicus, 'raval', i remet al seu origen com a poblat format al costat de la seu episcopal d'Osona: l'antiga ciutat romana d'Ausa, que va donar nom a la diòcesi, documentada des de l'any 516, i al comtat creat al segle IX, va quedar malmesa després de l'ocupació musulmana i la revolta d'Aissó, fins que a finals del segle IX el comte Wifredo el Velloso en va impulsar la restauració amb una nova catedral al peu del turó. Al costat seu es va formar el raval que va donar nom a la ciutat, oficialment Vic des de 1982, que conserva avui un dels centres històrics més rics del país.
Monument
Antic castell dels Montcada, integrat al nucli antic de Vic, on ocupava la part alta de la ciutat des de la seva erecció a finals del segle XI; va arribar a conèixer-se com a torre o palau reial de Vic. Era un edifici romànic de murs gruixuts, d'1,2 metres, amb sales àmplies i obertures petites a la planta baixa, finestres regulars als pisos superiors i una galeria porticada, organitzat al voltant d'un pati central construït al voltant del temple romà de Vic. Des de cap al 1088 va estar sota control de la família Montcada, que el va convertir en centre administratiu dels seus béns, i va servir com a residència, seu de la cúria reial, graner i presó. Va ser enderrocat en gran part el 1882; avui només es conserven vestigis dels sectors nord i ponent, al costat del temple romà.
Monument
El Temple Romà de Vic es va construir a principis del segle II, al punt més alt del terreny, al costat del riu Mèder, prop de la seva confluència amb el Gurri, per a la ciutat romana d'Ausa. Durant segles va romandre ocult dins del castell dels Montcada, aixecat a finals del segle XI, els murs del qual integraven les parets del temple; no es va descobrir la seva existència fins al 1882, en enderrocar-se l'antic edifici. La cel·la fa 12,10 per 10,10 metres i s'alça sobre un podi amb pòrtic hexàstil, columnes de base jònica i capitell corinti, i un entaulament jònic de grans blocs de pedra. Es desconeix a quina divinitat va estar dedicat. Després de servir de fortalesa en època sarraïna i de residència dels Montcada, va ser també presó i graner abans del seu redescobriment pel canonge Collell.
Monument
Catedral construïda durant l'episcopat de l'abat Oliba, a la primera meitat del segle XI, i consagrada el 1038 per l'arquebisbe Wifredo de Narbona; entre 1781 i 1803 va ser remodelada sota Josep Moretó i Codina, que li va donar l'actual façana neoclàssica. Conserva el campanar romànic de mitjan segle XI, d'estil llombard, amb 46 metres d'alçada en sis pisos, el més alt de Catalunya, i una cripta amb capitells de l'antiga catedral prerromànica. El claustre combina un pis gòtic del XIV amb un altre de romànic del XII. A l'interior destaquen les pintures murals que Josep Maria Sert va realitzar el 1930 sobre la Redempció; a la Guerra Civil un incendi provocat va enrunar part de l'edifici i va destruir bona part del seu patrimoni, restaurat després.
Monument
Les muralles de Vic, del segle XIV, tancaven el nucli medieval i modern de la ciutat, i en formaven part, a més del llenç, torres de defensa, portals i ponts d'accés, així com fossats. El seu perímetre discorria per les actuals rambles de l'Hospital, de Sant Domènec, de l'Obispado, dels Montcada, del Passeig i del Carme, generalment a l'interior de les finques que avui donen a aquestes vies. Diverses intervencions arqueològiques al casc antic han documentat trams de mur i de fossat sota el subsòl de carrers i edificis, així com restes de portes històriques, entre elles els portals de Malloles, de Gurb, de Manlleu i de Santa Eulàlia. Declarades bé cultural d'interès nacional, són avui un dels principals testimonis del recinte fortificat de la ciutat.
Monument
Conjunt del centre històric de Vic, d'època gòtica i barroca, declarat bé cultural d'interès nacional. És un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya: va créixer al voltant de tres nuclis, la catedral, el castell i el Mercadal, i va quedar encerclat per una muralla amb torreons que va ser reconstruïda al segle XIV.
