Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Guardiola de Berguedà

Què veure i què fer a Guardiola de Berguedà (Berguedà, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Guardiola de Berguedà és cada lloc

Pobles a prop de Guardiola de Berguedà

Què veure a Sant Julià de Cerdanyola 1,5 km · 2 llocs
Què veure a Bagà 2,7 km · 8 llocs
Què veure a Vallcebre 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Fígols 6,8 km · 5 llocs
Què veure a la Nou de Berguedà 7,3 km · 2 llocs
Què veure a Gisclareny 7,8 km · 4 llocs
Què veure a la Pobla de Lillet 7,9 km · 6 llocs
Què veure a Castell de l'Areny 8,6 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › Guardiola de Berguedà

Què veure i què fer a Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà
Poble
Guardiola de Berguedà és un municipi del Berguedà, a la confluència dels rius Bastareny i Llobregat, que actua com a porta d'entrada al parc natural del Cadí-Moixeró i inclou el nucli de les Cases Noves del Collet. Té 1020 habitants (INE 2025); després del tancament de la seva mina de carbó el 1991, l'activitat agrícola es limita a cereals i patates. Conserva el monestir de Sant Llorenç, documentat des de l'any 898, i diverses esglésies romàniques al seu terme, com Sant Andreu de Gréixer, citada ja el 871, o Sant Climent de Vallcebre, al costat d'una fortalesa gòtica del segle XV. La festa major se celebra a l'agost, i al setembre i octubre té lloc la fira del bolet.
Castell de Guardiola
Monument
El castell de Guardiola, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), dominava des del seu turó l'entrada a l'alta conca del Llobregat i del Saldes, en un punt estratègic entre els antics comtats de Cerdanya i Berga. És possible que ja existís una torre de vigilància als segles IX-X; el lloc es documenta com a «rocha de Guardiola» l'any 939. Des del segle X va dependre del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, al qual el 1281 Agnès de Guardiola va renunciar com a castlana. Al segle XIV va ser motiu de disputes entre el rei Alfons IV, el monestir i els Pinós; Pere IV el va incorporar solemnement a la corona el 1346. El 1364 es va vendre a la Universitat de Berga i, l'any següent, la part del monestir va passar al baró de Pinós.
Castell de Brocà
Monument
Del castell de Brocà, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), no es conserven restes localitzades: es creu que va poder estar situat al paratge de la masia coneguda com El Castell, sobre l'actual parròquia de Brocà, o al turó que domina el poble, al terme de Guardiola de Berguedà. Va pertànyer a la baronia de Pinós i està documentat des de l'any 1257.
Torre de Foix
Monument
La Torre de Foix, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), és una construcció gòtica amb dues parts diferenciades: una torre de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos coberts a un vessant, i una masia rectangular, unides en origen per un pont de fusta. Totes dues es van integrar al segle XVII en una masia clàssica coberta a dues vessants; la torre conserva obertures originals, amb espitlleres, finestres de mig punt i una porta amb llinda. Documentada des de 1408, pertanyia al monestir de Sant Llorenç de Bagà, que el 1457 la va vendre a Joan de Foix. Després dels Foix Descatllar i els Solanell de Foix, va tornar el 1829 als Foix de Bagà, que el 1920 la van vendre a la minera Carbones de Berga, que hi va explotar carbó a cel obert fins al segle XX.
El monestir de Sant Llorenç prop Bagà
Fita
Cenobi benedictí documentat des de finals del segle IX l'església del qual es va consagrar el 983. Va ser centre de repoblació de l'alta vall del Llobregat i conserva una capçalera amb tres absis i cripta de columnes.