Poble
Moià és la capital de la comarca del Moianès, a la província de Barcelona, amb 6.828 habitants (INE 2025). El poble apareix documentat per primera vegada els anys 912 i 914, i la seva església parroquial, de l'any 939, conserva l'acta de consagració que confirma un petit nucli de població ja en temps de Guifré el Pilós; el 1151 el comte Ramon Berenguer IV hi va establir fira i mercat. És la vila natal de Rafael Casanova, la casa del qual és avui museu, i també del tenor Francesc Viñas, en la memòria del qual se celebra cada estiu un festival de música. Al seu terme es troben les Coves del Toll, amb jaciments prehistòrics. Capital del Moianès, vila natal de Rafael Casanova, seu de les coves prehistòriques del Toll, celebra la seva festa major el 15 d'agost.
Monument
Museu instal·lat en un edifici goticobarroc de Moià (Moianès), la casa natal de Rafael Casanova, que comparteix seu amb el Museu Casa Natal Rafael Casanova. Els seus fons procedeixen sobretot de les coves del Toll, un complex de quatre cavernes i un avenc format durant el Pliocè i el Quaternari, i en menor mesura d'altres jaciments de la comarca; el museu gestiona a més el Parc Prehistòric de les Coves del Toll. L'exposició s'organitza per espais temàtics —la situació geogràfica de la cova, la seva formació geològica, la fauna quaternària i la presència humana— i entre les seves peces destaquen restes de fauna del Quaternari, com ossos de lleons, rinoceronts i hipopòtams, juntament amb indicis d'ocupació humana des del Paleolític mitjà.
Monument
El castell de Clarà, d'origen romànic, s'alça en ruïnes a un quilòmetre del poble de Moià en direcció a Manresa, sobre la muntanya de Sant Andreu, a 800 metres d'altitud; era un castell fronterer el terme del qual coincidia amb el de la mateixa vila. Està documentat des de 912 i 915, i figura en el dot que el 993 va rebre Ermessenda de Carcassona, esposa del comte Ramon Borrell. Van ser castlans primer els Gallifa i després els Rocafort. La fortalesa va quedar abandonada després de les ordres de demolició de castells catalans dictades per Felip V com a represàlia després de la guerra de Successió, i amb el temps les seves pedres es van aprofitar per refer masies properes. Avui es conserva una torre mestra circular d'uns cinc metres d'alçada i 6,8 metres de diàmetre exterior, al costat d'una cisterna.
Monument
Edifici de Moià declarat bé cultural d'interès nacional, situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, prop de la carretera C-59. Documentat des del segle XII com la casa forta de Molins, el 1381 es va convertir en castell termenat per privilegi de Pere el Cerimoniós a favor de Pere de Planella, d'on li va venir el nom de Castell Nou davant l'abandonat castell de Clarà; els moianesos es van rebel·lar contra aquest domini i el 1384 van aconseguir el retorn a la corona reial. El 1638, per problemes econòmics i per la mala relació de la família Planella amb els moianesos, el castell es va vendre a Josep Barrera i Rovira, comerciant de Moià, els descendents del qual van emparentar el 1744 amb els marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui conserven els seus propietaris.
Monument
El Saiol Comtal, coneguda també com a Torre dels Capellans, és una masia amb torre del terme de Moià (Moianès, Barcelona), declarada bé cultural d'interès nacional el 8 de novembre de 1988. Data del segle XVI i combina una torre central amb una altra de més baixa al sud, amb murs de pedra i accés mitjançant arc de mig punt. La tradició local la situa com a antic palau de descans dels comtes de Barcelona, d'on li ve el nom de Saiol Comtal; el 1819 la va adquirir la comunitat de preveres de Moià, els capellans que donen nom a la torre. Avui funciona com a casa de colònies.
Monument
L'escut i les ornamentacions barroques del carrer del Pont de Moià (Moianès, Barcelona) es daten entre 1670 i 1730, probablement cap al 1730, coincidint amb les obres de construcció de l'església. L'escut està sostingut per dos personatges de cabellera llarga i coronat per la cara d'un àngel sota la corona; al costat d'un dels escuts hi ha una pedra amb decoració floral treballada al relleu exempt. El conjunt està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 3984-MH, IPAC 16701).
