Poble
Municipi de la comarca de Mesa de Ocaña, a la província de Toledo, on es van reunir Corts el 1422 i entre 1468 i 1469 i on el novembre del 1809 l'exèrcit espanyol va patir una de les seves pitjors derrotes de la Guerra del Francès; la seva Plaça Major neoclàssica, aixecada al segle XVIII per disposició de Carles III, està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), conserva la Fuente Grande construïda entre 1573 i 1578 i la seva Setmana Santa està declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.
Monument
Plaça de caire barroc d'Ocaña, a la província de Toledo, que es va començar a edificar el 1777, ja al segle XVIII, per ordre de Carles III, encara que el projecte per substituir la plaça primitiva, ja deteriorada, era de Francisco Sánchez de Madrid; les obres van arrencar el 1782 i les façanes oest, nord i sud estaven acabades el 1791. Té planta gairebé quadrada, de 55 per 52,5 metres, amb porxos a tot el seu perímetre formats per 70 pilars de carreu encoixinat, sobre els quals descansen dues altures amb balcons i golfes; el paviment és de còdols en grans casetons. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i es cita entre les places majors més grans d'Espanya, només superada per les de Madrid i Salamanca.
Monument
Monument d'estil renaixentista herrerià situat a Ocaña (Toledo), conegut en la seva època com a Font Nova; el seu projecte s'atribueix a Juan de Herrera, encara que no hi ha document que ho provi. L'obra, de benefici públic, es va aixecar entre 1573 i 1578, amb artífexs ocanyencs com Blas Hernández i Francisco Sánchez i escuts nobiliaris tallats per Alonso de la Carrera. De configuració rectangular, el seu front principal, de 62 per 55 metres, és una galeria de pedra amb vint pilastres toscanes que formen altres tants arcs, sota la qual l'aigua brollava per deu canelles fins a un piló utilitzat com a abeurador. Va patir inundacions el 1784 i el 1829, i el 1870 se li van afegir deu canelles noves. Va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, precedent del BIC) el 24 d'agost de 1976.
Monument
La Font Vella d'Ocaña se situa als afores de la vila, prop de l'ermita de Jesús de las Cuevas, a la vall de los Huertos; se l'anomena vella perquè ja existia quan es va construir la Font Gran, coneguda també com a Font Xica per ser de menor mida. Es creu que el seu origen es remunta als primers assentaments romans de la zona, encara que la primera referència documental data de 1501. Ha estat reconstruïda diverses vegades, sobretot el 1574, el 1722 i el 1911, i restaurada per última vegada el 2011. Té planta rectangular de 25 per 18 metres, excavada sota el nivell del terreny i amb el terra empedrat, a la qual es baixa per una costa; el seu piló, de 18 metres de llarg, es divideix en tres compartiments i rep aigua de dues fonts per una galeria de carreu on es formen estalactites.
Monument
Principal monument civil de la vila i Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), palau aixecat a finals del segle XV en transició del gòtic al mudèjar per Gutierre de Cárdenas, natural d'Ocaña, comanador major de León a l'Orde de Santiago i assessor dels Reis Catòlics. La seva façana gòtica llueix una gran 'S' de l'escut dels Cárdenas; el pati interior, rectangular, té divuit pilars octogonals de pedra els capitells dels quals mostren les armes dels Cárdenas i Enríquez juntament amb les petxines de l'Orde de Santiago. En un dels seus gabinets mudèjars, un sòcol de fusta porta una inscripció aràbiga cúfica traduïda com 'no hi ha més déu que Al·là, Mahoma és el seu missatger'. Va passar als ducs de Frías i, després de diverses transmissions, al Ministeri de Justícia; avui acull l'Ajuntament d'Ocaña.
Monument
Convent dominic de traça renaixentista construït a mitjan segle XVI a Ocaña, el cadiratge del cor del qual s'ha atribuït a l'entorn d'Alonso de Covarrubias, autor també del claustre. Es va aixecar, anomenat en un principi convent del Rosario, en un terreny cedit en part per la reina Joana I de Castella, tocant a l'antiga muralla; el mateix príncep Felip, futur Felip II, que va passar a Ocaña gran part de la seva infància, va col·locar la primera pedra. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de l'any 2000. La seva església, de tres naus, absis poligonal i sis capelles amb reixes de ferro, va ser pintada entre 1888 i 1891 pel frare Luis Santiago. El claustre, de dues altures, combina columnes dòriques i jòniques, i avui acull els museus del convent.
