Poble
Tábara és una vila de la província de Zamora, capital de la comarca de Tierra de Tábara i, durant segles, del senyoriu del mateix nom, elevat a marquesat el 1541; s'assenta al costat de la serra de la Culebra, al centre d'una depressió que va ser pas obligat de les rutes del nord-oest peninsular. Aquí hi va haver el monestir de San Salvador, fundat per Sant Froilà a finals del segle IX per encàrrec d'Alfons III i que va arribar a reunir sis-cents monjos d'ambdós sexes; al seu scriptorium, a finals del segle X, el cal·lígraf Magius va començar el famós Beat de Tábara, que el seu deixeble Emeteri va acabar l'any 968 amb l'ajuda de Senior i la il·luminadora Ende. Amb 743 habitants, la seva església romànica de Santa Maria, monument des de 1931, destaca per la torre.
Monument
Temple romànic consagrat el 1137 pel bisbe Robert d'Astorga sobre el solar del vell monestir de San Salvador; declarat Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 3 de juny de 1931, conserva murs laterals, portades i torre malgrat la reforma del segle XVIII.
Monument
La torre s'alça als peus del temple, amb tres cossos separats per impostes aixamfranades i buits a cada nivell, i és l'únic que queda dret del monestir de San Salvador de Tábara, fundat a finals del segle IX per San Froilán i San Atilano després de la victòria d'Alfons III el Magne a la batalla de Polvoraria. El cenobi va arribar a reunir una comunitat de més de sis-cents monjos i monges, i es va fer famós pels llibres que es copiaven i il·luminaven al seu escriptori, entre ells el mateix Beat de Tàbara. En una de les seves pàgines es representa la torre monacal original: la mateixa torre que un monjo va dibuixar cap a l'any 970. Després de la desaparició del monestir, potser arrasat per Almansor, la torre original va ser substituïda per l'actual, del segle XII.
Monument
Arc de mig punt llis emmarcat per dues arquivoltes decorades amb escacat, sobre impostes bisellades i columnes als angles dels muntants; el capitell oriental llueix fulles ovalades i còncaves de traç molt sobri, del segle XII.
Curiositat
Comentari a l'Apocalipsi començat pel mestre Magio, mort el 13 d'octubre de 968, i rematat pel seu deixeble Emeterio el 27 de juliol de 970. Es conserva a l'Arxiu Històric Nacional i és un dels beats mossàrabs signats i datats.
Curiositat
Al Beat de Tábara hi apareix dibuixada la torre del monestir amb el taller de còpia al seu interior i els noms d'Emeterio i Senior escrits sobre els seus caps: la representació més antiga coneguda d'un scriptorium a l'art europeu.
Curiositat
Al Beat de Girona, copiat aquí el 975, signa «Ende pintrix et Dei aiutrix» al costat del prevere Emeterio; se la considera la primera dona documentada com a il·luminadora de manuscrits a l'occident medieval.
Curiositat
De la vintena llarga de còdexs del Comentari a l'Apocalipsi conservats al món, tres s'atribueixen a l'scriptorium de San Salvador, entre ells el mateix Beat de Tábara i el de Girona: cap altre taller peninsular no en va produir tants.
Fita
En temps d'Alfons III, que va regnar entre el 866 i el 910, Sant Froilán va aixecar a Tábara un monestir dúplex que la tradició hagiogràfica descriu amb centenars de monjos i monges, i que va acabar fent de la vila el major centre peninsular de producció de beatus.
Fita
Carles I va atorgar el 9 de setembre de 1541 a Bernardino Pimentel y Enríquez el títol de marquès de Tábara. La vila havia pertangut abans als Almansa, i els nous senyors van aixecar a la plaça un palau renaixentista de façana plateresca.
Monument
A la plaça major sobreviuen llenços arruïnats de la residència que els marquesos van aixecar al segle XVI, amb portada plateresca; del mateix conjunt formava part la capella que avui és l'església de la Asunción.
Monument
Aixecada el 1559 com a capella del palau marquesal, la van ocupar els jerònims fins al 1580 i després els dominics; sota el creuer es va descobrir el 1991 una cripta funerària vinculada als senyors de la vila.
Fita
La desamortització va expulsar la comunitat dominica que ocupava el convent des del 1580, després d'haver substituït els jerònims. L'edifici va perdre aleshores la seva funció conventual i només el temple va continuar obert al culte.
