Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Arévalo de la Sierra

Què veure i què fer a Arévalo de la Sierra (Almarza, Soria): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 2 Curiositats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Arévalo de la Sierra és cada lloc

El despoblat de Castellanos de la Sierra 1,8 km
La reserva natural de l'Acebal de Garagüeta 4,2 km

Pobles a prop de Arévalo de la Sierra

Què veure a Almarza 5,7 km · 8 llocs
Què veure a Estepa de San Juan 6 km · 5 llocs
Què veure a Las Aldehuelas 6 km · 5 llocs
Què veure a Ausejo de la Sierra 6,2 km · 4 llocs
Què veure a Oncala 7,6 km · 7 llocs
Què veure a Castilfrío de la Sierra 8,4 km · 4 llocs
Què veure a Vizmanos 8,5 km · 4 llocs
Què veure a Aldealices 9 km · 5 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Soria › Almarza › Arévalo de la Sierra

Què veure i què fer a Arévalo de la Sierra

Arévalo de la Sierra
Poble
Arévalo de la Sierra és un municipi de la comarca d'Almarza, al nord de la província de Soria, amb 71 habitants; inclou els nuclis de Torrearévalo i Ventosa de la Sierra, amb els quals es va fusionar el 1966, a més del despoblat de Castellanos de la Sierra. El banya el río Zarranzano, afluent del Tera a la conca del Duero, al sud de la sierra del Alba i la de Montes Claros, a la divisòria d'aigües entre les vessants atlàntica i mediterrània. Conegut a l'edat mitjana com Arébalo, va pertànyer a la Comunidad de Villa y Tierra de Soria, en el Sexmo de Tera; el Censo de Pecheros de 1528 registrava 58 unitats familiars que pagaven impostos, i el de 1842 en comptava 67 llars i 270 veïns.
La reserva natural de l'Acebal de Garagüeta
Natura
L'Acebal de Garagüeta és un espai natural protegit situat al terme d'Arévalo de la Sierra, al nord de la província de Soria, dins el Sistema Ibèric septentrional i a l'entorn de la serra de Montes Claros. Està protegit com a reserva natural per la Junta de Castella i Lleó mitjançant la Llei 11/2008, de 9 de desembre. Es considera el grevolar més gran de la península Ibèrica i un dels més importants d'Europa meridional: comprèn 406,4 hectàrees, de les quals unes 180 formen una massa pura i contínua de grèvols que creixen de manera densa i laberíntica, donant lloc a voltes naturals anomenades tradicionalment sestiles, refugi de tords, cabirols i grives, amb un microclima uns 5 graus més temperat que l'exterior.
Els sestiles de grèvol
Natura
Els grèvols es tanquen formant voltes naturals anomenades sestiles, cambres vegetals on a l'estiu la temperatura baixa uns cinc graus respecte a l'exterior i a l'hivern es manté més temperada.
El tall tradicional del grèvol
Curiositat
Durant segles el bestiar es va arrecerar als sestiles i les branques amb fruit vermell es tallaven per a adorn nadalenc; avui aquell aprofitament continua permès però regulat dins la reserva natural.
L'ermita del Sant Crist dels Remeis
Monument
Santuari de devoció comarcal al costat de l'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción; la seva festa, a l'Exaltació de la Santa Creu, atrau veïns de tots els pobles de l'entorn.
El sexme de Tera
Fita
Arévalo de la Sierra, conegut a l'edat mitjana com Arébalo, formava part del sexme de Tera, una de les cinc divisions administratives —juntament amb les de Frentes, San Juan, Arciel i Luvia— en què s'organitzava la Comunitat de Vila i Terra de Soria. El Cens de Pecheros de 1528, que no comptava eclesiàstics, hidalgos ni nobles, registrava al poble cinquanta-vuit veïns pecheros, és a dir, unitats familiars que pagaven impostos.
El despoblat de Castellanos de la Sierra
Curiositat
A més de Torrearévalo i Ventosa de la Sierra, agregats el 1966, el terme guarda el despoblat de Castellanos de la Sierra i el mateix caseriu de l'acebal, avui sense habitants permanents. Castellanos de la Sierra va ser municipi propi fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar a Arévalo de la Sierra; el 1528 comptava amb només vuit unitats familiars que pagaven impostos, i el 1842 el cens registrava vuit llars i 32 veïns. Va quedar deshabitat ja al segle XX, tot i que encara es poden veure les ruïnes del seu caseriu. Al seu terme es troba a més el castro d'El Castellar, o El Castillo, poblat dels segles IV al II abans de Crist, de planta oval i uns 18.000 metres quadrats de superfície, el més gran de tots els que s'han estudiat a tota la província de Soria.
La llana i l'oliva
Fita
Durant els segles XIX i XX l'economia d'Arévalo de la Sierra combinava l'exportació de llana i la ramaderia amb el conreu de blat i sègol, i amb les colles que baixaven cada hivern a l'oliva d'Andalusia i Extremadura.