Monument
El convent de Santa Catalina de Sena, a Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo), és un edifici del segle XVII d'estil renaixentista, conegut anteriorment com a convent de San Buenaventura. És un dels nombrosos cenobis que jalonen el nucli històric ocanyenc.
Monument
Temple parroquial d'origen del segle XIV que constitueix un dels millors exemples d'arquitectura mudèjar de la comarca. Custodia imatges processionals de gran valor artístic. Els seus orígens es remunten a una sinagoga jueva, sobre el solar de la qual es va aixecar l'església; de la primitiva fàbrica mudèjar de mitjan segle XIII es conserven els arcs de ferradura que divideixen les seves tres naus, cobertes per cinc voltes ogivals. Les columnes de calcària que avui sostenen els arcs van substituir al segle XV els pilars de maó originals, i sobre les voltes encara s'hi adverteixen, tapiades, finestres i mènsules pintades amb caràcters cúfics propis de l'art mudèjar. L'arqueòleg Basilio Pavón Maldonado la compta entre les esglésies mudèjars més antigues de Toledo.
Monument
Restes plateresques del segle XVI d'una església anterior desapareguda a Ocaña, conservades com a testimoni del ric patrimoni religiós de la vila. La torre de l'antiga església de San Martín va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1993, reconeixement que empara aquesta resta com un dels elements patrimonials protegits del municipi.
Monument
El convent de Santa Clara, sota l'advocació de l'Orde Franciscana, és el més antic dels que es van establir a Ocaña. El va fundar el 1515 Catalina Román, vídua de Francisco Muñoz, que va destinar part dels seus béns i les seves pròpies residències a la fundació, reservant el patronat per al seu fill Alonso. Es va ubicar primer prop del carrer Mayor, a l'antic carrer de la Pelota, i el 1626 es va traslladar a l'emplaçament actual, a la plaça d'Alonso de Ercilla. La seva església és una nau rectangular d'un sol tram, amb cúpula alta semiesfèrica i cor als peus. De les seves capelles destaca la de Nuestro Padre Jesús de Medinaceli, protegida per una reixa de ferro, que venera la imatge titular d'una de les germandats més importants de la Setmana Santa d'Ocaña.
Monument
El convent de San José, a Ocaña (Toledo), és una fundació de carmelites descalces d'estil renaixentista del segle XVI, constituïda el 1595 per María de Bazán, esposa d'Alonso de Ercilla, amb autorització del cardenal Albert d'Àustria. El temple es va inaugurar el 1626, sent la seva primera priora sor Beatriz de Jesús, neboda de santa Teresa de Jesús, la qual cosa vincula la vila a la reforma del Carmel. A la seva cripta hi van reposar durant segles les restes d'Alonso de Ercilla, autor de La Araucana, traslladades el 1869 a Madrid i en part retornades el 1877. El convent va ser declarat Monumento Histórico-Artístico de carácter nacional (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, precedent del BIC) el 1976 i compta avui amb la condició de Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Temple parroquial ocanyenc conegut tradicionalment com El Carmen, per la seva antiga vinculació a l'orde carmelitana.
Monument
Ermita reconstruïda després dels danys patits durant l'ocupació francesa de la Guerra de la Independència, molt lligada a la devoció popular ocanyenca. Cada tercer diumenge de setembre se celebra en el seu honor una romeria.
Monument
El Teatre Lope de Vega ocupa l'edifici de l'antic Col·legi de la Companyia de Jesús d'Ocaña, fundat el 1558 gràcies a la donació de Luis de Calatayud y Borjas, que va servir successivament d'escola, caserna de cavalleria i, després de l'expulsió dels jesuïtes el 1767, d'escola pública. El 1832 la Sociedad Benéfico Dramática de Ocaña va condicionar l'antiga església del col·legi com a teatre, aleshores anomenat Teatre Principal; l'edifici actual, ja amb el nom de Lope de Vega, es va inaugurar el 1986 després d'una llarga reconstrucció, amb capacitat per a 604 localitats. La façana conserva restes de la fundació original, amb una portada de pedra d'ordre dòric rematada per un escut heràldic, i una torre d'estil mudèjar-clàssic de tres altures. És avui centre de la vida cultural de la vila.
