Poble
Valdeavellano de Tera és el cap de la comarca d'El Valle y La Vega Cintora, a la província de Sòria, situada al peu de la serra Cebollera i banyada pel riu Tera, que li dona nom; té 222 habitants. Entre faigs, pins, roures i grèvols, la seva economia gira entorn del bestiar i el camp, en un territori protegit en la seva totalitat per la Xarxa Natura 2000. A la seva església gòtica de Nuestra Señora de la Paz es venera una imatge del mateix nom que els pastors transhumants van portar des de Toledo, i a un quilòmetre, als contraforts de la serra, es troba l'ermita de Nuestra Señora de las Espinillas. El seu alberg juvenil, al costat de l'església de la Soledad, el va donar una família del poble que havia emigrat a Amèrica.
Monument
Temple de finals del segle XV amb estructura gòtica, presidit per un retaule atribuït a Tierno el Mozo; és l'edifici de més port de la vall i dona nom a la festa gran d'agost.
Curiositat
La imatge de Nuestra Señora de la Paz que es venera a la parròquia va arribar a la vall de mans dels pastors transhumants que baixaven cada tardor als extremos, prova de l'anar i venir entre la serra i el sud.
Monument
S'alça a un quilòmetre del poble i deu la seva advocació a una aparició vora un arç, segons la tradició local; el paratge dona també nom al castro preromà que s'aixeca als voltants.
Natura
Recinte gairebé circular de l'edat del Ferro reforçat amb cinc torres exteriors, romanitzat més tard; la seva planta encara es distingeix sobre el terreny vora l'ermita del mateix nom.
Monument
Casa pairal senyorial del nucli antic, avui reconvertida en alberg juvenil, exemple dels habitatges dels ramaders rics que la transhumància va aixecar a la vall entre els segles XVII i XIX.
Fita
Ramón Benito Aceña va néixer a Valdeavellano de Tera el 14 d'octubre de 1830, fill de Matías Benito i Ignacia Aceña, i es va graduar en Dret a la Universitat de Madrid sota la tutela del seu oncle, el catedràtic Pedro Benito Campo y Golmayo. Diputat i després senador per Sòria de manera gairebé ininterrompuda des de 1871 fins a la seva mort el 1916, va finançar de la seva butxaca les excavacions del jaciment de Numància i la construcció del Museu Numantí de Sòria, així com el monument commemoratiu del turó de Numància, inaugurat per Alfons XIII el 1905. La seva proximitat al president del Consell de Ministres va ajudar a més a impulsar l'arribada del ferrocarril a la província. Una plaça de Sòria porta avui el seu nom.
Fita
Alfons XIII va inaugurar al turó de Garray el monòlit als numantins que havia pagat Ramón Benito Aceña, fill de Valdeavellano; el mateix mecenes veuria inaugurar el Museu Numantí el setembre de 1919.
Curiositat
El futur alcalde de Madrid, nascut el 1918, va passar la infantesa al poble del qual era natural el seu pare; ell mateix explicava que la seva família feia segles que hi era arrelada i que la seva va ser la primera generació a marxar.
Gastronomia
Elaborada amb nata de vaques frisones i pardes alpines, compta amb denominació d'origen protegida des del 2004 i es presenta en tres varietats: natural, salada i dolça, aquesta última amb entre un 22 i un 26 % de sucre.
Activitat
Cada estiu el poble dedica unes jornades a la mantega artesana amb tallers, degustacions i memòria oral de les dones que van mantenir viva l'elaboració a mà, batent la nata en bots i cassoles.
Curiositat
La vall va retre homenatge als germans Pérez, de Navabellida, tinguts pels últims pastors transhumants de Sòria, en un acte que va subratllar el final d'una economia que va sostenir aquests pobles durant segles.
Curiositat
El caseriu barreja la casa serrana de maçoneria amb murs encalats a la manera del sud, un gust que van portar d'Extremadura i Andalusia els pastors i tractants de bestiar que hi hivernaven cada any.
Activitat
El 3 de febrer se celebra Sant Blai en ple hivern serrà i del 14 al 17 d'agost la Verge i sant Roc omplen el poble, quan tornen les famílies que van emigrar a Madrid i al País Basc.
Natura
A 1.139 metres d'altitud i al peu de la Sierra Cebollera, el terme reuneix fagedes i rouredes sobre vessants suaus regats pel Razón i el Razoncillo, un paisatge verd poc habitual a la província.
Fita
El cens de pecheros de 1528 va atribuir a la vila cent vint-i-nou unitats familiars. A mitjan segle XIX Madoz comptava dues-centes cases; avui queden poc més de dos-cents habitants a la capital de la comarca.
Natura
Les 1.995 hectàrees del municipi estan íntegrament incloses als espais protegits de les Sierras de Urbión y Cebollera. És rar que un terme complet, nucli urbà a part, quedi sota una figura de protecció europea.
Natura
El topònim remet als avellaners que creixen vora el Tera i els rierols Razón i Razoncillo. Amb ells comparteixen el fons de la vall pollancres, faigs, pins i roures, i per la muntanya es mouen cérvol, senglar i conill.
Gastronomia
A les festes de mitjan agost els joves preparen i reparteixen la caldereta, guisat de corder cuinat a l'aire lliure en calder de ferro amb patata, pebrot i all, que es menja en comú el dia gran.
Curiositat
Entre el pregó i els jocs, les festes d'agost conserven la gallofa: la capta casa per casa amb què els mossos reuneixen diners i queviures per costejar la celebració, costum comú als pobles de la vall.