Poble
Medinaceli és una vila de 686 habitants de la històrica comarca de Tierra de Medinaceli, de la qual és capital, a la província de Sòria, assentada sobre un tossal a uns 1.200 metres, hereva de l'Occilis celtibèrica i romana. Durant la dominació romana es van explotar les salines de la vall, l'extracció de sal de les quals va continuar fins al 1994, i es van construir l'arc romà i la font de la Canal. Va ser frontera entre cristians i musulmans, de carrers tan estrets que en algun tram es poden tocar els murs amb els braços estesos. Al segle XX el centre econòmic es va traslladar del tossal al barri de l'Estación, al costat del Jalón. La vila conserva l'únic arc romà de tres arcades que hi ha a Espanya, declarat monument el 1930, i un castell que va ser alcassaba àrab i avui serveix de cementiri.
Monument
Aixecat a finals del segle I en opus quadratum, fa 13,20 metres de llarg per 8,10 d'alt i obre tres vans, un de central d'1,90 metres i dos de laterals d'1,30; és l'únic arc d'aquesta tipologia conservat a Espanya.
Curiositat
Les inscripcions que coronaven el monument estaven formades per lletres de bronze daurat: la cara nord es va dedicar a August i la sud a Domicià, encara que l'any 98 es va modificar per honorar Trajà després de la condemna de la seva memòria.
Fita
L'arc romà va quedar protegit el 9 d'agost de 1930 per l'Estat amb el codi RI-51-0000350; el seu emplaçament a gairebé 1.200 metres d'altitud l'ha castigat, i les cares sud i est estan molt més erosionades que les altres dues.
Fita
El cabdill cordovès va morir el 1002 a Medinaceli en tornar de la seva darrera campanya i va ser enterrat a la vila; la llegenda de la derrota de Calatañazor, molt posterior, no consta a les cròniques àrabs contemporànies.
Monument
Únic accés monumental que queda del recinte emmurallat de la Medina Selim islàmica, amb arc de ferradura emmarcat en alfiz; dona entrada al turó que domina la vall del Jalón des del costat de ponent.
Monument
Temple col·legial del segle XVI, amb capçalera gòtica i afegits posteriors, en què es conserven sepulcres dels ducs de Medinaceli; la seva torre i el seu volum dominen el caseriu de la vila alta.
Monument
El palau dels ducs de Medinaceli és una gran casona renaixentista aixecada al llarg del segle XVI per encàrrec de la Casa de Medinaceli, que tanca un dels costats de la plaça major porticada de la vila soriana. Va ser la residència d'una de les cases nobiliàries més poderoses de la Corona de Castella. Declarat monument l'1 de juny de 1979, l'edifici havia caigut en l'abandonament durant el segle XIX i va ser restaurat a partir de finals dels anys noranta. Al desembre de 2008 va obrir a la seva planta baixa un museu amb deu sales dedicades a la casa ducal, que ocupen la pràctica totalitat d'aquell nivell de l'edifici.
Monument
Fundació conventual femenina del segle XVI que continua en ús, un dels pocs edificis de la vila alta que mai no ha perdut la seva funció original malgrat el buidatge demogràfic del nucli històric.
Curiositat
Sota la plaça de San Pedro es conserven paviments musius de l'Occilis romana, visibles a la mateixa vila: recorden que el turó va estar ocupat sense interrupció des d'abans de l'arribada dels àrabs.
Fita
El nucli de la vila alta va quedar protegit el 1963 com a conjunt historicoartístic, cosa que va salvar la seva trama medieval i les seves casones blasonades quan el poble s'estava buidant cap a l'estació i la carretera.
Activitat
El Toro Jubilo de Medinaceli (Sòria) és un festeig taurí popular consistent en la celebració d'un toro de foc, amb boles de pega ardent al testuz, que se celebra la nit del dissabte més proper al 13 de novembre a la plaça major de la localitat, coincidint amb la festivitat dels Cuerpos Santos, cinc màrtirs del nord d'Àfrica les relíquies dels quals, segons la tradició, van arribar a Medinaceli sobre un toro que portava foc a les banyes. El primer cop que es va córrer el toro, documentat a l'arxiu dels Ducs de Medinaceli, va ser el 29 de setembre de 1559, amb la presència del rei Felip II. Se celebra de forma ininterrompuda des de finals del segle XVIII, i va ser declarat Espectáculo Taurino Tradicional de Interés Turístico de Castilla y León (espectacle taurí tradicional d'interès turístic de Castella i Lleó) el 2002.
