Poble
Santa Cruz de la Zarza, a la Mesa de Ocaña (Toledo), té 4.180 habitants (2025) i conserva restes des de la segona edat del ferro, a la necròpolis de Las Esperillas; va ser un important centre de comunicacions en època romana, visigoda i àrab. Cedida a l'orde de Santiago abans de 1175, es va convertir el 1242 en cap d'encomanda, i el 1253 el mestre Pelayo Pérez Correa li va concedir fur propi. El seu nom, segons la llegenda local, recorda que el rei got Recaredo, en cremar-se unes bardisses en un carrer del poble, va trobar entre les flames una creu de fusta intacta. Conserva l'església de San Miguel Arcángel, construïda cap al 1185 i ampliada al segle XV, i el seu terme inclou estepes salines i formacions guixenques protegides dins la Xarxa Natura 2000.
Monument
L'església de Santiago Apóstol de Santa Cruz de la Zarza es va edificar sobre un temple menor que els cavallers santiaguistes van manar construir cap al 1180, on el prior Juan de Velasco va fundar dues capellanies. Les traces actuals, de 1559, són obra del mestre Sebastián de Lezana, i en la seva construcció hi van treballar els Barbariola, Diego de Praves i Juan de Praves. És de planta de creu llatina i tres naus, amb capella major de cap al 1593. Conserva tres retaules: el central, neoclàssic, va substituir després de la Guerra Civil el barroc original i mostra una imatge en marbre de Santiago Matamoros; els laterals estan dedicats a Nuestra Señora del Rosario, patrona de la vila, i a Jesús Nazareno. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
L'església de San Miguel Arcángel es va construir el 1185 extramurs de Santa Cruz de la Zarza; al segle XV era un temple petit, de guix i tres naus, al qual Isabel la Catòlica va regalar ornaments. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). En créixer la vila, aquesta església i la de Santiago Apóstol es van quedar petites i van haver de reedificar-se segons traces de Juan de Mazas, amb obres dirigides per Diego i Juan de Praves, Pedro Castaño i Juan Barbariola. El temple actual, de pedra i tres naus, acull a la nau esquerra la capella de la Virgen de los Sábados, copatrona de la vila, la imatge de la qual, molt venerada, se celebra el 15 d'agost i és posterior a 1936, ja que l'original va ser destruïda en la Guerra Civil. El retaule principal mostra un quadre de San Miguel Arcángel, titular de l'església.
Monument
La Casa de les Cadenes, al costat de l'església de San Miguel Arcángel de Santa Cruz de la Zarza, és probablement la posada més antiga del poble: les obres es remunten a 1626 i es van donar per acabades el 1688. Va funcionar com a hostatgeria amb dret d'asil i va viure el seu apogeu entre els segles XVI i XVIII. Deu el seu nom a les dues columnes d'1,50 metres que sostenen una gran cadena de ferro forjat davant la seva façana, en la qual llueix la corona reial de la Casa d'Àustria junt amb l'escut d'Espanya i el Toisó d'Or. La tradició explica que el rei Carles II hi va pernoctar el 1680, la qual cosa hauria motivat la incorporació d'aquest darrer símbol a la façana.
Monument
Porta d'aire mudèjar, apreciable en les dimensions dels seus maons, pertanyent a l'antiga cerca medieval de Santa Cruz de la Zarza. Es va aixecar, juntament amb la fortalesa de la Comanda i les muralles, en l'últim quart del segle XII, i és avui l'únic vestigi conservat del recinte emmurallat. El 1576, sota Felip II, es descrivia la vila envoltada de torreons antics, entre ells quatre que flanquejaven l'església de Santiago.
Monument
Santa Cruz de la Zarza (Mesa de Ocaña, Toledo) conserva set ermites pel nucli urbà i el camp. La de la Virgen de la Paz, d'una nau i planta rectangular, és a dos quilòmetres i mig a l'oest i ja existia en temps dels Reis Catòlics. La de San Antón, amb carreuada renaixentista del segle XVI, és cèlebre per les tres voltes que fan els animals el dia del seu patró. La de San Pedro, de planta quadrada amb quatre arcs irregulars, és del segle XVII. La de San Juan s'aixeca al cementiri municipal, on hi ha enterrats pilots russos de la Guerra Civil. Al sud, al costat de la N-400, hi ha la Virgen de los Remedios, patrona dels pastors; a l'oest, Santa Lucía; i el Sant Sepulcre, excavat a la roca, és la meta de la processó del Divendres Sant.
Natura
El terme municipal acull estepes salines i formacions guixenques incloses a la Xarxa Natura 2000, hàbitats prioritaris que sostenen una flora halòfila i una avifauna estepària singulars.
Curiositat
El poblament es remunta a l'edat del ferro i les restes romanes apunten a un nucli anomenat Belcinia o Velsinia. En època visigoda es va conèixer com a Castelforte de Valcominoso, i el 1253 el mestre Pelayo Pérez Correa li va atorgar fur.
Fita
Cedida a l'Orde de Santiago abans de 1175 amb confirmació del papa Alexandre III, la vila va ser cap d'encomanda des de 1242 i va rebre fur propi el 1253 de mans del mestre Pelayo Pérez Correa, el mateix que va conquerir bona part d'Extremadura.
Fita
El municipi va tocar sostre a la dècada de 1950 amb 6.258 habitants i des d'aleshores ha perdut un terç de la seva població. La mecanització del camp i l'emigració a Madrid expliquen el canvi en una de les viles històricament més poblades de la Mesa.
Gastronomia
El conreu del comí va ser tan extens en aquest terme que l'assentament romà va arribar a conèixer-se com a Vicus Cuminarus, el camí del comí. L'espècia continua present als adobs de matança i als guisats de llegum de la zona.