Fita
Els veïns es van amotinar contra un propietari madrileny en el conflicte per l'aprofitament de les terres del terme, un dels episodis d'agitació agrària més recordats del nord de Zamora a començaments del segle XX.
Curiositat
El poeta de l'exili va néixer l'11 d'abril de 1884 al carrer dels Escribanos, on el seu pare exercia de notari; l'edifici de tres plantes continua dempeus i una escultura recorda l'autor en una placeta de la vila.
Monument
Instal·lat a la mateixa església de Santa María, reuneix facsímils del Beat de Tábara, del de Girona i d'altres còdexs apocalíptics, i explica com treballaven els copistes i il·luminadors al taller medieval de la vila.
Monument
Ermita situada a uns cinc quilòmetres del nucli urbà, en una prada al peu de la Sierra de la Culebra. És la meta de la romeria de la vila i l'escenari de les reunions festives de la comunitat des d'antic.
Activitat
El dilluns de l'octava de Pasqua els veïns recorren a peu els cinc quilòmetres fins a l'ermita, amb missa, dansa de paloteo i subhasta de rosques a la prada abans del dinar i el ball comunals.
Curiositat
Colla de dansaires que entrexoca els bastons seguint llaços transmesos de generació en generació; intervé a la romeria de San Mamés i a les festes patronals, i és una de les danses rituals vives del nord zamorà.
Monument
El barri de San Lorenzo, avui integrat a la vila de Tábara, va ser antic consell autònom i després raval jueu, del qual encara es conserven llindars amb inscripcions. De la seva ermita medieval, centre religiós de l'antic consell, resten dretes un mur de l'estructura original i l'espadanya de maçoneria, en bon estat malgrat l'abandonament de l'edifici; en caure en desús es va aixecar en un altre punt del barri una nova església amb la mateixa advocació. Cada 20 de gener aquesta església honra els màrtirs Llorenç de Roma i Fabià, i també celebra Sant Antoni Abat amb la benedicció dels animals; les festes patronals del barri, organitzades avui per l'associació veïnal ACD San Lorenzo, se celebren el 10 d'agost.
Monument
Molí fariner aixecat sobre el rierol del Casal, al terme de Tábara; documenta l'aprofitament dels petits cursos d'aigua de la depressió tabaresa per a la mòlta del gra abans de la mecanització.
Curiositat
L'inventari municipal recull enclavaments com Los Barros, El Bosque, El Casal, La Magdalena i el Corral de los Moros, que acrediten un poblament a la depressió de Tábara molt anterior al monestir altmedieval.
Natura
El terme de Tábara s'assoma a l'extrem oriental de la serra de la Culebra, un massís d'uns 65 quilòmetres que s'estén per les comarques zamoranes de Sanabria, Carballeda, Aliste i Tábara fins a la frontera amb Portugal. Inclosa a la Reserva Regional de Caça creada per la Llei 2/1973, de 17 de març, i avui ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) de la Xarxa Natura 2000, acull una de les densitats més grans de llop ibèric d'Europa occidental, a més de ser un dels millors llocs d'Espanya per a l'observació de fauna salvatge. Els seus cims, formats per una successió de serres menors com la de Cavernas o la de Roldana, tot just superen els mil metres, amb Peña Mira, de 1.241, com a punt més alt. El seu nom podria derivar tant de la seva forma ondulant com d'antigues colònies de serps.
Natura
La vila s'assenta a 749 metres d'altitud en una fossa oberta al peu de la Sierra de la Culebra, un passadís de dehesas, alzinars i rierols que dona nom a la comarca i que en aquest sol terme ocupa gairebé 113 quilòmetres quadrats.
Activitat
Itinerari circular d'uns dos-cents quilòmetres en bicicleta de muntanya que arrenca a Tábara i recorre la serra per pistes forestals entre rouredes i bruguerars, plantejat per completar-se en diverses jornades.
Gastronomia
Els ramats d'ovella churra i castellana que pasturen als alzinars del terme proveeixen la denominació d'origen protegida Queso Zamorano, de pasta premsada i curació prolongada, emparada a tota la província.
Gastronomia
A la romeria de San Mamés es puja a l'alça per les rosques i els bollos que els veïns porten fins a l'ermita; la subhasta del pa és un dels moments centrals de la jornada, previ al dinar campestre.