Monument
El Museu Episcopal de Vic (Barcelona) és un dels museus de referència en art medieval català, amb més de 29.000 peces romàniques i gòtiques. Va ser inaugurat el 1891 pel bisbe Josep Morgades a partir del Museu Lapidari creat després de la troballa del temple romà de Vic el 1882. Josep Gudiol i Conill i, més tard, Eduard Junyent en van ampliar notablement els fons al llarg del segle XX. El 1995 es va aixecar l'edifici actual, obra d'Alfons Milà i Frederic Correa, i el 2001 la Generalitat el va declarar museu d'interès nacional. Les seves sales, ordenades cronològicament, reuneixen arqueologia i lapidari prerromànic, pintura romànica sobre mur i taula, amb obres com les d'Osormort o la Vall de Ribes, i un notable fons gòtic amb retaules de Lluís Borrassà i Ramon de Mur.
Monument
Gran plaça porxada de forma quadrada, la més gran de la ciutat, situada a la part més alta de la vila vella de Vic, coneguda com Dalt de Vic, i cor de la seva vida social i comercial. Arcades recorren els quatre costats del recinte, obert i sense pavimentar al centre, on se celebren fires, mercats i concerts. Al costat sud-est s'alça l'ajuntament, edifici gòtic amb campanar que data de 1388; al sud-oest, la Casa Comella, palau modernista del segle XIX per on s'obre l'entrada principal a la plaça. Els mercats setmanals se celebren els dimarts i dissabtes al matí, i al llarg de l'any acullen cites com el Mercat del Ram, el Vicantic o el Mercat Medieval.
Monument
L'Albergueria de Vic és un antic hostal medieval, documentat ja el 1064, al segle XI, que acollia pobres i transeünts al nucli antic de la ciutat. La notícia més completa sobre el seu origen data de 1080, quan el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà va donar al canonge hospitaler que la regia una residència a prop del riu Mèder i de l'església de Sant Pere; als segles XIV i XV va ser a més residència de l'abat del monestir de l'Estany, i conserva també reformes del segle XVI. Excavacions arqueològiques realitzades entre 1990 i 1994 van revelar fases d'ocupació d'època romana, de la qual es conserven dos grans carreus a l'angle nord-oest de la sala romànica, i de l'edifici original es conserva una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó.
Monument
Antiga llotja de contractació del segle XIII, amb elements gòtics i barrocs.
Monument
El Palau Episcopal de Vic és un complex edilici projectat a finals del segle XVII per l'arquitecte Fra Josep de la Concepció, amb elements barrocs i neoclàssics, protegit com a Bien Cultural de Interés Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local). S'organitza al voltant d'un pati central, amb edificacions de planta baixa i dos pisos; al costat sud, la façana està coronada per dues torres amb galeries i rematada amb una barbacana de colls de fusta. Va substituir un palau medieval del qual es conserven dues arcades del pati i, sota la construcció actual, dues sales paral·leles abovedades. El 1671 el bisbe Jaume Copons i el capítol van decidir aixecar el nou edifici; es va ampliar el 1806, en obrir-se el carrer de Santa Maria, i el 1915 s'hi va afegir la tribuna sobre el portal principal.
Monument
Sant Just de Vic és una església gòtica del nucli antic de Vic, a la comarca d'Osona, protegida com a bien cultural de interés local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local). És d'una única nau dividida en tres trams i absis pentagonal, coberta amb volta de creueria les nervadures de la qual es creuen en medallons que representen un bisbe, Crist a la creu i la Sagrada Família. La façana, que va formar part de l'antic seminari, s'obre amb un portal adovellat i un gran ull de bou, única font de llum del temple. Es va construir a partir de 1538 per iniciativa del canonge Vivet, on la tradició situava el naixement de Sant Just. Més tard els jesuïtes hi van afegir naus laterals i un retaule barroc, suprimits a principis del segle XX per retornar al temple el seu aspecte gòtic, l'únic que conserva la ciutat en aquest estil i mostra de la seva pervivència a Catalunya encara al segle XVI, quan a la resta de la península i a França ja s'havia adoptat el renaixentista.
