Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a els Prats de Rei

Què veure i què fer a els Prats de Rei (Anoia, Barcelona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de els Prats de Rei és cada lloc

Pobles a prop de els Prats de Rei

Què veure a Calaf 3,6 km · 8 llocs
Què veure a Sant Martí Sesgueioles 4,3 km · 2 llocs
Què veure a Sant Pere Sallavinera 4,4 km · 1 lloc
Què veure a Veciana 7 km · 4 llocs
Què veure a Rubió 7,2 km · 7 llocs
Què veure a Copons 7,9 km · 3 llocs
Què veure a Calonge de Segarra 8,2 km · 5 llocs
Què veure a Aguilar de Segarra 8,3 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Anoia › els Prats de Rei

Què veure i què fer a els Prats de Rei

Els Prats de Rei
Poble
Els Prats de Rei és una vila closa medieval del nord de l'Anoia, amb el castell de la Manresana i el castell de Puigdemàger, a l'altiplà de la Segarra; té 554 habitants (INE 2025), i entre 1842 i 1981 el seu nom oficial va ser Prats del Rey. El nucli principal s'agrupa al voltant de l'església de Santa Maria, i al sud del municipi s'aixeca la Torre de la Manresana, torre de vigilància amb restes d'un castell medieval documentat des de 1034. El seu clima, de transició mediterrani-continental, no impedeix que les seves collites de cereal figurin entre les més altes de Catalunya. L'economia, abans centrada gairebé per complet en l'agricultura, s'ha diversificat amb petites indústries de confecció, fusteria, serradora i metal·lúrgia.
Torre de el castell de la Manresana
Monument
La Torre de la Manresana és una torre de guaita situada al nucli de la Manresana, als Prats de Rei (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional. Documentada des de vers el 1034, la construcció actual és del segle XII, per la qual cosa se suposa que va substituir una edificació anterior; la seva terrassa és a 21 metres d'alçada. És una torre cilíndrica d'origen romànic, únic element en bon estat de l'antic castell medieval de frontera, i des d'ella es domina el paisatge de la comarca, amb els campanars dels Prats de Rei i Calaf i les torres del castell de Boixadors; la porta d'accés és a 11 metres d'alçada i s'hi arriba per una escala exterior. Durant la Guerra de Successió va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbònics.
Castell de Puigdemàger
Monument
Documentat des de 1070 i citat de nou al fogatge de Cervera de 1359; avui només queden construccions ruïnoses al voltant de l'església, que formaven el petit nucli de Puigdemàger, a 694 m d'altitud. El 1390 la seva jurisdicció va passar a Galceran de Calders, revertida després que els veïns paguessin per recuperar els seus privilegis de vila reial. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1840-MH).
Sant Andreu de la Manresana
Monument
Església d'una sola nau situada al nucli de la Manresana, al terme dels Prats de Rei, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té absis de planta quadrangular, una única capella lateral i volta apuntada de construcció tosca; els murs laterals, d'origen romànic, presenten forma de talús, mentre que la façana, coronada per un campanar d'espadanya i amb un rosetó sobre la porta, va ser refeta en estil barroc senzill al segle XVIII. La construcció original, d'estil romànic, va patir ampliacions al llarg del temps, entre elles la del segle XVIII i una restauració el 1931. A la façana lateral esquerra es conserven pedres decorades amb motius vegetals i símbols de picapedrers, possiblement medievals.
Carta de poblament dels Prats de Rei
Fita
El 6 de desembre de 1188 Alfons el Cast va concedir al lloc l'estatut de vila reial amb franquícies, mercat setmanal i fira anual. El privilegi va fixar la trama del nucli i el seu paper de capçalera agrícola de l'altiplà de Calaf.
El front de Prats de Rei a la Guerra de Successió
Fita
La tardor de 1711 l'exèrcit aliat de Guido von Starhemberg es va atrinxerar als Prats de Rei davant les tropes borbòniques del duc de Vendôme. Les línies van quedar enfrontades mesos sense batalla decisiva, en un episodi clau del conflicte a Catalunya.