Gastronomia
Costum local de sortir al camp a menjar truita el Diumenge de Rams, un dels usos del calendari tabarès recollits juntament amb les fogueres de Sant Antoni i les processons de la Setmana Santa.
Activitat
El 15 d'agost la vila celebra la seva festa major en honor de Nuestra Señora de la Asunción, amb processó i revetlles, coincidint amb el retorn estival dels emigrants que van sortir cap al País Basc, Madrid i Catalunya.
Activitat
Entre Sant Antoni, el 17 de gener, Sant Blai, el 3 de febrer, i la festa de les Àguedes, la vila manté un calendari de benediccions d'animals i de comandament femení per un dia abans de l'arribada de la Quaresma.
Curiositat
De cap de marquesat a poc més de set-cents veïns: el padró recent dona uns 743 habitants i una densitat de 6,6 per quilòmetre quadrat, resultat de l'emigració massiva iniciada cap al 1960.
Monument
L'església de Santa María, al costat de la carretera N-631 a Tábara (Zamora), va ser declarada Monumento Histórico-Artístico del Tesoro Artístico Nacional (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1931. L'any 970 es va datar aquí el Beato de Tábara, els monjos del qual van representar l'escriptori on el van copiar, corresponent a la torre del monestir fundat per Froila en temps d'Alfons III, identificat amb aquest temple. D'aquell cenobi tot just queda l'estança a la base de la torre actual, amb accés per un arc de ferradura mossàrab; la resta, de tres naus, procedeix de reformes iniciades en època romànica i conclouses el 1761. El temple s'obre sota una torre emblemàtica de dos cossos de campanes, amb dos arcs a l'inferior i tres al superior; un petit pòrtic modern protegeix avui la porta d'accés als peus.
Monument
Dins del temple es conserva un arc de ferradura sobre columnes de clar regust mossàrab i diversos capitells del mateix moment, restes reaprofitades del monestir altmedieval que va precedir l'edifici actual.
Monument
De les dues portes romàniques del temple, l'oberta al nord roman tapiada des d'antic; l'interior reparteix tres naus separades per amplis arcs de mig punt sota un creuer amb volta esfèrica i absis poligonal.
Monument
Entre el patrimoni devocional de la vila hi figura la seva creu de terme de pedra, aixecada vora els camins que van fer de Tábara pas obligat d'algunes de les rutes més concorregudes del nord-oest peninsular.
Monument
El poeta va néixer a Tábara l'11 d'abril de 1884 amb el nom de Felipe Camino Galicia. El 1919, en concloure a Almonacid de Zorita la versió definitiva del seu llibre Versos y oraciones de caminante, va adoptar per primera vegada el nom literari de León Felipe, amb el qual es va consagrar com un dels grans poetes en llengua espanyola i amb el qual de vegades se l'adscriu a la Generación del 27 tot i pertànyer a una generació anterior. Va viure una vida atzarosa entre farmàcies de poble, el teatre, l'exili a Mèxic i la càtedra a la Universitat Cornell, i va morir a Ciutat de Mèxic el 18 de setembre de 1968. La plaça de la seva vila natal conserva avui un monument en la seva memòria.
Monument
L'ajuntament, edifici del segle XX, presideix una vila de 743 habitants repartits en 112,68 quilòmetres quadrats, cap comarcal dotada de centre de salut i de col·legi rural agrupat.
Natura
Entre els jaciments catalogats del terme —Los Barros, El Bosque, El Casal, La Magdalena, Parador del Vildeo, San Juanico i San Mamed— el Corral de los Moros conserva en el seu propi nom la memòria d'una ocupació antiga.
Monument
El beat acabat aquí es guarda a Madrid amb la signatura Cod. 1097B: cent setanta-un fulls en quaternions, text a dues columnes i lletra visigòtica mossàrab; va poder estar a Guadalupe entre 1590 i 1770.
Fita
El bisbe Roberto d'Astorga va consagrar el temple sota l'advocació de Santa María el 1137; l'edifici es va anar transformant als segles XII, XIV i XVIII i va rebre la seva última gran reforma el 1761.
Fita
El temple parroquial va ser declarat monument historicoartístic el 3 de juny de 1931, amb el codi RI-51-0001027, dins de la gran tanda de proteccions aprovades als primers mesos de la Segona República.
