Poble
Arcos de Jalón és una vila de la província de Sòria, situada a la vall del riu Jalón, a prop del seu naixement, a la ratlla de les províncies de Saragossa i Guadalajara, a 826 m d'altitud, als vessants de l'altiplà de la Sierra Ministra. El seu territori, de clima mediterrani continental i subàrid, pertany a la conca de l'Ebre i combina vegues fèrtils amb paratges esteparis de gran valor ecològic com els Sabinares del Jalón i el Páramo de Layna, amb desnivells que van dels 827 als 1.290 m als alts de Judes. Amb 1.531 habitants, conserva el seu castell del segle XIV, aixecat sobre una fortalesa àrab, assetjat en les lluites entre Pere I i Enric de Trastàmara i amb els escuts dels Albornoz als seus murs.
Curiositat
Després d'absorbir entre 1967 i 1970 una desena de municipis veïns, Arcos de Jalón va passar a ser el terme més gran de Sòria, amb més de mil cinc-cents habitants repartits avui entre una vintena de nuclis.
Monument
La fortalesa del segle XIV es va aixecar reaprofitant un recinte islàmic anterior al turó que vigila el pas del Jalón, a la línia de castells que jalonava la frontera entre Castella i Aragó.
Monument
Construïda entre els segles XVI i XVIII, barreja estructures gòtiques amb afegits renaixentistes i barrocs, resultat de tres segles d'obres successives a la parròquia de la capçalera comarcal.
Fita
L'obertura el 1863 de la línia Madrid-Saragossa-Barcelona va convertir el poble en nus ferroviari amb tallers propis; el seu tancament als anys setanta va desencadenar la crisi demogràfica de la qual la comarca no s'ha recuperat.
Monument
El castell de Somaén s'alça a la pedania homònima, a Arcos de Jalón, sobre un turó en un revolt del riu Jalón i separat per un fossat, en un punt estratègic per al control del pas entre Medinaceli i Arcos. Bernardo de Bearn, primer comte de Medinaceli, el va fer aixecar a finals del segle XIV, possiblement sobre una talaia musulmana, amb dues torres unides per una muralla; una d'elles, avui desapareguda, es va enfonsar en dates recents. La torre conservada, de planta pentagonal i molt allargada, recorda per la seva forma la quilla d'un vaixell i s'hi accedeix per un arc ogival. Completament en ruïnes, va ser restaurat amb materials d'altres edificis històrics, com el Palau dels Ducs de Pastrana, i va arribar a formar part d'un hotel; avui està en venda.
Natura
Les datacions per carboni 14 situen l'ocupació d'aquesta cavitat cap al 2600 abans de Crist, entre l'Eneolític i l'edat del Bronze: uns 4.600 anys de presència humana al canó del Jalón.
Monument
La parroquial de Nuestra Señora de la Visitación conserva una coberta de parell i nusell amb tirants aparellats, fusteria mudèjar d'armar poc freqüent en un poble de tot just quaranta veïns.
Monument
Construïda el 1820 als afores de Somaén, va quedar dècades després literalment al peu del túnel ferroviari: dos segles d'història de la vall, la devoció i el vapor, superposats en uns metres.
Natura
El riu encaixa aquí un congost de parets calcàries on crien l'àguila daurada i el falcó pelegrí, i pel fons del qual circulen alhora la carretera, el ferrocarril i el mateix Jalón.
Activitat
El penúltim dissabte d'agost es representa a Iruecha l'única lluita de moros i cristians de Castella i Lleó, declarada Festa d'Interès Turístic Regional el 1991 i sostinguda per un poble de tot just cinc veïns.
Monument
L'església de Sant Joan Baptista conserva un orgue construït el 1817 i manté el Rosario de Faroles, una processó nocturna amb fanalets que es recupera cada any a les festes d'agost.
Curiositat
El poble conserva el seu pou de neu, la farga, el safareig, dues fonts, quatre forns i dos peirons: l'equipament complet d'una aldea que tenia 680 habitants a mitjan segle XIX.
Natura
La serra del Solorio, una de les serres occidentals del Sistema Ibèric, s'estén entre les províncies de Guadalajara, Sòria i Saragossa, amb vessants cap a les conques del Tajo i de l'Ebre. Iruecha s'assenta a 1.247 metres en aquesta serra, coberta per extenses savines albars i protegida com a Lloc d'Importància Comunitària. Als seus cims, de poca altitud però amb vent fort, es va instal·lar al voltant de Maranchón el parc eòlic més gran d'Europa, i dels seus turons neixen rius com el Tajuña, ja en el vessant del Tajo, i el Mesa, en el de l'Ebre.
Curiositat
El jaciment paleontològic de Cerro Pelado, o jaciment de Layna, descobert el 1964, és un dipòsit del Pliocè d'origen càrstic situat a la localitat de Layna, municipi d'Arcos de Jalón (Sòria), qualificat com a espai natural protegit de Castella i Lleó. Es va formar pel farciment d'una cavitat càrstica sobre les carnioles de la base del Juràssic Inferior, compost per bretxes de còdols dolomítics, argiles vermelles i bretxes òssies amb restes fòssils. Els seus dipòsits han donat fòssils de vertebrats que documenten la fauna del Pliocè: amfibis, rèptils com varànids i escurçons, ocells com l'òliba balear, i mamífers que van de rosegadors i lagomorfs a carnívors com hienes, un ós primitiu i un fèlid emparentat amb el caracal.
Monument
A 1.151 metres d'altitud, aquesta aldea del Camino del Cid conserva una torre medieval protegida com a bé patrimonial, resta de les fortificacions que vigilaven els alts entre el Jalón i el Duero.
Fita
El 1967 van desaparèixer com a ajuntaments Iruecha, Layna, Somaén i altres set municipis, que es van integrar a Arcos de Jalón; Layna havia passat de 419 habitants a tot just 39 quatre dècades després.
Gastronomia
La ramaderia ovina d'aquests alts, criada entre savinars i rostolls de cereal, proveeix el xai rostit en forn de llenya que és el plat de les festes als pobles de l'alt Jalón.
Fita
Arcos de Jalón va créixer a l'escalf del ferrocarril, arribat el 1863, i dels seus tallers. El tancament d'aquests en els anys setanta del segle XX va desencadenar un declivi industrial del qual la localitat intenta sortir amb el polígon de La Malita i els serveis de l'autovia.
Natura
Entre els 827 metres del fons de la vall i els 1.290 dels alts de Judes s'estenen masses de savina albar incloses a la Xarxa Natura 2000, un dels espais de més valor ecològic del municipi més extens de Sòria.