Poble
Pozuelo de Tábara és un poble zamorà de 150 habitants, a 36 quilòmetres de la capital, que va pertànyer des de la seva creació el 1371 al senyoriu de Tábara, després marquesat de Távara; a mitjan segle XIX comptava amb 170 habitants. Conserva arquitectura rural de pedra, fusta i sobretot tàpia, amb cases típiques, colomars, xemeneies i un pont antic, a més de l'església de Sant Joan, remodelada diverses vegades, amb retaule major barroc. La seva gastronomia reuneix cuinat, sopes d'all i arròs a la zamorana. Cada 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, surt El Tafarrón, personatge vestit de palla amb esquellots i careta negra amb orelles de llebre que representa el diable.
Curiositat
Cada 26 de desembre, dia de Sant Esteve, surt al carrer un emmascarat vestit amb joncs matxucats i careta negra i vermella rematada per banyes de cabra i orelles de llebre, que colpeja els veïns amb una pilota penjada d'un pal.
Curiositat
Acompanya el Tafarrón vestida amb bata de flors, una «M» cosida a l'esquena, una petita nina penjada i barret amb vel; junts recorren el poble recollint l'aguinaldo en un cassó durant la festa de Sant Esteve.
Fita
Una visita pastoral d'aquella data cita per primera vegada la confraria que organitza la mascarada del Tafarrón, prova documental que el ritu ja se celebrava al poble a començaments del segle XVIII.
Activitat
Al capvespre del 26 de desembre es canten a l'església uns oficis en llatí conservats per tradició oral, un dels actes més singulars de la festa, previ a la processó del sant amb dolçaina i tambor.
Curiositat
Durant la processó, l'emmascarat s'avança a les andes de Sant Esteve i executa reverències rituals davant la imatge: el gest que ordena la convivència entre el personatge d'arrel pagana i la litúrgia cristiana.
Activitat
Des del 7 de desembre els majordoms conviden a xocolata tot el poble i els mossos recorren els carrers tocant esquellots fins a Nadal, anunciant durant gairebé tres setmanes la sortida del Tafarrón.
Curiositat
L'endemà de la festa se sorteja entre els mossos qui farà de Tafarrón i qui de Madama l'any vinent, i els majordoms entrants reben la cacha, el gaiato de comandament que simbolitza el càrrec.
Monument
Molt reformada al llarg dels segles, deixa veure encara elements de gòtic tardà i del Renaixement; destaquen la seva espadanya i un gran retaule barroc, i sota les seves voltes es canten les Vigilias de Sant Esteve.
Monument
El temple parroquial guarda un retaule major d'estil barroc i presenta una espadanya remodelada i un pòrtic d'entrada, en un poble de 150 habitants situat a trenta-sis quilòmetres de la capital.
Monument
Entre les construccions tradicionals del terme, aixecades en pedra, fusta i tova, es conserva un pont antic que salvava el curs a les afores del nucli urbà, al camí cap a Tábara.
Monument
Els colomars es reparteixen pel terme vora tancats de pedra i les velles eres, formant amb l'església el repertori d'arquitectura rural que defineix el paisatge construït del municipi.
Fita
El senyoriu de Tábara, del qual Pozuelo va formar part des de la seva creació el 1371, es va transformar més tard en marquesat sota els Pimentel; el poble va seguir els seus vaivens fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals.
Fita
Després de la divisió provincial de 1833, Pozuelo va quedar adscrit el 1834 al partit judicial d'Alcañices; la supressió d'aquell partit el 1983 el va traslladar al de Zamora, al qual continua pertanyent des de llavors.
Curiositat
L'emmascarat del 26 de desembre vesteix vestit de palles i una careta negra amb coloraines vermelles, orelles de llebre i bigotis de pèl animal, i porta a les mans un cassó i una pilota decorada.
Curiositat
El poble tenia uns cent setanta habitants a mitjan segle XIX i en conserva cent cinquanta el 2025, una corba demogràfica sorprenentment estable en una comarca marcada pel buidatge.
Curiositat
L'habitatge tradicional combina la maçoneria de pedra amb la fusta i la tova, i s'acompanya de xemeneies massisses i corrals tancats, un tipus constructiu compartit amb tota la Tierra de Tábara.
Natura
El municipi s'estén per 25,39 quilòmetres quadrats al voltant dels 701 metres d'altitud, amb una densitat de 5,91 habitants per quilòmetre quadrat, entre camps de cereal i matoll.
Activitat
El 24 de juny el poble celebra Sant Joan, la seva altra gran cita de l'any juntament amb la del 26 de desembre; totes dues ordenen un calendari festiu que a penes ha canviat en diverses generacions.
Gastronomia
El cocido, les sopes d'all, l'arròs a la zamorana, els llegums i els guisats formen la base de la taula local, completada amb rostits de vedella, corder, cabrit i carn de caça de la muntanya.
Gastronomia
Els bolets de la tardor, els embotits de la matança, els formatges i la rebosteria tradicional tanquen un receptari que el municipi comparteix amb la resta dels pobles de la Tierra de Tábara.