Poble
Hontalbilla és una vila de la província de Segòvia, situada a 888 metres d'altitud entre Cuéllar i Cantalejo, dels quals dista uns 19 quilòmetres; va pertànyer a la Comunidad de Villa y Tierra de Cuéllar, dins la qual va ser capçalera del seu propi sexmo, el que porta el seu nom. Té uns 277 habitants. El seu nom actual prové de Fuente Albilla, documentada ja el 1184 com Fontalvella i, encara al segle XIX, com Ontalvilla, forma que recull el cançoner d'Agapito Marazuela. Al segle XIX el seu pinar negral donava les millors fustes de la comarca, i al maig el poble celebra la romeria del Santo Cristo de Hontariego.
Monument
El temple parroquial domina el centre del poble i va ser, segons la tradició local, objectiu del bandoler conegut com El Tuerto de Pirón, atret per les joies que guardava l'església al segle XIX.
Fita
El nom del poble procedeix de Fuente Albilla, la font blanca; a través de diverses formes intermèdies va quedar fixat com a Hontalbilla al segle XVI, quan la localitat era ja cap d'un dels sis sexmos de Cuéllar.
Fita
La Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar es dividia en sis sexmos i un d'ells duia el nom de Hontalbilla, que agrupava a més Olombrada, Moraleja de Cuéllar, Perosillo, Adrados, Lastras de Cuéllar i Frumales.
Natura
A mitjan segle XIX les descripcions geogràfiques parlaven de les grans i bones pinedes de Hontalbilla, que donaven les millors fustes de la comarca; la pineda segueix ocupant bona part dels 38 quilòmetres quadrats del terme.
Activitat
Al maig els veïns celebren una romeria en honor de la Santa Cruz de Hontariego; la festa major, en canvi, es concentra del 14 al 17 d'agost al voltant de Sant Roc i de l'Assumpció de la Verge.
Natura
El clima és mediterrani continentalitzat, amb hiverns freds, estius calorosos i uns 514 mil·límetres de precipitació anual concentrats a la primavera i a la tardor, el règim que explica el predomini del cereal i del pi.
Curiositat
La memòria local vincula el poble amb Fernando Delgado Sanz, El Tuerto de Pirón, el bandoler segovià del segle XIX que, segons s'explica, va assaltar l'església parroquial a la recerca de les joies que s'hi guardaven.
Fita
El 1256 Alfons X va concedir el fur reial a la Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar, i va dotar de marc institucional un territori repoblat a finals del segle XI sota Alfons VI pel comte Pedro Ansúrez.
Curiositat
Aixecada per complir el que disposava el sínode diocesà del 1648, aquesta petita construcció va servir d'ossera; a la seva llinda apareixen calaveres tallades que recorden al veí la brevetat de la vida.
Monument
A tres quilòmetres a l'oest del poble s'alça aquesta ermita construïda sobre les ruïnes del desaparegut lloc d'Hontariego; l'església d'aquell llogaret, avui reduïda a capella, va estar dedicada a Sant Miquel.
Monument
El temple parroquial, de planta de creu llatina i tres naus cobertes amb voltes de canó i guixeries barroques, es remata amb una torre de pedra dividida en tres cossos que domina el veïnat.
Curiositat
Les petxines que sostenen la cúpula de Sant Pere estan decorades amb frescos dels quatre evangelistes, un programa pintat que acompanya les guixeries barroques que cobreixen les voltes del temple.
Monument
Entre les joies de la parròquia figura una custòdia datada el 1629 i donada pels joves del poble, una peça que va sobreviure als assalts que van patir les esglésies de la comarca al segle XIX.
Monument
L'església conserva un calze sortit del taller de l'argenter Gabriel de Segovia, juntament amb una pica baptismal i una creu processional que completen un aixovar litúrgic poc habitual en un poble de menys de tres-cents veïns.
Gastronomia
Vora l'església s'arruïna l'antiga fàbrica de xicoira, l'arrel que es torrava i es molia per substituir el cafè en les dècades d'escassetat; el seu conreu i el seu torrat van donar feina a bona part del poble.
Activitat
Un sender forestal de 10,2 quilòmetres enllaça les llacunes de Lastras amb les d'Hontalbilla, travessant pinedes i navas; és la ruta a peu més ben senyalitzada del terme i es recorre en poc més de dues hores.
Natura
Les llacunes del terme acullen ocells aquàtics, limícoles i rapinyaires, aiguamolls de fons sorrenc encaixats entre pinedes a 890 metres d'altitud, en un municipi de 38 quilòmetres quadrats i set habitants per quilòmetre.
Fita
El document pel qual Alfons VIII va traspassar a Cuéllar un grup de llogarets, datat el 1184, recull la primera menció escrita del lloc sota la forma Fontealvella; el 1247 reapareix com a Fuentalviella del Pinar.
Activitat
El 22 de febrer el poble celebra el seu patró, Sant Pere en Càtedra, la festa que dona nom a l'església parroquial i l'única cita de l'hivern en un calendari concentrat a la primavera i l'estiu.
Activitat
Del 14 al 17 d'agost Hontalbilla celebra les seves festes majors en honor de Nuestra Señora de la Asunción i de Sant Roc, quatre dies que multipliquen per diverses vegades la població habitual del poble.