Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Villatobas

Què veure i què fer a Villatobas (Mesa de Ocaña, Toledo): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Curiositats · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Villatobas és cada lloc

L'esquadró de vigilància aèria EVA 2 3,2 km

Pobles a prop de Villatobas

Espanya › Castella-la Manxa › Toledo › Mesa de Ocaña › Villatobas

Què veure i què fer a Villatobas

Villatobas
Poble
Villatobas és un municipi de la comarca de la Mesa de Ocaña, a la província de Toledo, amb 2.964 habitants (2025); el seu nom al·ludeix a l'abundància de cards silvestres del lloc on es va erigir la vila. Apareix citat ja al fur de població de Montealegre de 1219 com Villa de Tobas, i al segle XIV va estar sota el domini de l'Orde de Santiago, que el 1328 li va concedir el dret de pastures a canvi del mig delme de formatges i llana. Carles V li va concedir el 1537 el títol de vila, separant-la de la jurisdicció d'Ocaña. El 16 de juliol de 1702 el poble va nomenar patró Nuestro Padre Jesús Nazareno, festivitat fixada el 14 de setembre; el seu santuari és un conjunt barroc dels segles XVII i XVIII, i al seu terme es va instal·lar el 1958 l'Escuadrón de Vigilancia Aérea número 2.
Església de Nuestra Señora de la Asunción de Villatobas
Monument
Temple parroquial del segle XVI, principal monument religiós d'aquesta vila de l'extrem nord-oriental de la Mesa de Ocaña.
Santuari de Nuestro Padre Jesús Nazareno
Monument
El santuari de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Villatobas és un conjunt barroc dels segles XVII i XVIII, construït en maçoneria emblanquinada i maó, amb planta de creu llatina coberta per volta de canó amb llunetes i un creuer rematat per una cúpula semiesfèrica. El 16 de juliol de 1702 el rector, dotze sacerdots fills del poble, el Consell de Justícia i els prop de 600 veïns de la localitat van jurar nomenar-lo patró, fixant les seves festes per al 14 de setembre.
Ermites de Villatobas
Monument
El municipi conserva diverses ermites repartides pel nucli urbà i el camp, entre elles les dedicades a Sant Isidre, Sant Jordi i Santa Anna, a més de les de Sant Josep i Santa Caterina. La més destacada és l'ermita de Nuestro Padre Jesús Nazareno, dels segles XVII-XVIII i estil barroc, amb planta de creu llatina.
El títol de vila concedit per Carlos V
Curiositat
El 25 de setembre de 1537 l'emperador Carles V, reunit a Montsó, va concedir a Villatobas (Toledo) el títol de vila, separant-la de la jurisdicció d'Ocaña. La localitat gaudia des de 1328 de drets de pastura i de tributació sobre la llana i el formatge, concedits pel mestre de l'Orde de Santiago Vasco Rodríguez i confirmats durant segles pels Reis Catòlics, Carles I i Felip II.
L'esquadró de vigilància aèria EVA 2
Curiositat
L'Esquadró de Vigilància Aèria número 2, primer dels Esquadrons d'Alerta i Control de l'Exèrcit de l'Aire a entrar en servei, es va instal·lar a Villatobas el 1958 compartint instal·lacions i radar amb el 681è Esquadró d'Alerta i Control Aeri estatunidenc. La seva creació va respondre als Pactes de Madrid de 1953, que incloïen el desplegament d'una xarxa de vigilància de l'espai aeri espanyol dins de la modernització de les Forces Armades. Altres sis centres similars van entrar en servei entre 1957 i 1960 fins a completar els números 1 al 7, fins que el 1964 els Estats Units van cedir les instal·lacions al Govern espanyol i van dissoldre els seus esquadrons. La instal·lació va protagonitzar el 8 de juliol de 1958 la primera intercepció aèria realitzada a Espanya.
Tobas, l'origen del topònim
Curiositat
El nom combina vila i toves, potser amb una preposició de intermèdia que es va perdre amb el temps. Toves és el plural del terme tova, del llatí vulgar tofa i del llatí clàssic tofus, que pot referir-se tant a una pedra calcària porosa i lleugera com a una varietat de card, el card borrer. Segons l'article del municipi, el més probable és que el topònim al·ludeixi a l'abundància de cards silvestres al lloc on es va fundar la vila, més que a la pedra.
Les mongetes amb perdiu
Gastronomia
La caça menor dels páramos cerealistes dóna el plat més repetit de la Mesa: mongetes blanques guisades amb perdiu, llorer i pebre vermell, cuites a foc lent fins que l'au es desfà. Se serveix també en versió d'arròs amb llebre.