Activitat
Fira anual de Vic (Osona) que se celebra abans del Diumenge de Rams i la Setmana Santa, una de les més antigues i importants de Catalunya: el mercat de Vic ja consta documentat en un precepte reial de l'any 888 i se celebrava sempre en dissabte, al que avui és la plaça Major. D'origen agrícola i ramader, deu el seu nom a la benedicció de rams i palmes que es feia el Diumenge de Rams, per la qual cosa el mercat del dissabte anterior va passar a conèixer-se com a Mercat del Ram. Després d'un declivi als segles XVI i XVII per les guerres, es va recuperar progressivament i el 1930 va adoptar el caràcter modern de fira de maquinària agrícola i exposició de bestiar, al qual s'han sumat activitats gastronòmiques, culturals i esportives, així com la passada dels gegants de la ciutat.
Curiositat
La llonganissa de Vic s'elabora omplint un budell llarg i estret amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies, que es cura penjada sense cocció prèvia; compta amb el segell europeu d'Indicació Geogràfica Protegida des de 2001. Es documenta ja al segle XIV a l'Arxiu Episcopal de Vic, i la seva fama es va estendre a finals del XIX, quan el rei Alfons XII visitava invariablement la fàbrica de llonganisses en les seves estades a la ciutat. S'elabora amb les millors peces magres del porc, condimentades només amb sal i pebre negre, i embotida preferentment en budell cular, donant l'anomenada llonganissa culara. L'assecatge, completament natural, dura un mínim de quaranta-cinc dies i és el que li confereix l'aroma i el sabor característics.
Curiositat
Pastís lleuger i esponjós, cruixent per fora i tou per dins, típic de la rebosteria de Vic.
Fita
Després de la revolta de 826 i la despoblació del territori, Guifré el Pilós va restaurar el comtat d'Osona el 878 i la seu episcopal es va restablir el 886 sobre l'antiga Ausa romana. El nou nucli, Vicus Ausonae, va donar nom a Vic i va fixar la capitalitat de la Plana.
Fita
El 20 de febrer de 1810, durant la Guerra del Francès, les tropes franceses i italianes del general Souham van derrotar a la plana entre Vic i Malla l'exèrcit d'Enric Josep O'Donnell. Els patriotes van perdre uns 1.500 homes i 2.000 presoners. Després de la caiguda de Girona el desembre de 1809, Souham va rebre l'ordre de dispersar les forces patriotes; les seves tropes, juntament amb un cos italià a les ordres del general Pino, van ocupar la Garrotxa i van arribar a Olot per Nadal. La Junta Corregimental de Vic, davant l'amenaça, ja havia fugit dues vegades a refugiar-se a Alpens, la primera el 12 de gener, quan els francesos van entrar a la ciutat sense resistència i la van ocupar fins al 21, i la segona el 2 de febrer, davant l'arribada d'un cos imperial d'uns 10.000 homes i 1.500 cavalls.
Fita
Antoni Maria Claret, que havia arribat al seminari de Vic el 1829, va fundar a la ciutat el 16 de juliol de 1849 la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. L'orde claretià es va estendre després per Amèrica, Àfrica i Àsia.
Fita
El filòsof i publicista Jaume Balmes va néixer a Vic el 28 d'agost de 1810 i va morir a la mateixa ciutat el 1848, amb 37 anys, de tuberculosi. Autor d'El criterio i de Filosofía fundamental, està enterrat al claustre de la catedral de Vic.
Gastronomia
Ceba allargada, de pell morada i sabor intens, sembrada a l'hivern i collida a finals de juny als horts de la Plana de Vic. Es menja crua en amanida o escalivada i és una de les hortalisses identitàries de la comarca d'Osona.
Gastronomia
El fuet és una llonganissa fina i recta de magre de porc i cansalada, amb la flor blanca característica del curat. Osona és el seu principal centre productor i la somalla i la secallona són variants més primes i sense florir, habituals a les xarcuteries de Vic.