Fita
El testament atorgat per la infanta Elvira l'11 de novembre de 1099 esmenta la possessió de Tábara; més tard la infanta Sança, germana d'Alfons VII, va lliurar tota la vall a l'Orde del Temple.
Fita
Pedro Pimentel Vigil de Quiñones va fundar el 1497 el majorat que va lligar la vila al seu llinatge; el senyoriu existia des de 1371 i el 9 de setembre de 1541 Carles I va elevar Bernardino Pimentel a la condició de marquès.
Fita
Una sentència judicial de 1844 va reconèixer al marquès la conservació dels seus drets territorials i el Tribunal Suprem la va confirmar el 1867; a finals de segle les rendes senyorials es van vendre a José Rodríguez i Andrés Trueba.
Fita
El títol va rebre la grandesa d'Espanya l'1 de març de 1729, sota el desè marquès, Miguel Álvarez de Toledo y Pimentel; el marquesat va arribar a reunir Tábara, Villafáfila, Gordoncillo, Retuerta i mitja Puebla de Sanabria.
Fita
El poeta es va exiliar definitivament a Mèxic el 1938 com a agregat cultural de l'ambaixada de la República a l'exili; va morir a Ciutat de Mèxic el 18 de setembre de 1968, als vuitanta-quatre anys.
Curiositat
El setembre de 1991 va aparèixer sota el creuer de l'església aixecada el 1559 una cripta-panteó que havia romàs oculta des de la marxa dels frares, expulsats de la vila el 1835 per l'exclaustració.
Curiositat
El convent aixecat el 1559 vora el palau del marquès el van ocupar primer frares jerònims i, des de 1580, dominics, que hi van romandre durant dos segles i mig fins a la desamortització.
Curiositat
El Cadastre d'Ensenada va comptar setanta-quatre veïns el 1751 i el 1787 la Tierra de Tábara reunia 1.209 habitants; a mitjan segle XIX la vila tenia dues-centes cases i uns set-cents moradors.
Curiositat
La llei d'educació de Villar Palasí va portar el 1970 a construir a Tábara un col·legi comarcal batejat amb el nom del poeta local; el 1994 es va transformar en col·legi rural agrupat en caure la població escolar.
Curiositat
Felipe Camino Galicia es va llicenciar en Farmàcia per acontentar el seu pare, notari de la vila, va regentar farmàcies i va actuar en companyies de teatre abans de començar a escriure de debò, a Valmaseda, cap al 1917.
Curiositat
El colofó del còdex data la seva conclusió el 27 de juliol de l'era 1008, a l'hora octava; el mestre Magio hi va treballar fins al 13 d'octubre del 968 i el seu deixeble el va acabar en a penes tres mesos.
Curiositat
Així va exclamar un dels copistes del monestir en descriure la torre d'arcs de ferradura i campanes que apareix dibuixada als còdexs; una torre romànica del segle XII va substituir després la mossàrab.
Natura
Del conjunt de la reserva de caça de la Sierra de la Culebra, unes dues mil hectàrees es gestionen dins del terme de Tábara, cobertes en bona part per pinedes plantades a mitjan segle XX.
Natura
Els 112,68 quilòmetres quadrats del municipi s'estenen a 749 metres d'altitud entre les últimes rampes de la Sierra de la Culebra i la plana, i limiten amb nou termes, de Ferreras de Arriba a Moreruela de Tábara.
Natura
Conills, perdius i llebres poblaven tradicionalment les pinedes i els rostolls del terme i van sostenir una activitat cinegètica que se sumava a la ramaderia bovina, cabruna i llanar de la Tierra de Tábara.
Activitat
El ramal sanabrés de la Via de la Plata travessa la vila camí de Santiago; el seu pas ha tornat moviment a un municipi que va perdre bona part dels seus veïns amb l'emigració dels anys seixanta.
Activitat
Entre la Candelera de febrer i el Nadal, el calendari de la vila encadena la Setmana Santa, el maig, Sant Isidre, el Corpus, les fogueres de Sant Joan i el Dia de Tots Sants, a més de la festa gran d'agost.
Gastronomia
La producció de mitjan segle XIX era de blat, sègol, llegums i hortalisses, amb bestiar boví, cabrum i llanar; d'aquells ramats van sortir els formatges i les carns que encara defineixen la taula comarcal.