Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a San Cebrián de Mazote

Què veure i què fer a San Cebrián de Mazote (Montes Torozos, Valladolid): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de San Cebrián de Mazote és cada lloc

Església de San Cipriano de San Cebrián de Mazote 150 m

Pobles a prop de San Cebrián de Mazote

Què veure a Adalia 4,2 km · 2 llocs
Què veure a Mota del Marqués 5,9 km · 5 llocs
Què veure a Barruelo del Valle 6,6 km · 2 llocs
Què veure a Urueña 7 km · 1 lloc
Què veure a San Salvador 8,2 km · 2 llocs
Què veure a Villasexmir 8,3 km · 3 llocs
Què veure a Torrecilla de la Torre 8,4 km · 2 llocs
Què veure a Gallegos de Hornija 8,8 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Montes Torozos › San Cebrián de Mazote

Què veure i què fer a San Cebrián de Mazote

San Cebrián de Mazote
Poble
San Cebrián de Mazote és un llogaret de la província de Valladolid, vora el riu Bajoz, amb prou feines un centenar de veïns. Va néixer d'una comunitat de cristians mossàrabs fugits d'Al-Àndalus a finals del segle IX, que cap a l'any 915 ja estava formada al voltant d'un monestir del qual es conserva l'església de San Cipriano, un dels grans temples mossàrabs del segle X a Espanya: tres naus d'arcuacions de ferradura i, com a raresa, un absis contraposat també de ferradura al costat occidental de la nau central. El poble conserva a més el convent de Santa María de las Dueñas, fundat el 1307 i habitat per monges dominiques fins al 1837, on per ordre de Felip II va residir Bárbara Blomberg, mare de Don Juan de Austria.
Església de San Cipriano de San Cebrián de Mazote
Monument
Un dels grans temples mossàrabs d'Espanya, situat al centre de San Cebrián de Mazote (Valladolid), on exerceix de parròquia dins l'arxidiòcesi de Valladolid. Aixecat a començaments del segle X sobre un origen visigot del segle VII, està relacionat amb el regnat d'Ordoño II de Lleó: va pertànyer a un monestir fundat per l'abat Martín al costat d'una comunitat monàstica mossàrab procedent de Còrdova, a al-Àndalus, i un document de l'any 952 esmenta el seu abandonament en favor de San Martín de Castañeda. Té tres naus separades per arcades de ferradura sobre columnes reaprofitades i tres absis amb planta de ferradura inscrita. És Monument Nacional des del 22 de juliol de 1916.