Poble
Sant Sadurní d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona, amb 12.911 habitants (INE 2025), el nom del qual recorda l'antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, documentada des de 1080, i el riu Anoia que travessa el terme. El conreu de la vinya es va desenvolupar al segle XVIII per la demanda del mercat americà, i des de 1872 s'hi elaboren ampolles de cava. Quan la fil·loxera va arrasar les vinyes franceses, Sant Sadurní va viure el seu major creixement, però la plaga va arribar a les seves vinyes el 1887; un grup de propietaris, els set savis de Grècia, va introduir els mètodes francesos contra ella. Capital mundial del cava, és avui seu dels principals cellers productors, com Codorniu i Freixenet, i elabora el 90% de les ampolles que es produeixen a Espanya.
Monument
Les caves Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia, són un conjunt modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1902 i 1915 sobre l'antiga masia de Can Codorniu, documentada des de 1551 i dedicada tradicionalment a la producció vinícola. Puig va aixecar el porxo de premses, el celler gran i el pavelló d'expedicions, i va refer la torre de la masia, tot en clau neomedieval, amb maó vist, pedra i trencadís verd, i destaquen la torre circular de coberta cònica d'escames vidriades i el pati interior cobert amb vidre imprès. Des de l'últim quart del segle XIX, l'empresa familiar és una de les més antigues i importants productores de cava del país. El conjunt té la qualificació de monument historicoartístic nacional i és visitable des de fa dècades.
Monument
Torre defensiva de Sant Sadurní d'Anoia vinculada a les guerres carlines de 1873-1874, únic vestigi visible de les antigues muralles d'aquell episodi; reconvertida després en dipòsit d'aigües de la font que porta el seu nom i restaurada el 2008. Planta octogonal amb una sola cambra, terrassa emmerletada i garita adossada amb espitlleres. Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1988 (BIC RI-51-0005678).
Monument
Vilarnau, o Vilardell, és una antiga domus o casa forta, avui en ruïnes, situada al terme de Sant Sadurní d'Anoia, al costat de les Caves Codorniu. Protegida com a BCIN i catalogada com a jaciment arqueològic, es redueix a dues parets paral·leles d'un edifici rectangular d'uns 15 metres de llarg i 3,10 metres d'amplada interior, els trams més ben conservats de les quals arriben als dos metres d'alçada. Es documenta des de 1196, quan es va autoritzar edificar-hi un altar dedicat a la beata Maria, i també hi havia un molí anomenat de Vilarnau. Va pertànyer a llinatges destacats del Penedès fins al segle XVIII, tot i que com a nucli habitat va desaparèixer probablement al segle XVI. De Vilarnau provenen unes rajoles blaves, reaprofitades com a ornament a Can Guineu.
Activitat
Festa popular de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) que se celebra els dies 7 i 8 de setembre, amb el foc i la música com a protagonistes, en record de com els sadurninencs van superar a finals del segle XIX la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes del municipi. Declarada Festa Popular d'Interès Cultural (reconeixement de la Generalitat de Catalunya a festes populars d'interès cultural) el 2017, se celebra des de 1982 i ha anat creixent amb els anys: el drac de foc, obra de l'estudi local El Taller, es va completar amb els ceps que escupen foc, les fil·loxeretes i els set savis de Grècia. La nit del 7 de setembre, trenta fil·loxeretes recorren els carrers llançant foc; la del 8, tots els elements desfilen fins a la plaça de l'Església, on es representen vuit escenes que narren, amb dansa i foc, l'arribada de la plaga i la recerca d'una solució.
Activitat
Ruta enoturística pels principals cellers productors de cava de Sant Sadurní d'Anoia i el seu entorn.
Natura
Tram final del riu Anoia, de 64 quilòmetres de longitud en total, eix fluvial de la comarca de l'Alt Penedès que discorre també per l'Anoia i el Baix Llobregat abans de desembocar al Llobregat, a Martorell. Al seu pas recorre localitats com Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i el mateix Martorell. Va ser durant segles un eix vertebrador de la indústria paperera catalana, amb fins a 65 molins paperers instal·lats al llarg del seu curs.
Natura
Itinerari de 43 quilòmetres que resegueix els espais fluvials de l'Alt Penedès.
Activitat
Festa Major de la capital del cava, amb missa solemne, els Diables Se Me'n Refum i cercavila de gegants. Se celebra el 29 de novembre, festivitat de Sant Sadurní, patró del poble, que dona nom al municipi.
Fita
Quan la fil·loxera va arribar a Sant Sadurní el 1887, un grup de propietaris anomenat els set savis de Grècia va importar de França l'empelt sobre peu americà i va muntar vivers. La comarca es va replantar i va virar decididament cap al vi escumós.
Fita
Josep Raventós i Fatjó va elaborar el 1872, als cellers familiars de Sant Sadurní, les primeres ampolles d'escumós català pel mètode tradicional, amb varietats autòctones. D'aquell assaig va néixer tota la indústria del cava.
Gastronomia
L'escumós del Penedès fa la segona fermentació dins l'ampolla i envelleix sobre mares en galeries excavades sota Sant Sadurní, d'on surt la major part de la producció espanyola. Macabeu, xarel·lo i parellada en formen la base.
Gastronomia
Cada octubre, dins la Setmana del Cava, els cellers del municipi instal·len parades al carrer i serveixen els seus caves per copes juntament amb tapes de productors locals. És la cita gastronòmica principal del calendari local.