Poble
Monteagudo de las Vicarías és una vila de 169 habitants, capçalera de la comarca soriana de Las Vicarías, situada a 9 quilòmetres de la Nacional II, amb el nucli de Valtueña incorporat al seu terme a finals del segle XX. Va comptar amb estació pròpia a la línia Valladolid-Ariza, oberta el 1895 i tancada al trànsit de passatgers el 1985, i fins al 1916 es va dir simplement Monteagudo; des de 2019 pertany a Los Pueblos Más Bonitos de España. Conserva la muralla urbana, la Puerta de la Villa, el castell palau de la Recompensa i l'església de Nuestra Señora de la Muela, a més de diverses ermites i restes celtibèriques a Borjabudo i Tartaragudo. Al seu terme s'alça la Torre de Martín González, última fortalesa que separava Castella d'Aragó.
Monument
Fortalesa de finals de l'edat mitjana, de planta pentagonal i aparell de carreu, que llueix l'escut dels Hurtado de Mendoza, senyors d'Almazán. A l'interior s'obre un pati renaixentista amb doble galeria sobre columnes de capitells jònics; va quedar protegit el 1949 pel decret de protecció dels castells espanyols.
Monument
L'església de Nuestra Señora de la Muela, aixecada entre els segles XV i XVI al costat del temple castell de Monteagudo de las Vicarías, té una nau única de tres trams amb capella major de petit absis rectangular, tribuna als peus i capelles laterals, tot cobert amb voltes de creueria de traçats diferents. La seva portada, d'estil hispanoflamenc, s'obre en arc escarser motllurat amb columnes adossades de balustre i motius renaixentistes, i llueix l'escut dels Mendoza, patrocinadors de l'obra. El retaule major, d'estil romanista, el va realitzar a finals del segle XVI l'escultor sorià Gabriel de Pinedo. El seu volum massís domina el caseriu emmurallat i funcionava com a últim refugi defensiu de la vila fronterera.
Monument
La capella major de l'església de Nuestra Señora de la Muela guarda un retaule renaixentista del segle XVII; completen el conjunt el retaule de Santiago, un púlpit renaixentista treballat en pedra i la imatge del Cristo del Tránsito.
Monument
Monteagudo és un dels pocs recintes emmurallats que es conserven complets a Castilla y León: el clos medieval envolta el veïnat i s'obre per la Puerta de la Villa, anomenada també del Arco, l'accés monumental que ha arribat dret.
Monument
L'ermita de Nuestra Señora de Bienvenida s'aixeca als afores de la vila de Monteagudo de las Vicarías. Construïda amb anterioritat a 1543, tot i que amb reformes posteriors, consta d'una sola nau rectangular amb absis quadrat, presidida per un senzill però bell retaule barroc les teles del qual va pintar Juan Zapata Ferrer el 1690, autor també dels frescos de l'ermita de San Saturio de Soria. A l'exterior, de caràcter sobri i auster, els murs de maçoneria estan reforçats per esvelts contraforts i tot just s'hi obren buits, llevat de dues finestres abocinades i la portada renaixentista, de senzilla decoració geomètrica incisa a les dovelles. Entorn de la imatge de la patrona de Monteagudo giren les festes majors de la vila, celebrades del 24 al 28 d'agost.
Monument
També anomenada ermita de San Marcos, s'aixeca als peus del castell de la Raya, al lloc on possiblement hi va haver abans l'església d'un petit poblat. La construcció original es va erigir el 1375 amb motiu de la signatura del tractat d'Almazán, a propòsit en un terreny alhora aragonès i castellà, tot i que l'edifici que ha arribat fins avui correspon a una reforma del segle XVII datada en una inscripció de 1660. La línia fronterera entre els antics regnes de Castella i Aragó passava per la meitat de la nau -de la pica baptismal a la capçalera pertanyia a Pozuel de Ariza, i de la pica als peus, a Monteagudo-, i a les romeries els assistents es col·locaven segons aquest repartiment. Conserva a la capçalera un artesonat de gust mudèjar, l'element més valuós de l'edifici.
Monument
Talaia fortificada alçada per vigilar les valls del Nágima i del Jalón a la línia que separava Castella d'Aragó. Coneguda també com a torre de Martín González, va ser una de les últimes fortaleses de la ratlla castellana.
Monument
Al centre de Valtueña, llogaret avui integrat al municipi de Monteagudo, s'alça l'església de Nuestra Señora de la Asunción. Valtueña va ser ajuntament propi i al cens del 1842 aplegava 81 llars i 326 habitants.
Natura
Presa vuitcentista reacondicionada als anys vuitanta que recull les aigües del riu Nágima i ocupa unes cent hectàrees de superfície; els veïns l'anomenen senzillament «el pantà». Ha generat l'aiguamoll amb més varietat ornitològica de la província de Soria, per la qual cosa està declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus i integrat a la Xarxa Natura 2000. S'hi pot arribar a peu des de l'ermita de Nuestra Señora de Bienvenida, a Monteagudo de las Vicarías, agafant el camí de l'esquerra i recorrent un quilòmetre; amb cotxe s'hi accedeix per la carretera que uneix Monteagudo amb Fuentelmonge, o per la que va cap a Almazán.