Monument
La Font Vella és una font popular de Moià (Moianès, Barcelona), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'alça al costat d'un mur de grans carreus de pedra picada, amb l'escut de Moià esculpit en pedra adossat al mur; avui l'aigua surt per una aixeta i encara es conserven restes dels antics abeuradors. Va ser construïda el 1634 dalt de l'antic carrer de la Cendra, avui carrer Francesc Viñas, i reedificada el 1709 a càrrec de la vila, segons consta en una inscripció de la mateixa font. El sobrant d'aigua l'aprofitaven els paraires per tenyir, fins que es va fer insuficient: entre 1868 i 1870 es va portar aigua del paratge de Passarell i el 1931, de la Crespiera.
Monument
Masia amb torre defensiva situada a l'extrem oriental del terme municipal de Moià (Moianès, Barcelona), al costat de la carretera N-141c, al quilòmetre 30,5. De planta rectangular i coberta a dues vessants, compta amb una torre de planta quadrada i murs de pedra que domina el pati davanter; el portal de la torre porta la data de 1575 i el de la casa principal, 1812. La família Casanova ja posseïa la finca al segle XIII, documentada aleshores amb Andreu Casanova, i la va adquirir de nou el 1461; entre els segles XVII i XVIII es van afegir altres construccions. Cap al 1650 la família es va traslladar al centre de Moià, on va aixecar Can Casanova, i allà va néixer l'històric Rafael Casanova. Està declarada bé cultural d'interès nacional.
Monument
El castell de Rodors era una fortificació romànica en un turó al nord-oest del terme de Moià, al costat de la riera de Malrubí i a prop de la masia de Casamitjana. Documentat com a castro Rossedores en pergamins del segle X, anterior a la presa de Barcelona per Almansor, va passar després a domini reial. El 1105 pertanyia als Montcada, infeudat als Talamanca; al segle XIV va passar als vescomtes de Castellbò i, des de 1381, als Planelles, que el van conservar fins al segle XVII. El terme de Rodors es va integrar a Moià el 1845, i la construcció va subsistir com a masia fins cap al 1960, quan va ser venuda i les seves pedres aprofitades en noves edificacions. Ja havia quedat arrasat després del decret de destrucció de fortificacions catalanes de Felip V; avui només es reconeix la plataforma on s'alçava.
Monument
La creu del Remei és una creu de terme gòtica tardana, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), conservada al costat de la capella del Remei de Moià. Té els braços rectes rematats en expansions que recorden la flor de lis, amb l'interior calat en tetralòbul, i el perfil recorregut per una greca vegetal; a l'anvers mostra Crist crucificat i al revers la Mare de Déu amb el Nen dret sobre un cap alat, reposant sobre un volum quadrangular unit a una pilastra poligonal. Va estar col·locada des de 1578 davant l'antiga capella de la Mare de Déu del Remei, del mas Saiol i avui capella del cementiri; entre 1974 i 1977 es va retirar per protegir-la d'actes vandàlics, substituïda per una creu de ferro. Restaurada el 2003, es conserva protegida per una barana de forja.
Natura
L'Altiplà del Moianès, la plana elevada que dona nom a la comarca i s'estén entre el Bages, el Vallès Oriental i Osona, ocupa una superfície de 337,9 km². La seva altitud oscil·la entre els 600 i els 900 metres cap a l'oest, amb màximes de 1.057 metres al Puig Rodó i 1.061 al Puig de l'Oller cap a l'est. S'assenta sobre margues de l'Eocè i, en menor mesura, gresos i calcàries de l'Eocè i l'Oligocè, i la seva xarxa hidrogràfica s'articula al voltant de la riera de Calders. El clima és mediterrani continental subhumit, amb precipitacions de 600 a 700 mm anuals i una temperatura mitjana d'uns 12 °C.
