Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Huerta de Valdecarábanos

Què veure i què fer a Huerta de Valdecarábanos (Mesa de Ocaña, Toledo): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Curiositats · 2 Fites històriques

Quan anar a Huerta de Valdecarábanos: calendari de festes

Desembre: Festes de San Nicolás de Bari (desembre)

A quina distància del centre de Huerta de Valdecarábanos és cada lloc

Ermita de la Virgen del Rosario de Pastores 250 m

Pobles a prop de Huerta de Valdecarábanos

Què veure a Yepes 4,5 km · 22 llocs
Què veure a Cabañas de Yepes 7,9 km · 5 llocs
Què veure a Ciruelos 8,5 km · 5 llocs
Què veure a Villasequilla 9,8 km · 5 llocs
Què veure a Villamuelas 11 km · 8 llocs
Què veure a Dosbarrios 12 km · 7 llocs
Què veure a La Guardia 14 km · 9 llocs
Què veure a Ocaña 15 km · 25 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Toledo › Mesa de Ocaña › Huerta de Valdecarábanos

Què veure i què fer a Huerta de Valdecarábanos

Huerta de Valdecarábanos
Poble
Huerta de Valdecarábanos és un municipi de la comarca de Mesa de Ocaña (Toledo), amb 1.836 habitants (INE 2025), situat al vessant sud d'una serra i amb origen en la repoblació mossàrab que Alfons VII va promoure en aquest indret el 1154. Un cop lliurat el territori a l'orde de Calatrava, aquesta va aixecar a finals del segle XII, sobre un turó dominant, el castell de la Huerta, de planta hexagonal, que es va conservar fins que al segle XVI el noble talaverà Álvaro de Loaysa el va comprar i desmantellar; avui és una ruïna de la qual part de les pedres van servir per construir el cementiri municipal. Conserva també l'ermita de la Virgen del Rosario de Pastores, obra modernista de 1910, i el seu terme va conrear cànem en quantitat suficient per sostenir un comerç propi al segle XIX.
Castell de la Huerta
Monument
Ruïnes de la fortalesa de planta hexagonal que l'Orde de Calatrava va bastir en un turó a finals del segle XII i que es va mantenir dempeus fins al seu enrunament al segle XVIII.
Ermita de la Virgen del Rosario de Pastores
Monument
L'ermita de la Virgen del Rosario de Pastores, a Huerta de Valdecarábanos, es va inaugurar el 16 de novembre de 1910 segons disseny i construcció de l'arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz y Encina. Respon a l'estil modernista imperant en l'època, tant en l'arquitectura com en la decoració, combinat amb elements que recorden el romànic i el gòtic, com els contraforts i el pinacle, o el bizantí, com la seva cúpula. De planta rectangular i una sola nau dividida en cinc trams amb voltes d'aresta, conserva un fris interior amb decoració vegetal i medallons que representen els Misteris de Goig del Roser. A la capella major se situen el retaule i el cambril de la Virgen del Rosario de Pastores, i al costat de l'Epístola descansen les restes dels donants que van costejar el temple.
La repoblació mossàrab de 1154
Curiositat
Després de la Reconquesta, el 1154 Alfons VII va concedir terres en aquest indret a mossàrabs procedents de Màlaga per repoblar-lo, origen de l'actual municipi de Huerta de Valdecarábanos. A finals del segle XII el territori va passar a l'Orde de Calatrava, els cavallers de la qual van aixecar el castell de la Huerta sobre un turó dominant, possiblement aprofitant construccions musulmanes anteriors. La fortalesa va romandre sota el seu control fins al 1538, quan el noble talaverà Álvaro de Loaysa va comprar l'encomanda i va desmantellar el castell.
Festes de San Nicolás de Bari
Activitat
Celebració en honor de Sant Nicolau de Bari, patró de Huerta de Valdecarábanos (comarca de la Mesa de Ocaña, Toledo), la festivitat del qual es commemora el 6 de desembre. Tanca el calendari festiu local, marcant el final del cicle de festes del municipi abans de l'arribada de l'hivern.
La venda de la vila a Álvaro de Loaysa
Fita
Carles I va vendre la població al segle XVI a don Álvaro de Loaysa, de família talaverana, amb la qual cosa el lloc va passar de l'Orde de Calatrava a un senyoriu particular. El castell hexagonal calatrau es va desmuntar en aquelles mateixes dècades.
El comerç del cànem
Fita
A més de blat, ordi, raïm i oliva, el terme va conrear cànem en quantitat suficient per sostenir un comerç propi al segle XIX, servit pels traginers del poble. D'aquella fibra sortien cordes, espardenyes i ormeigs per a tota la comarca.