Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Calaf

Què veure i què fer a Calaf (Anoia, Barcelona): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Activitats · 2 Gastronomia

Quan anar a Calaf: calendari de festes

Setembre: Festa Major de Calaf (4-7 de setembre)

A quina distància del centre de Calaf és cada lloc

Pobles a prop de Calaf

Espanya › Catalunya › Barcelona › Anoia › Calaf

Què veure i què fer a Calaf

Calaf
Poble
Calaf, a l'extrem nord de l'Anoia, a Barcelona, és capital de la subcomarca coneguda com l'Alta Segarra, amb 3.644 habitants (INE 2025). El seu origen es remunta a la repoblació de la frontera entre els comtats cristians i al-Àndalus: els comtes de Barcelona van repoblar la zona amb tribus berbers, d'on prové el mateix topònim Calaf. Després de la despoblació per les incursions d'Almansor el 976, entre el 1010 i el 1015 el bisbe de Vic va rebre el territori i en va encarregar la repoblació a Guillem. El 1093, al peu de la muntanya i del castell, va néixer el nucli protegit per una muralla de tàpia, i aviat se celebrà fora dels seus murs un mercat, origen de la seva vocació comercial. Conserva avui la Plaça Gran porticada, bé cultural d'interès nacional.
Plaça Gran de Calaf
Monument
Plaça porxada del segle XVIII i de planta irregular de Calaf, a la comarca de l'Anoia, construïda en diverses etapes des del segle XVII fins al XIX. Les cases que la conformen són de pedra ben treballada, amb planta baixa i dos pisos, i els seus porxos no segueixen un ritme predeterminat, sinó que responen a les característiques de cada edifici. Va prendre forma a partir del mercat que van establir al segle XIV els vescomtes de Cardona, documentat des de 1397 i cèlebre com a mercat de contractació de mossos per a la sega. Hi destaquen l'església de Sant Jaume, del segle XVI amb portalada neomedieval de finals del XIX, i el seu campanar, alçat entre 1670 i 1889. Està declarada conjunto histórico de interés nacional (un conjunt històric amb protecció patrimonial d'àmbit nacional).
Castell de Calaf
Monument
El castell de Calaf corona la part alta de la vila, en un turó des del qual es dominava el poble i la plana per on passaven vies de comunicació importants; se'l considera una de les fortificacions més notables de la comarca. Després de les devastacions d'Almansor, el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda van lliurar cap al 1010-1015 al bisbe de Vic el territori de la Segarra perquè el repoblés, que va quedar sota el domini feudal dels bisbes de Vic i, des de 1375, dels vescomtes de Cardona. És una fortificació poligonal de cinc costats, d'uns 28 metres d'amplada, amb murs de fins a 300 centímetres de gruix en grans carreus escairats, conservats en trams amb més de deu metres d'alçada. Convertit en runa el 1781, ha estat objecte de treballs de recuperació.
Portals, muralla i torre de Calaf
Monument
Vestigis del recinte emmurallat medieval de Calaf, amb portals i torres de defensa conservats. Encara es conserven restes de tres dels seus portals: el de Xuriguera, el de l'Hospital i el del carrer de Sant Jaume. Les muralles van ser reconstruïdes cap al 1584, tot i que l'origen del recinte es remunta al segle XI, quan el nucli es va desenvolupar entorn del castell, avui en estat de semiruïna i declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Torre de la Ferrera
Monument
Casa forta i masia fortificada coneguda com a Ferrera, amb elements gòtics del segle XIV, situada al Turó de Ferrera, al sud-oest del terme de Calaf (Anoia), a 759 metres d'altitud. Els seus orígens es remunten a 1015, quan el bisbe Borrell de Vic va encarregar repoblar el territori de Calaf amb tres puigs fortificats, entre ells aquest; més tard va passar a la casa vescomtal de Cardona i va figurar com a lloc fortificat fins a finals del segle XV, quan es va convertir en masia habitada per la família Sala. Conserva contraforts atalussats i espitlleres, avui transformades en finestres petites, i restes dels murs de la llissa defensiva. Està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), tot i que després de dècades d'abandonament es troba en un estat de conservació deficient.
Festa Major de Calaf
Activitat
La Festa Major de Calaf se celebra el primer cap de setmana de setembre, coincidint amb la Fira de setembre del Mercat de Calaf. Reuneix quatre dies de música i activitats a la vila, centrats a la Plaça Gran.
Botifarra de Calaf
Gastronomia
Embotit fresc elaborat amb les parts nobles del porc i greix de cansalada, assaonat només amb sal i pebre. És el producte carni més reconegut de l'altiplà i es troba a les carnisseries i al mercat setmanal de la vila.
Ous de Calaf
Gastronomia
Els ous de Calaf tenen fama a tot Catalunya per la intensitat del rovell; una mateixa família els produeix al municipi des de mitjan segle XX. Es venen al mercat de la vila i són la base de truites i plats de camp.