Poble
Puig-reig és una vila del Berguedà, situada a la vora del riu Llobregat, coneguda per les colònies tèxtils de Puig-reig i Vidal. Documentada des de 907 a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí, el seu castell va pertànyer als vescomtes del Berguedà; el trobador Guillem de Berguedà, últim d'aquest llinatge, el va llegar el 1187 a l'Orde del Temple, que va establir aquí la comanda de Berguedà i Cerdanya fins al 1312, després de la qual cosa va passar a l'Orde de l'Hospital. Fins al segle XIX va ser un petit nucli al voltant del castell i les masies disperses; amb la industrialització van sorgir fins a set colònies, entre elles la colònia Vidal i la colònia Cal Pons. Conserva també l'església romànica de Sant Martí, amb pintures murals. Té 4565 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de Puig-reig s'alça en un turó vora el riu Llobregat, sobre el poble del mateix nom, al Berguedà, i està declarat bé cultural d'interès nacional; als seus peus hi ha l'església romànica de Sant Martí, del segle XII. Va formar part de la línia de fortaleses que, des de l'any 798, va organitzar la Marca Hispànica al costat dels rius Llobregat i Cardener, i ja existia a finals del segle IX; la primera referència documental data de 907, amb la consagració de Sant Martí. Va pertànyer als vescomtes de Berguedà, el darrer titular dels quals, el trobador Guillem de Berguedà, el va llegar el 1187 a l'Orde del Temple, seu de la seva comanda del Berguedà i la Cerdanya fins al 1312, any en què va passar a l'Orde de l'Hospital. Als segles XVII i XVIII es va habilitar com a masia, perdent la seva estructura militar.
Monument
La torre de Merola, o castell de Merola, s'alça al terme de Puig-reig (Berguedà), a la vora del Llobregat, declarada bé cultural d'interès nacional. Està documentada com a fortalesa des de l'any 983; el lloc formava part del terme del castell de Puig-reig als segles IX i X, i els seus senyors apareixen citats com a vicaris d'aquest castell i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XII va destacar Bernat de Merola, amic del trobador Guillem de Berguedà, que probablement va fer construir la torre; els seus dominis van passar el 1225 a Pere d'Olvan. Només es conserva el mur nord de la torre de l'homenatge, coneguda popularment com «la torre dels Moros»: fa 4,95 metres d'alçada, amb un mur d'1,20 de gruix, de planta gairebé quadrada i tres pisos d'alçada.
Monument
La Colònia Pons, o Cal Pons, és una de les set colònies tèxtils de Puig-reig, fundada el 1875 per l'industrial José Pons y Enrich i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 2017. El 1876 va obtenir l'aprofitament de l'aigua del Llobregat i va construir la resclosa, el canal i la fàbrica, inaugurada el 1880, juntament amb els habitatges obrers, envoltats per una muralla que controlava l'entrada i sortida dels treballadors sota toc de queda. Va arribar a reunir fins a 400 famílies i va mantenir una intensa vida cultural, amb escola, teatre i revista pròpia, fins al tancament el 1995. Destaca l'església de San José, de 1877, eclèctica i neogòtica, amb torre, cripta i panteó familiar, a més dels habitatges historicistes de la Torre Vella i la Torre Nova, de finals del XIX.
Monument
La Colònia Vidal, o Cal Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com a nucli autosuficient a la vora del Llobregat, a Puig-reig (Berguedà), amb habitatges per als obrers, església i escola, avui seu del Museu de la Colònia Vidal. La va fundar Ignasi Vidal i Balet, que va comprar els terrenys el 1882; les obres, dirigides per l'enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, van començar el 1896 i es van allargar fins al 1901, i la fàbrica va funcionar 79 anys, fins al seu tancament el 1980. Al costat de la fàbrica, la turbina i el canal, reuneix habitatges de diferents tipologies, església, convent, escola i cinema-teatre; cap al 1940 es van aixecar l'església de la Puríssima Concepció, d'estil neomedievalista, i la Torre de l'amo, residència que subratllava l'estatus del propietari davant els treballadors.
Activitat
La Festa Major de Puig-reig no té data fixa: se celebra al voltant de la Pasqua Granada (cinquanta dies després de Pasqua de Resurrecció) i és tradicionalment la primera festa major del calendari del Berguedà. Destaca pel seu fort component musical, lligat a la presència de la Polifònica de Puig-reig.
Fita
Al llarg del segle XIX es van aixecar vora el riu fàbriques amb salt d'aigua propi i poblats complets per als obrers, amb església, escola i economat. Puig-reig concentra la major densitat de colònies de Catalunya.