Activitat
La Festa Major d'Estiu de Moià es concentra al voltant del 15 d'agost, amb cultura popular, música, circ, foc i danses tradicionals; el municipi té una segona festa major, la d'hivern, dedicada a Sant Sebastià.
Natura
Les Coves del Toll formen un complex de quatre cavernes i un avenc que es van originar durant el Pliocè, ja al Quaternari, al terme de Moià. Les seves excavacions han aportat restes de fauna quaternària -lleons, rinoceronts, hipopòtams, entre altres- i indicis de presència humana des del paleolític mitjà. El jaciment va donar origen al Museu Arqueològic i Paleontològic-Coves del Toll de Moià, que conserva aquestes col·leccions i gestiona també el Parc Prehistòric de les Coves del Toll, on es pot estudiar la formació geològica de la cova i la prehistòria del Moianès a partir de les restes trobades.
Natura
La Cova de les Teixoneres (o Toixoneres) forma part, juntament amb la Cova del Toll, del complex de les Coves del Toll a Moià (Moianès, Barcelona), al qual s'accedeix a peu per un camí senyalitzat a uns cent metres del centre de recepció. El conjunt ha donat restes de fauna quaternària, útils musterians i evidències neandertals, a més de materials posteriors de l'epipaleolític i l'edat del bronze, i està declarat bien cultural de interés local (una figura de protecció patrimonial d'àmbit local) des de 1988.
Curiositat
Recreació d'un poblat neolític amb rèpliques de cabanes, associat a les excavacions de les coves del Toll.
Natura
Una de les fagedes més ben constituïdes del Moianès, un bosc de faig allunyat de la seva àrea principal de distribució.
Natura
Fageda d'alt valor ecològic al terme de Moià.
Activitat
Fira tradicional dels cereals de Moià, capital del Moianès.
Activitat
La Fira de Sant Isidre se celebra a Moià, vila que va obtenir mercat i fira ja el 1151 i que el 1384 va rebre el privilegi de carrer de Barcelona, equiparant-la en franqueses a la capital.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Moià se celebra a la vila natal de Rafael Casanova, nascut el 1660, advocat i conseller en cap durant el setge de Barcelona de 1714, que va sobreviure ferit fins al 1743.
Activitat
El mercat setmanal de Moià se celebra a la capital del Moianès, vila que els dies 8 i 9 de setembre de 1839, en plena primera guerra carlina, va patir un incendi que va destruir prop de cent cinquanta cases.
Activitat
La Festa de la Castanyada de Moià està recollida en el Registre del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya, amb activitats tradicionals de torrar castanyes i moniatos, representacions teatrals sobre creences del dia i repartiment de fruits de tardor entre els assistents.
Monument
Projecte territorial que posa en valor el patrimoni cultural, natural i preindustrial dels deu municipis del Moianès.
Fita
Després d'un referèndum amb més del vuitanta per cent de vots a favor, el Parlament va aprovar l'abril de 2015 la creació del Moianès. La comarca va néixer l'1 de maig amb deu municipis segregats del Bages, Osona i el Vallès Oriental.
Fita
El 1384 la vila va obtenir el privilegi de carrer de Barcelona, que l'equiparava en franqueses a la capital. Abans havia aconseguit mercat i fira el 1151 i la condició de vila reial lliure de senyors de castell.
Fita
Nascut a Moià el 1660 en una família de pagesos benestants, es va fer advocat a Barcelona i va ser conseller en cap durant el setge de 1714. Ferit l'11 de setembre, va sobreviure fins al 1743 retirat al Baix Llobregat.
Fita
Els dies 8 i 9 de setembre de 1839, en plena primera guerra carlina, la vila va ser incendiada i va perdre prop de cent cinquanta cases. El cop es va sumar als estralls de la guerra contra els francesos de 1810.
Gastronomia
Plat d'hivern fet amb patata i col bullides i aixafades, saltades amb cansalada, pernil o botifarra negra. Emparentat amb el trinxat del Pirineu, es considera la recepta més pròpia de la comarca i se serveix molt calent.