Poble
Adrados és una localitat de la província de Segòvia, a la Comunidad de Villa y Tierra de Cuéllar, amb uns 113 habitants assentats al vessant d'un turó envoltat de pinedes, base històrica de la seva economia i, segons una teoria, d'un antic aprofitament del mont per torns de veïns; també va donar bons vins, dels quals avui queden pocs vinyars. La seva església de la Natividad de Nuestra Señora conserva del seu origen romànic una portalada d'arquivoltes de bocells i escòcies sobre brancals dobles, i guarda al seu interior diversos retaules barrocs, dos amb taules manieristes d'Alonso de Herrera, a més d'una creu processional i una custòdia de sol dels tallers argenters segovians del segle XVI. A les afores es conserven les ruïnes de l'ermita de San Benito.
Monument
Temple de tres naus amb cúpula sobre el creuer que guarda diversos retaules barrocs; presideix un veïnat estès en pendent a 879 metres d'altitud i és l'edifici de més port d'un municipi de poc més de cent veïns.
Monument
A les afores del poble es conserven les restes de l'ermita dedicada a Sant Benet, un dels pocs vestigis que queden de l'antic paisatge devocional d'aquest racó del sexmo de Hontalbilla.
Curiositat
El municipi conserva dos safareigs tradicionals, les piques comunals on les dones del poble feien la bugada abans que arribés l'aigua corrent a les cases; formen part del patrimoni etnogràfic local.
Fita
El topònim apareix a la documentació des del 1184, en ple procés d'organització de la Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar; el lloc va quedar enquadrat al sexmo de Hontalbilla, un dels sis en què es dividia el territori.
Curiositat
Sobre el topònim es manegen dues hipòtesis: una el fa derivar de l'àrab daur, torn o vegada, en referència al repartiment per torns de l'aigua o de la muntanya comunal, i una altra del llatí ad retram, enrere o apartat, per la seva posició respecte als pobles veïns.
Natura
El veïnat s'assenta en pendent envoltat de pinedes que durant segles van ser el sosteniment del poble, amb la fusta, la reïna i el pinyó com a recursos principals en un terme de poc més de dinou quilòmetres quadrats.
Activitat
El poble celebra l'Assumpció i Sant Roc el 15 i el 16 d'agost i la Nativitat de la Verge a començaments de setembre, a més de Sant Isidre el 15 de maig, la festa que marca el calendari agrícola.
Curiositat
A la dècada de 1840 Adrados aplegava 437 habitants; el 2025 en quedaven 113. La corba resumeix el buidatge de la Tierra de Pinares des que la fusta i la reïna van deixar de sostenir les famílies de la pineda.
Natura
La Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar administra encara unes 12.000 hectàrees de pinedes comunals, entre elles el Común Grande de las Pegueras, de 7.446 hectàrees, un patrimoni forestal del qual participen els pobles del sexmo.
Monument
L'accés al temple, iniciat al segle XIII, conserva una portalada romànica de dues arquivoltes de bocells i escòcies, amb les portes de fusta encara subjectes per ferramentes forjades de factura antiga.
Monument
A l'església d'Adrados es conserven dos retaules barrocs amb pintura sobre taula d'estil manierista atribuïts a Alonso de Herrera (Segòvia, cap al 1555 - Segòvia, 1624), pintor format a El Escorial que des de 1575 va treballar de forma extensa per tota la diòcesi de Segòvia, fent retaules i sargues per a localitats com Pedraza, Duruelo, Otero de Herreros, Villacastín, Garcillán o la mateixa catedral de Segòvia, entre moltes altres. La seva obra va evolucionar des del manierisme d'arrel escurialenca cap a una orientació més naturalista per influència de Juan Fernández Navarrete en els últims anys de la seva activitat. Algunes de les peces d'Adrados han arribat a exposar-se en una edició de Las Edades del Hombre.
Monument
La parròquia guarda una creu processional i una custòdia del segle XVI sortides dels tallers d'argenters segovians, un aixovar de plata notable per a un lloc que avui no arriba als cent vint habitants.
Monument
A la plaça Major es conserva la Cilla, l'edifici on s'emmagatzemava el gra del delme; perduda la seva funció original, el poble el va reconvertir en sala de ball i sala de reunions veïnals.
Fita
L'ermita de Sant Roc, de planta rectangular i dos arcs de mig punt, aixecada entre els segles XVI i XVII, guarda un altar en què es venera el sant des de la gran epidèmia de pesta de l'any 1599.
Curiositat
A l'entrada del poble s'alça un om centenari el tronc del qual va ser tallat i policromat, convertit així en escultura viva; és la fita que dona la benvinguda a qui arriba per la carretera de Cuéllar.
Natura
Del subsòl del terme brollen diverses fonts d'aigua potable que formen petits rierols i reguen les terres baixes; segons una de les etimologies proposades, d'aquest repartiment de l'aigua vindria el mateix nom del poble.
Natura
A 879 metres d'altitud i en tot just 19 quilòmetres quadrats, el terme es divideix entre páramo i valls sobre sòls sorrencs de qualitat mitjana, amb clapes de roureda entre les terres de conreu.
Gastronomia
Adrados conserva vinyes d'aproximadament un segle i mig i diversos cellers antics encara en ús privat; el vi figurava al segle XIX entre les produccions del lloc, juntament amb el blat, el sègol i els llegums.
Activitat
Un sender ecològic d'uns tres quilòmetres enllaça Adrados amb Hontalbilla, el cap del sexmo, travessant el paisatge de páramo, pineda i valls que separa els dos pobles de la campinya del Duratón.
Activitat
El calendari festiu obre el 15 de maig amb Sant Isidre Llaurador i segueix l'endemà amb Santa Gemma, dues cites de maig que precedeixen les festes grosses d'agost i el dia de la Nativitat al setembre.
Curiositat
El veïnat està construït amb la pedra calcària blanca extreta al mateix terme, un material que dona a les façanes un to clar poc comú en una comarca on domina el maó i el tovot.