Activitat
L'11 de novembre la vila honra els màrtirs les relíquies dels quals custodia des d'antic, en la celebració religiosa que obre les festes de tardor i precedeix tot just un dia la nit del toro de foc.
Natura
A Torralba del Moral, pedania del municipi, van aparèixer el 1888 en obrir un canal restes d'elefants fòssils juntament amb eines de pedra; és un dels dos grans jaciments acheulians de la vall d'Ambrona.
Fita
El marquès de Cerralbo va dirigir a Torralba, entre el 1909 i el 1913, les primeres campanyes sistemàtiques i va recuperar 525 restes d'elefant i 557 instruments lítics, un conjunt que va situar Sòria al mapa del Paleolític europeu.
Fita
En la dècada de 1960 l'antropòleg nord-americà F. Clark Howell va dirigir sis campanyes a Torralba i Ambrona que van treure a la llum uns 700 instruments lítics i més de 2.100 fòssils només al jaciment de Torralba.
Curiositat
El municipi reuneix tretze nuclis, entre ells la vila alta, l'Estación de Medinaceli sorgida vora el ferrocarril, Salinas de Medinaceli, batejada pels seus brolladors salats, i Fuencaliente de Medinaceli.
Natura
La vila corona una mola calcària a gairebé 1.200 metres des de la qual es domina la confluència del Jalón i l'Arbujuelo; dos espais de la Xarxa Natura 2000 ocupen prop del 26 % del terme municipal.
Activitat
La ruta senyalitzada que segueix les passes del Cantar de mio Cid travessa el municipi de Medinaceli per l'antiga via que unia la meseta amb la vall de l'Ebre, el mateix corredor natural que van aprofitar romans, àrabs i castellans. Coneguda oficialment com a Camí del Cid, és un Sender de Gran Recorregut homologat (GR-160) que recorre vuit províncies espanyoles i quatre comunitats autònomes, entre Burgos i Alacant, i es pot fer tant per carretera com a peu; pren el nom del cavaller castellà Rodrigo Díaz i del Cantar que narra les seves gestes, una de les grans obres de la literatura medieval europea.
Fita
Alfons I el Bataller va incorporar cap al 1129 la plaça als regnes cristians en la seva expansió per l'alt Jalón; l'enclavament, que havia estat cap d'una marca islàmica, va quedar després sota senyoriu castellà.
Gastronomia
La cansalada adobada i orejada a l'aire sec d'aquests alts es fregeix fins que la crosta queda bufada; el torrezno de Soria compta amb marca de garantia provincial i és el mos obligat en qualsevol taula de la comarca.
Curiositat
Abans que els musulmans li donessin el nom de Madinat Salim, el turó va estar ocupat per la ciutat romana d'Occilis. D'aquella etapa procedeixen l'arc, els mosaics i bona part del carreu reaprofitat a les cases.
Monument
La plaça porticada de la vila alta ocupa el solar de l'antic fòrum romà. Restaurada per complet, tanca el conjunt urbà vora el palau ducal i la col·legiata a 1.204 metres d'altitud, al capdamunt del turó.
Curiositat
La col·legiata custodia la imatge del Crist que va donar nom a una de les devocions més esteses d'Espanya, amb confraries repartides per tota la península que peregrinen fins a aquest poble de menys de set-cents habitants.
Natura
El turó s'alça just a la línia que separa les aigües que van al Duero de les que baixen pel Jalón cap a l'Ebre. Aquesta posició sobre la divisòria explica el seu paper com a porta i com a plaça forta durant dos mil anys.
Fita
El 2013 Medinaceli es va convertir en el primer municipi sorià admès a l'associació dels pobles més bonics d'Espanya, un reconeixement que ha reorientat cap al turisme l'economia de la vila alta.