Monument
La columna de justícia d'Ocaña és una columna de pedra calcària formada per un feix de vuit pilars, rematada per una creu de ferro forjat, situada a la plaça de José María Prada, davant del Teatre Lope de Vega. Es tracta d'una obra del segle XV, d'estil gòtic i còpia de la columna primitiva, que es va aixecar quan la vila, en integrar-se a l'Orde de Santiago, va ratificar la seva jurisdicció pròpia. Ha ocupat diferents emplaçaments al llarg de la seva història, entre ells la Plaça Major fins al 1565, i des de 1986 se situa sobre un pedestal esglaonat en la seva ubicació actual. Sobre el feix de pilars s'alça un petit templet buit, amb restes d'una acurada ornamentació; el remat original del monument va desaparèixer i va ser substituït per l'actual creu de ferro.
Curiositat
Per les seves dimensions, la plaça Major d'Ocaña se cita habitualment com la tercera plaça major d'Espanya, només darrere de les de Madrid i Salamanca, una mida sorprenent per a una vila de la seva població.
Curiositat
El sistema de la Fuente Grande amaga més de mig quilòmetre de galeries subterrànies de captació i conducció d'aigua, una obra d'enginyeria del segle XVI que continua sorprenent els visitants.
Fita
La batalla d'Ocaña es va lliurar el 19 de novembre de 1809 al costat del municipi toledà d'Ocaña, en el marc de la guerra de la Independència espanyola. Un exèrcit francès d'uns 40.000 infants, 6.000 cavalls i nombrosa artilleria, al comandament del rei Josep I Bonaparte amb el mariscal Soult com a cap d'Estat Major, es va enfrontar a un exèrcit espanyol d'uns 51.869 homes, dirigit pel general Juan Carlos de Aréizaga, nomenat cap de l'Exèrcit del Centre poques setmanes abans. Va ser el millor i més fort exèrcit que la Junta Central havia aconseguit reunir després del desastre de Tudela, gràcies a l'armament enviat pels aliats britànics. La seva derrota va ser una de les pitjors de la guerra per a Espanya i va obrir als francesos el camí d'Andalucía.
Curiositat
El 1313, quan la vila assolia el seu màxim esplendor, Alfons XI va concedir els tributs d'Ocaña a l'Orde de Santiago, que hi va establir una important comanda.
Curiositat
El mestre Rodrigo Manrique, la mort del qual va inspirar les cèlebres Cobles del seu fill Jorge Manrique, va morir a Ocaña, cosa que lliga la vila a un dels grans textos de la literatura castellana.
Curiositat
La vila d'Ocaña va inspirar dos grans dramaturgs del Segle d'Or espanyol. Lope de Vega la va triar com a escenari de Peribáñez y el comendador de Ocaña, un dels seus drames d'honor més coneguts, mentre que Pedro Calderón de la Barca hi va situar la seva comèdia Casa con dos puertas mala es de guardar. Totes dues obres confirmen el pes simbòlic d'Ocaña en el teatre clàssic espanyol, que la va convertir en escenari dramàtic recurrent durant el Segle d'Or.
Activitat
Amb més de quatre-cents anys de tradició, està declarada Festa d'Interès Turístic Nacional. Deu germandats i confraries, algunes dels segles XVI a XVIII, apleguen uns dos mil confrares en desfilades processionals marcades per l'ordre i el silenci.
Activitat
A la processó del Divendres Sant desfilen els armaos, confrares que vesteixen mitges armadures dels segles XVI i XVII pertanyents a l'Arxiconfraria. Representen els centurions que van escortar Jesús camí del Calvari, encara que amb indumentària d'una altra època: armadura de ferro acerat treballada al pit i a l'esquena, casc amb escarapel·la i plomall de colors, faldilla groga, pantaló, mitges i sabates negres, guants blancs, i espasa i partesana a la mà. Desfilen a la processó de les Caigudes, que surt a les nou i quart del matí.
Fita
Joan II va reunir Corts a Ocaña el 1422 i el seu fill Enric IV les va tornar a convocar aquí entre 1468 i 1469. La vila reunia les condicions per acollir la cort: bona posició al camí de Toledo a Llevant i espai suficient per allotjar els procuradors.
Gastronomia
Pans de pessic amarats en almívar amb vi o licor i empolvorats de canyella, que les confiteries de la vila venen tot l'any i que es reparteixen a les fires. Al costat seu s'elaboren els turcos, mantegats i fullats de la rebosteria local.