Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Mota del Marqués

Què veure i què fer a Mota del Marqués (Montes Torozos, Valladolid): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Mota del Marqués és cada lloc

Església de San Martín de Mota del Marqués 300 m
Palau de los Ulloa 400 m

Pobles a prop de Mota del Marqués

Què veure a Villalbarba 4,4 km · 2 llocs
Què veure a Adalia 5,1 km · 2 llocs
Què veure a San Cebrián de Mazote 5,9 km · 2 llocs
Què veure a Marzales 6 km · 2 llocs
Què veure a Vega de Valdetronco 6,7 km · 2 llocs
Què veure a Gallegos de Hornija 6,9 km · 2 llocs
Què veure a San Salvador 7,4 km · 2 llocs
Què veure a Tiedra 7,9 km · 4 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Montes Torozos › Mota del Marqués

Què veure i què fer a Mota del Marqués

Mota del Marqués
Poble
Mota del Marqués és una vila d'uns 340 habitants dels Montes Torozos, a Valladolid, a la vora del riu Bajoz; repenjada al tossal que corona el seu castell enrunat —destruït pels francesos, del qual només resten vestigis de muralla i una torre—, deu el nom a aquest turó. Beatriz de Suabia, esposa de Ferran III el Sant, la va cedir el 1222 a l'Orde Teutònica; al segle XV va passar a Rodrigo de Ulloa, comptador major dels Reis Catòlics, que la va anomenar La Mota de Toro, i a finals del XVI Felip II li va concedir el títol de marquès de la Mota, d'on va prendre el nom actual. Guarda l'església de San Martín, obra de Rodrigo Gil de Hontañón, i el palau renaixentista dels Ulloa; el 1821 hi va néixer el periodista Pedro Calvo Asensio, fundador de La Iberia.
Església de San Martín de Mota del Marqués
Monument
Temple del segle XVI traçat per Rodrigo Gil de Hontañón, un dels grans arquitectes del Renaixement espanyol, en el qual conviuen l'estructura gòtica tardana i el llenguatge renaixentista. És la peça major del patrimoni d'aquesta vila dels Torozos.
Palau de los Ulloa
Monument
El palau dels Ulloa s'alça a Mota del Marqués, als Montes Torozos val·lisoletans, a la vora del riu Bajoz. El va manar construir, al segle XVI, Rodrigo de Ulloa, primer marquès de la Mota després de rebre el títol de Felip II el 1575, cap d'un llinatge que era senyor de la vila des que la va comprar al segle XV. Les seves traces s'atribueixen a Rodrigo Gil de Hontañón, autor també de la veïna església de San Martín, mentre que Alonso del Pando va dirigir l'obra com a aparellador. L'element més característic és el seu pati en forma d'U, amb dos pisos d'arcades d'arcs rebaixats sobre columnes toscanes i una escala claustral de dos trams. Va pertànyer al segle XIX a la casa d'Alba i avui l'ocupen les monges de la Companyia del Salvador.
Mota del Marqués i l'Orde Teutònic
Fita
El 1222 Beatriu de Suàbia va cedir la vila als cavallers teutònics, un episodi insòlit a Castella. Al segle XIV Alfons XI la va donar a Juan Alonso de Benavides i el 1480 els Reis Catòlics li van concedir privilegi de mercat setmanal.
El be lletó churro rostit
Gastronomia
El plat major d'aquests páramos és el lechazo, cria d'ovella alimentada només amb llet materna. La indicació geogràfica protegida Lechazo de Castilla y León, en vigor des del maig de 1997, exigeix races churra, castellana o ojalada, menys de 12 quilos i 30 a 35 dies.