Poble
Frumales és un municipi de la província de Segòvia (Castella i Lleó), pertanyent a la Comunidad de Villa y Tierra de Cuéllar, dins la Tierra de Pinares, amb un terme format per vessants, camps de secà i de regadiu i pinedes. Amb uns 120 habitants, va absorbir el 1864 el despoblat d'Aldehuela de Cuéllar, del qual queden el molí de l'Aldehuela i restes d'un pont; la Verge que s'hi venerava es porta en processó avui el primer diumenge de maig a l'església de Frumales. La seva església de Nuestra Señora de la Asunción, iniciada al segle XIII, conserva capitells romànics i un arc triomfal apuntat amb l'Adoració dels Reis Mags en un dels seus capitells; un retaule procedent del temple, amb pintures del mestre de Valseca, es conserva avui al Museo Catedralicio de Segovia.
Monument
Començada al segle XIII, conserva elements romànics amb arqueries i capitells decorats que han sobreviscut a les reformes posteriors; és l'edifici de referència d'un municipi de cent vint habitants.
Curiositat
Davant la porta del temple parroquial s'alça un om vell, supervivent de la grafiosi que va arrasar les omedes castellanes; l'arbre dóna ombra a l'atri i funciona com a referència i lloc de reunió del veïnat.
Fita
El 1864 Frumales va absorbir el terme d'Aldehuela de Cuéllar, ja despoblat, i amb ell les seves terres, el seu molí i les ruïnes del seu pont; l'operació va ampliar el municipi fins als 27,66 quilòmetres quadrats actuals.
Monument
Al despoblat d'Aldehuela de la Vega, deshabitat des de 1864, quan el seu terme es va sumar al de Frumales, es conserven el molí que aprofitava el corrent i les restes d'un pont antic. Es desconeix la data de construcció del molí, tot i que ja existia al segle XVIII, quan el cadastre del marquès de la Ensenada el registrava com a propietat de Pedro Santos, amb una producció de 485 rals; va formar part del grup de molins que Cuéllar i la seva Comunitat de Vila i Terra van utilitzar durant segles per a la mòlta del cereal. Va deixar de funcionar als anys setanta del segle XX i avui, de propietat privada, es conserva encara que molt reformat.
Activitat
El primer diumenge de maig els veïns pugen en romeria fins al paratge de l'antic poble d'Aldehuela per honorar la seva Verge; les altres dates grans són l'Assumpció i Sant Roc, totes dues el 15 d'agost.
Natura
El terme combina pendents, camps de secà, conreus de regadiu i pinedes a 816 metres d'altitud, un mosaic agrari típic de la vora oriental de la Tierra de Pinares, on l'arenal permet l'horta sota reg.
Curiositat
La Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar segueix viva: es regeix per un reglament del 1989 i agrupa trenta-sis municipis més la vila de Cuéllar, governats per una assemblea general de representants municipals.
Monument
El temple, romànic del segle XIII i aixecat en maçoneria de calcària, té absis rectangular i tres naus separades per un arc triomfal apuntat; vora l'entrada s'hi van localitzar arqueries i capitells romànics.
Monument
Als peus de l'església s'aixeca una espadanya del segle XVIII que remata la fàbrica medieval, la silueta més reconeixible d'un poble de cent vint habitants construït en pedra calcària de maçoneria.
Monument
Un retaule procedent de la parròquia de Frumales, amb pintures atribuïdes al mestre de Valseca, es conserva avui al Museu Catedralici de Segòvia, lluny del temple rural per al qual va ser pintat.
Curiositat
L'interior guarda una biga de cor decorada amb motius vegetals policromats, una pica baptismal hemisfèrica i talles de l'Assumpció, la Magdalena i Sant Joan Baptista repartides per les naus.
Fita
El 21 de maig del 1095 el comte Pedro Ansúrez va donar delmes eclesiàstics citant el lloc com a Frunmales; és la primera menció documental coneguda del poble, tot just vint anys després del seu poblament.
Fita
L'assentament de població en aquest punt arrenca cap al 1076, quan la zona era encara terra de frontera i la repoblació cristiana avançava des del Duero cap a la línia del Cega i del Pirón.
Fita
Entre el 1857 i el 1930 la població de Perosillo es va comptabilitzar juntament amb la de Frumales per compartir parròquia, encara que el lloc va conservar la seva condició de municipi independent durant tot aquell període.
Natura
El rierol Cerquilla, afluent del riu Cega per la seva marge dreta, recorre uns 30 quilòmetres pel nord de la província de Segòvia. Neix al terme de Fuentepiñel, travessa el sud de Fuentesaúco de Fuentidueña i separa Cozuelos de Fuentidueña d'Olombrada abans de creuar el nucli urbà de Frumales, salvat per dos ponts, on rep el rierol Cagarroñas. Ja prop de la seva desembocadura entra al terme de Cuéllar per Dehesa Mayor, rep el rierol Mondajos i comença a marcar la frontera del Mar de Pinares, fins a desembocar al riu Cega al pago del Tabladillo. Al seu voltant es reparteixen vessants, terres de secà, petits regadius i pinedes.
Natura
Dos paratges marquen els passejos del poble: Los Hornillos, a un quilòmetre del nucli, i la Fuente La Nava, a dos, punts d'aigua i ombra en un terme de 27 quilòmetres quadrats a 816 metres d'altitud.
Curiositat
D'aquest poble segovià, que avui ronda el centenar llarg de veïns i està format sobretot per persones grans, va sortir Luis Mariano Minguela Muñoz, nascut el 5 de gener de 1960. Va jugar de centrecampista tota la seva carrera al Real Valladolid, club amb el qual va guanyar la Copa de la Lliga de 1984, i va ser internacional amb la selecció espanyola en una sola ocasió, el 20 de setembre de 1989, en la victòria per 1-0 sobre Polònia a l'estadi de Riazor de La Corunya. Retirat del futbol, va ocupar càrrecs a la Diputació de Valladolid i va ser alcalde de Laguna de Duero entre 2011 i 2015 pel Partit Popular.
Gastronomia
Les pinedes de la Tierra de Pinares que envolten el terme donen a la tardor el rovelló, el bolet més buscat de la comarca, que es prepara a la planxa amb all i julivert o guisat amb patata i xoriço.