Poble
Municipi de la comarca de Mesa de Ocaña, a la província de Toledo, d'origen celtibèric i amb fur concedit per Alfons VIII el 1223, el monument principal del qual és la col·legiata de San Benito Abad, temple del gòtic final projectat per Alonso de Covarrubias, aixecat entre 1533 i 1570 i conegut com la catedral de la Manxa per les seves tres naus d'igual alçada; a les seves dues portalades renaixentistes s'hi sumen la vinya de la denominació d'origen La Mancha, els melindres de la seva rebosteria i les pedreres de guix i calcària que van reorientar la seva economia.
Monument
Gran temple de pedra blanca del gòtic final projectat per Alonso de Covarrubias i bastit entre 1533 i 1570. Les seves tres naus d'igual altura amb voltes estrellades li han valgut el sobrenom de catedral de La Mancha.
Monument
La col·legiata compta amb dues portades renaixentistes: la principal o occidental, amb un alt relleu dedicat a Nuestra Señora de los Ángeles, i la meridional, presidida per una imatge exempta de sant Benet Abat.
Monument
Yepes conserva restes de dos recintes emmurallats amb cinc portes i dues torres defensives, una de planta semicircular al carrer Santa María i una altra de rectangular al carrer Fray Diego.
Monument
També anomenada de San Cristóbal, és una de les quatre portes del segle XV que es conserven del recinte emmurallat yepesà.
Monument
Coneguda així mateix com a porta de San Miguel, forma part del conjunt d'accessos del segle XV que encara jalonen el nucli històric de Yepes.
Monument
La porta de Toledo de Yepes, també anomenada porta del Carmen per l'altar dedicat a la Virgen del Carmen que acull, és una de les quatre portes cinc-centistes conservades de la muralla de la localitat. Se situa al costat del convent de San José i San Ildefonso, i formava part del recinte emmurallat juntament amb les portes d'Ocaña, Madrid, Nueva i del Hondón.
Monument
La porta Nueva, coneguda popularment com a porta de la Lechuguina, formava part del segon recinte emmurallat de Yepes, aixecat al segle XIV en definir-se l'estructura urbana del poble, un dels cinc accessos d'aquest recinte. Mira cap als horts de la vall i es conserva juntament amb les portes d'Ocaña, de Madrid (o de San Miguel) i de Toledo; només ha desaparegut la porta del Hondón, que també mirava cap a la vall i de la qual encara hi havia testimonis dempeus a finals del segle XIX.
Monument
La Picota de Yepes (Mesa d'Ocaña, Toledo) és un roll jurisdiccional del segle XV en estil gòtic isabelí, ornamentat amb perles pròpies d'aquest estil, símbol de l'autoritat i la jurisdicció pròpia de la vila. La Inquisició l'utilitzava com a instrument de càstig: els condemnats eren pujats i lligats a l'últim graó per exposar-los a la vergonya pública. El seu emplaçament actual no és l'original, ja que va haver de traslladar-se per apropiacions de terrenys.
Monument
Plaça porticada presidida per un singular edifici neoclàssic de tres altures conegut com la Casa de las Buhardillas, bastit sota la supervisió de Juan de Villanueva.
Monument
Convent de San José i San Ildefonso, de l'orde de les Carmelites Descalces, fundat el 1606 per la noble local Catalina del Castillo i aixecat en estil barroc segons disseny de fra Alberto de la Madre de Dios. Dels quatre convents que va arribar a tenir Yepes en la seva etapa de màxima esplendor, és l'únic que es conserva íntegre. La seva església guarda pintures i obres de notable valor artístic, a més d'una relíquia venerada com una de les caps de les Onze Mil Verges.
Monument
Edifici assistencial del segle XVII que, juntament amb l'Hospital de la Concepción, testimonia la potència econòmica i social de Yepes a l'edat moderna.
Monument
L'ermita de San Sebastián és un temple barroc del segle XVII integrat en el conjunt de temples menors que envolten el nucli històric de Yepes (Toledo). Construïda en maçoneria i carreu a les cantonades, té planta rectangular de tres naus d'igual amplada separades per deu columnes dòriques de pedra sobre alt plint, capçalera plana amb arc triomfal de mig punt i capella major. Quan el recinte es va tancar com a cementiri se li van afegir dues petites estances, una a cada costat de l'altar, i avui queda inclosa dins del mateix cementiri. Estava presidida possiblement per un llenç de Luis Tristán amb el martiri de San Sebastián, avui conservat al convent de San José i San Ildefonso.
Monument
El nucli històric conserva nombroses cases pairals amb façanes blasonades, reixeria, amplis balcons i interiors articulats al voltant del típic pati toledà.
Curiositat
Yepes (Mesa d'Ocaña, Toledo) va guanyar el sobrenom de Toledillo durant els segles XVI i XVII, el seu període de major puixança socioeconòmica, en referència a la riquesa monumental de la veïna capital. La prosperitat es va recolzar en el comerç del vi blanc, l'oli d'oliva i treballs artesanals com la reixeria. D'aquella època daten bona part dels seus monuments: la Col·legiata de San Benito Abad, traçada per Alonso de Covarrubias entre 1534 i 1570; el convent barroc de San José i San Ildefonso, fundat el 1603 per la noblesa local; l'Hospital de la Concepción, de 1600, per a pobres i transeünts; i diverses cases palacianes amb façanes heràldiques i reixeria decorativa.
Curiositat
L'origen del poblament es remunta a un assentament celtiber. En època romana la localitat es va dir Hippo, sota domini musulmà Hepes, i d'aquí va derivar el topònim actual. Alfons VIII li va atorgar fur el 1223.
Curiositat
Aquesta fita urbana recorda els actes de fe celebrats per la Inquisició a la vila, un dels vestigis més singulars de la seva memòria històrica.
Curiositat
El carrer de la Sinagoga marca l'arrencada de l'antic call medieval, testimoni de la convivència de cristians, musulmans i jueus en aquesta cruïlla de camins.
Curiositat
El pintor Luis Tristán (Toledo, cap al 1585-1624), considerat el millor deixeble d'El Greco, va treballar al taller del mestre entre 1603 i 1606 abans de passar una temporada a Itàlia, entre 1606 i 1613, que va marcar el seu estil madur: un to de greu duresa, amb tons terrosos sobre els quals brillen tocs de color lluminós, i figures més robustes que les estilitzades d'El Greco. El seu vincle amb Yepes es concreta en el retaule que va pintar el 1616 per a la col·legiata de la vila, amb sis escenes de la vida de Jesús i vuit figures de mig cos de sants. La localitat està a més lligada a altres figures com fra Diego de Yepes, confessor reial.
Fita
En esgotar-se el paper comercial que li va valer el sobrenom de Toledillo, Yepes va reorientar la seva economia cap al subsòl: pedreres de guix i de calcària i una indústria cimentera que al segle XX es va convertir en el principal ocupador del municipi.
Gastronomia
Dolç de massa d'ametlla i sucre banyat en glaça blanca, propi de la rebosteria conventual de la vila i lligat a les festes patronals. És l'elaboració amb nom propi que Yepes aporta al receptari dolç de la Mesa de Ocaña.
Gastronomia
Els caldos de Yepes van tenir fama literària al Segle d'Or, amb versos de Góngora i la dita local que pregunta a què va venir a Yepes qui no va beure vi. La vinya se segueix treballant dins la denominació d'origen La Mancha.