Natura
L'aiguamoll acull poblacions reproductores de cabussó collnegre i ànec becvermell, amb concentracions importants de muda postnupcial; a l'hivern hi abunden la fotja vulgar i el morell de cap roig, i estols de grua comuna fan servir les ribes com a dormidor.
Activitat
Un sender d'uns set quilòmetres envolta la làmina d'aigua i enllaça amb un observatori d'aus, un mirador panoràmic i llocs de pesca condicionats, pensats per acostar-se a l'aiguamoll sense molestar les espècies que hi crien.
Fita
La línia fèrria de Valladolid a Ariza, oberta el 1895, va donar sortida als cereals de les Vicarías i va connectar Monteagudo amb la resta del país; el servei de viatgers es va clausurar el gener de 1985 i el traçat va quedar abandonat.
Fita
La reorganització municipal del règim liberal va fer desaparèixer el 1834 la Tierra de Monteagudo, l'entitat que agrupava els llogarets dependents de la vila; els seus pobles van passar aleshores a constituir-se en ajuntaments independents.
Fita
Aquest racó del sud-est sorià va tornar a mans cristianes amb l'empenta militar d'Alfons I d'Aragó, el Bataller, entre el 1120 i el 1125; d'aquella frontera van néixer les vicaries de Serón i Monteagudo, territoris de reialenc.
Fita
Fins al 1916 la vila s'anomenava simplement Monteagudo; aquell any es va afegir al topònim la referència a les Vicarías, els territoris de reialenc que el rei administrava a través d'un vicari i que van donar nom a tota la comarca.
Curiositat
Los Pueblos Más Bonitos de España és una associació creada el 2010 per Francisco Mestre, inspirada en el model francès de Les Plus Beaux Villages de France, amb l'objectiu de promocionar i preservar el patrimoni cultural, natural i rural de zones amb menor nivell d'industrialització i població; abans de concedir el seu distintiu duu a terme una investigació rigorosa d'acord amb criteris de selecció nombrosos i severs. Al desembre de 2019 Monteagudo de las Vicarías va ser admesa en aquesta associació, que va reconèixer el conjunt format pel seu recinte emmurallat, la puerta del Arco, el castell i l'església gòtica.
Activitat
La fira de la vila se celebra el 29 i el 30 de setembre i l'1 d'octubre, i manté la memòria de les antigues fires de bestiar que es convocaven en aquesta cantonada de la ratlla entre Castella i Aragó.
Gastronomia
El dolç més característic de la vila són els almendrados, pastes d'ametlla que s'elaboren per a les festes patronals i acompanyen una cuina de secà feta de xai rostit, migas i embotits de la matança.
Fita
Valtueña, que havia pertangut a la vicaria de Serón i va arribar a ser municipi propi, va perdre aquesta condició el 1976 en integrar-se a Monteagudo. La seva població va passar de trenta-dos habitants l'any 2000 a setze el 2014.
Curiositat
El cens de pecheros de 1528 va registrar a Valtueña quaranta-quatre unitats familiars. Tres segles després, el 1842, l'aldea reunia vuitanta-un veïns i tres-centes vint-i-sis ànimes; avui no arriba a la vintena.
Monument
Al turó anomenat Llano del Castillo, sobre les ruïnes de l'antiga fortalesa que dominava Valtueña, s'aixeca avui l'ermita de la Virgen del Valle: el santuari va ocupar el lloc que va deixar buit la torre.
Monument
Vora l'església de la Asunción, aquesta petita ermita completa el patrimoni religiós d'una aldea d'a penes setze veïns, que manté oberts els seus tres temples gràcies a l'esforç dels qui tornen a l'estiu.
Activitat
L'aldea conserva calendari festiu propi dins del municipi: celebra Sant Isidre el 15 de maig i l'Assumpció el 14 i 15 d'agost, dates en què els emigrats tornen i el poble multiplica per deu el seu veïnat.
Curiositat
Al paratge de Borjabudo es conserven restes de poblament celtibèric, la prova més antiga d'ocupació del terme i recordatori que aquests páramos van estar habitats molt abans que existís la ratlla dels regnes.
Monument
Sota la coberta d'aquesta ermita es conserva una sostrada de fusta llaurada a la manera mudèjar, de notable qualitat artística i rara en un edifici de tan escàs port i en una comarca tan despoblada.
Natura
A més de les grues hivernants, la làmina d'aigua rep cabussó collnegre, morell de cap roig, bernat pescaire i oca. L'ampliació de l'embassament als anys vuitanta va multiplicar el seu valor ecològic dins de la Xarxa Natura 2000.