Poble
Castellterçol és una vila del Moianès, amb 2754 habitants (INE 2025), que conserva el castell de Sant Miquel i la casa natal del president Enric Prat de la Riba, avui convertida en museu. El seu nom prové del terme del Castell d'un tal Terçol, esmentat ja en un document de venda de terres de l'any 898. Dedicada tradicionalment a l'ofici de teixir, a finals del segle XVIII tenia una indústria llanera de més pes que la de Sabadell o Terrassa; avui fabrica teixits de polièster i cotó i tints, juntament amb una economia diversificada que combina l'agricultura de cereals i llegums amb la ramaderia porcina i ovina, base d'embotits típics com botifarres negres i llonganisses, i amb productes del bosc -bolets, tòfones i mel- transformats en conserves, torrons i altres aliments artesans.
Monument
Can Padrós, a Castellterçol, és la casa natal d'Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, que hi va néixer el 29 de novembre de 1870. Era el cinquè de set germans d'una família de propietaris rurals, i l'habitatge familiar, una casa pairal de Castellterçol, va ser també on Prat de la Riba va passar gran part de la seva vida i on va morir l'1 d'agost de 1917.
Monument
El castell de Sant Miquel, o castell de Castellterçol, se situa a migdia de la població, a uns 750 metres del nucli vell, i dona nom al municipi (Moianès); és un castell declarat bé cultural d'interès nacional. El va fundar el canonge Terçol, del qual va prendre el nom de castell d'en Terçol, i està documentat ja el 898. El 1093 Tedmar Mir el va posar sota el monestir de Santa Maria de l'Estany, reservant per a la seva família —el cognom de la qual va derivar en Xetmar i Xammar— el domini útil, i aquell any va fer construir la capella de Sant Miquel. El monestir va adquirir el domini total del castell el 1229 i la seva jurisdicció el 1323, i l'abat de l'Estany va passar a ser senyor de Castellterçol. De l'edifici original es conserven fragments de murs amb espitlleres, al costat de la capella romànica.
Monument
El Palau dels Marquesos d'Alòs és una casa senyorial barroca situada al costat de l'absis de l'església parroquial de Castellterçol (Moianès), amb l'escut d'armes dels Taiadella catalogat com a bé cultural d'interès nacional. La família Taiadella, o Talladella, procedent del mas homònim de Castellcir, va construir la casa el 1674. Consta de planta baixa, pis i golfes; a la façana, tres balcons al primer pis emmarquen simètricament el portal, un arc de mig punt amb l'escut familiar sostingut per dos angelets a la dovella central i, sota seu, un cap d'àngel alat. Quatre mènsules deteriorades sostenen el balcó de la planta noble, i el ràfec de fusta mostra gàrgoles de temàtica figurativa.
Monument
La Capella de Sant Gaietà, a Castellterçol (Moianès, Barcelona), conserva al mur sud un escut de pedra declarat bé cultural d'interès nacional, amb una inscripció en llatí al·lusiva al gel («Fred, gel, glaç i neu, beneïu el Senyor») i les armes de la família Sala. La llosa prové probablement d'un pou de gel del segle XVII situat al costat de la font de la Vinyota, testimoni de la importància que va tenir el comerç del gel a la zona, i es va incorporar a la capella cap al 1883, any de la seva restauració.
Activitat
La Festa Major de Castellterçol se celebra el quart cap de setmana d'agost (22-26 d'agost el 2025), amb dues danses populars catalanes com a actes centrals: la Dansa de Castellterçol, l'últim diumenge, i el Ball del Ciri, el dilluns següent. Les interpreten sis parelles de balladors amb el vestit tradicional dels pagesos del XVII, que antigament representaven els administradors sortints de l'any; després de la missa, la comitiva va cap a l'Església de la Plaça Vella per al ball de les autoritats i la sardana, i l'endemà les mateixes parelles ballen el Ball del Ciri portant ciris i almorratxes amb què ruixen el públic. El poble té a més una festa major d'hivern, el 21 de gener, dedicada a Sant Fruitós, amb la crema de l'arbre de Nadal a la Plaça Vella.
Natura
L'espai de la riera de Muntanyola, al Moianès, va ser protegit pel PEIN mitjançant el Decret 328/1992, ampliació que es va completar amb el Decret 166/2010. S'estén entre els 400 i els 1.000 metres d'altitud, sobre relleus calcaris i margosos, i conserva una bona representació de bosc de carrasca amb elements de vegetació submediterrània poc freqüents. Entre la seva fauna, rica en carnívors, destaquen la guineu i la geneta, l'àguila serpera entre les rapinyaires, i la llúdriga i el cranc de riu autòcton al curs, amenaçats per espècies invasores com el visó americà i el cranc americà.
Curiositat
Els dòlmens de Castellterçol (Barcelona, Moianès) formen part de la ruta de dòlmens i castells de la comarca. Entre ells hi ha el dolmen del Gavatx, un sepulcre de cista rectangular tancada situat a l'oest del nucli urbà, a 736 metres d'altitud, probablement construït en el calcolític. La caixa fa 2,20 m de llarg per 1,30 m d'ample i 1,25 m de profunditat, i es conserva sense coberta, les lloses de la qual es trobarien disperses al costat del túmul.
Activitat
Fira dedicada a la tòfona, producte local de prestigi, amb tastos i mercat cada desembre a Castellterçol.
Activitat
Fira de productes de la terra que forma part de la festa major de Castellterçol.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Castellterçol se celebra a la vila natal d'Enric Prat de la Riba, nascut el 1870, teòric del catalanisme polític i president des de 1914 de la Mancomunitat de Catalunya, que va morir a casa seva natal el 1917. A finals del segle XVIII el treball de la llana a la vila va arribar a superar en volum el de Sabadell i Terrassa.
Activitat
La Fira de Sant Antoni de Castellterçol se celebra el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, com a homenatge a pagesos, gent del bosc i tractants. El Gremi de Traginers, que reuneix Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, conserva un estendard de 1892; la jornada inclou tres voltes a cavall a la Plaça Prat de la Riba i el tradicional tortell de Sant Antoni.
Curiositat
Itinerari pels dòlmens i monuments megalítics escampats per la comarca del Moianès. Entre ells destaca el dolmen de Santa Magdalena, al terme de Moià, datat en el Calcolític i el Bronze inicial: un sepulcre de cambra simple i grans dimensions, orientat de nord a sud, del qual es conserven la llosa frontal i la coberta, tot i que hi falten les lloses laterals i la posterior. Al seu interior es van trobar dents humanes i dues peces d'un collar de pecten, i a la coberta es va gravar en època medieval una creu envoltada de xiprers, vinculada al culte funerari. Està catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Fita
Nascut a Castellterçol el 1870, va teoritzar el catalanisme polític a La nacionalitat catalana i va presidir des de 1914 la Mancomunitat de Catalunya, primera institució d'autogovern modern. Va morir a la seva casa natal el 1917.
Fita
A finals del segle XVIII el treball de la llana a la vila va arribar a superar en volum el de Sabadell i Terrassa, amb telers repartits per les cases. L'activitat va marcar la trama urbana i va sobreviure transformada en el tèxtil modern.
Gastronomia
Els alzinars i les rouredes de la comarca donen tòfona negra d'hivern, recollida amb gos entre desembre i març. De complement ocasional ha passat a producte principal, amb mercat propi i presència a les cartes de la zona.
Gastronomia
A la vila hi treballa des de fa dècades una conservera dedicada a la tòfona i als bolets del bosc, que envasa rovellons, rossinyols i tòfona en oli. És la manera de portar la temporada curta de la muntanya a la resta de l'any.