Poble
La Robla és una vila de la comarca del Concejo de Alba, a la província de León, alçada a 955 metres a la vall del riu Bernesga; al costat de la capital, el municipi agrupa altres nou localitats rurals i suma 3.574 habitants. El seu nom podria derivar de l'asturlleonès robla, la firma amb què es segellaven els pactes sobre bestiar a les fires lleoneses. A l'edat mitjana el castell d'Alba va aturar l'avanç d'Almansor i va organitzar el territori en concejo, que a principis del segle XIX es va unir amb el veí concejo de Fenar per formar l'actual ajuntament. El ferrocarril de La Robla, que des de 1894 la unia amb Bilbao a la via estreta més llarga d'Europa amb 335 quilòmetres, va impulsar a finals del segle XIX l'economia i hi va portar la central tèrmica, que va funcionar de 1971 a 2020.
Monument
Fortalesa situada a la Peña del Castillo, prop de Llanos de Alba, a La Robla, que domina la vall del riu Bernesga i la calçada que unia Lleó amb Gijón pel port de Pajares. Aixecada per Alfons III d'Astúries al segle IX, probablement sobre un antic assentament romà, va conservar dues línies defensives amb una muralla de dos-cents metres i tres de gruix. Va tenir un paper clau en la rebel·lió dels fills d'Alfons III: el 910 la reina Jimena el va lliurar, juntament amb els castells de Luna, Gordón i Arbolio, al seu primogènit Garcia I de Lleó, fet que va forçar l'abdicació del rei. El 997 va resistir l'atac d'Almansor, i va passar per diferents magnats fins que el Tractat de Tordehumos de 1194 el va retornar al regne de Lleó. Avui en ruïnes i de difícil accés, està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Fita
El 997 la fortalesa d'Alba, a La Robla, va resistir l'atac de les tropes d'Almansor i, juntament amb els castells germans de Luna, Gordón i Arbolio, va mantenir tancats els passos de muntanya que donaven accés a Astúries.
Monument
El santuari de la Mare de Déu de Celada, a La Robla (Lleó), és un senzill edifici romànic de maçoneria dels segles XIII i XIV, amb presbiteri quadrat de volta de creueria i nau rectangular de volta de canó reforçada per contraforts. Conserva un retaule de traça herreriana, amb escenes com l'Encarnació, la Visitació i la Resurrecció, presidit per la imatge romànica de la Mare de Déu de Celada, flanquejada pels escuts dels Quiñones. La tradició local lliga el seu origen a una emboscada del 722 en què les tropes cristianes, després de la batalla de Covadonga, van vèncer amb la seva ajuda la rereguarda musulmana. És el focus devocional del municipi: el primer cap de setmana d'agost reuneix els pobles de l'entorn en la romeria de Nuestra Señora de las Nieves.
Monument
Obra hidràulica del segle XVIII que portava l'aigua fins a la vega de La Robla; la seva fàbrica va cridar l'atenció de Jovellanos, que la va anotar al seu diari durant el viatge que va fer per aquestes muntanyes el 1795.
Fita
L'11 d'agost de 1894 es va obrir la línia entre La Robla i Valmaseda, tram principal del ferrocarril que enllaçava La Robla, a Lleó, amb Bilbao: 335 quilòmetres de via mètrica, el traçat de via estreta més llarg d'Europa occidental, construït per portar el carbó de les conques lleonesa i palentina a la siderúrgia biscaïna. El projecte, promogut per l'enginyer Mariano Zuaznávar, travessa les províncies de Lleó, Palència, Cantàbria, Burgos i Biscaia. Després d'una fallida el 1972 va passar a mans de FEVE, i el 1991 va cessar el trànsit de viatgers, que es va reprendre parcialment el 2003. Des del 2013 la seva infraestructura la gestiona Adif.
Fita
La central tèrmica de carbó, situada vora el riu Bernesga, va ser un projecte conjunt emprès des de 1965 per Hidroeléctrica de Moncabril, Hullera Vasco-Leonesa, Endesa i Unión Eléctrica Madrileña, que més tard va reunir Unión Fenosa. El seu primer grup, de 270 MW, es va connectar a la xarxa el 2 de setembre de 1971, i el segon, de 350 MW, no va entrar en funcionament fins al 10 de novembre de 1984; durant mig segle va ser el major ocupador de la comarca. Consumia carbó de les properes conques de Santa Lucía, Ciñera i Matallana, i va arribar a ocupar, segons un informe de Greenpeace del 2008, el vuitè lloc entre les centrals de carbó més contaminants d'Espanya. El seu tancament, el 30 de juny de 2020, va posar fi al cicle industrial obert per les mines i el ferrocarril.
Activitat
Cada agost els veïns pugen a l'ermita romànica de Celada en la festa gran del municipi, que comparteix calendari amb el Corpus i amb una concentració motera que reuneix milers d'assistents al setembre.