Poble
Municipi de la comarca de la Mancha de Toledo, a la província de Toledo, coronat pel castell de La Muela, al turó Calderico, que Alfons VIII va lliurar el 1183 a l'Orde de Sant Joan i que va ser cap del Gran Priorat de Castella i Lleó a la Manxa fins a les desamortitzacions del segle XIX; el seu nom procedeix de la ciutat preromana de Consabura, el 1097 hi va morir Diego Rodríguez, fill del Cid, i la nit de l'11 de setembre de 1891 el desbordament del riu Amarguillo va causar 360 morts i va obligar a refer el traçat de bona part de la vila.
Monument
Fortalesa que corona el turó Calderico sobre Consuegra, amb doble recinte emmurallat i torres. Va ser seu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem des que Alfons VIII l'hi va lliurar el 1183.
Monument
Els dotze molins de vent que coronen el cerro Calderico, a Consuegra (Toledo), van ser construïts majoritàriament a la primera meitat del segle XIX, tot i que dos ja existien al segle XVIII i un podria ser del segle XVI. Segueixen el model del molí torre difós a Holanda entre els segles XVI i XVII: un cos cilíndric de maçoneria emblanquinada rematat per una coberta cònica giratòria de fusta i zenc amb quatre aspes. Al seu interior es distribuïen tres plantes -el sitjar, la cambreta del sedàs i el moledor amb la maquinària- i vuit finestretes altes permetien comprovar la direcció del vent. Avui, sense activitat farinera, tenen ús turístic; al molí Sancho se celebra cada octubre la Molienda de la Paz. El conjunt va ser declarat lloc històric el 2008.
Monument
Església de San Juan Bautista, principal temple històric de Consuegra (Toledo), antiga vila de l'Orde de Sant Joan. Aixecada el 1567 en estil mudèjar, té planta de creu llatina, un cimbori quadrangular i accessos laterals porticats, construïts en pedra i maó; al seu interior conserva dues portades renaixentistes. Guarda a més pintures d'escenes religioses de José de Beratón, de finals del segle XVII, i va ser objecte d'una remodelació dirigida per l'arquitecte Juan de Villanueva.
Monument
L'església del Cristo de la Vera Cruz, a Consuegra, és un temple neobarroc de planta de creu llatina la construcció del qual va començar cap al 1750 i es va inaugurar el 15 de setembre de 1803; la seva façana, de marbre blanc, combina elements barrocs i neoclàssics. Alberga la imatge del Santísimo Cristo de la Vera Cruz, patró de Consuegra, juntament amb diverses imatges de Setmana Santa. A les seves dependències annexes hi ha un museu amb tres sales on s'exhibeixen un retaule portàtil del segle XVII, una imatge napolitana del Nen Jesús, peces d'orfebreria, vestidures litúrgiques, escapularis i un Lignum Crucis amb certificat d'autenticitat.
Curiositat
El nom de Consuegra prové de la ciutat preromana de Consabura, que significaria la confluència del riu Sabo. El poblament es remunta als carpetans del segle VI abans de Crist.
Curiositat
Diego Rodríguez, fill de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, nascut cap al 1075, va morir el 15 d'agost de 1097 a la batalla de Consuegra lluitant contra els almoràvits, un dels episodis més recordats de la història local. Es creu que el Cid se'l va endur amb ell al seu desterrament, ja que no consta que romangués a Castella al costat de la seva mare i germanes, i va poder lluitar al costat del seu pare en les accions que van culminar amb la conquesta de València. Des de 1997, Consuegra commemora cada any la seva mort amb una cerimònia funerària.
Activitat
La Fiesta de la Rosa del Azafrán se celebra a Consuegra l'últim cap de setmana complet d'octubre i està declarada Fiesta de Interés Turístico (distinció espanyola per a festes d'interès turístic). Va néixer el 1962 per iniciativa d'Óscar Dignoes, Pedro Albacete del Pozo i Francisco Domínguez Tendero, i s'organitza des de 1963 al voltant de la recol·lecció i la monda del safrà, amb concursos de monda, mercat i activitats tradicionals. El programa inclou la mòlta de blat al molí Sancho, un certamen gastronòmic i l'elecció d'una jove com a Dulcinea, acompanyada de dames d'honor. Un concurs de folklore, organitzat pel grup local Rosa del Azafrán, reuneix agrupacions de ball i música de primer nivell nacional.
Activitat
Recreació històrica de la batalla de 1097 en què participen més de cinc-centes persones, a més de mercat i campaments medievals. Se celebra el 15 d'agost i rememora, des de 1997, l'enfrontament entre les tropes d'Alfons VI i els exèrcits almoràvits de Yusuf Ibn Tasfin; la representació, amb veïns de Consuegra i localitats veïnes, es desenvolupa al castell i la plaça de toros i rep més de mil visites al dia. En els últims anys s'hi ha incorporat l'As-Satrany, una representació metafòrica de la batalla sobre un tauler d'escacs gegant, seguida d'un respons i una dansa simbòlica.
Fita
La nit de l'11 de setembre de 1891 el riu Amarguillo es va desbordar sobre el nucli urbà, va arrasar els ponts d'origen romà i va causar 360 morts. La reconstrucció posterior va canviar el traçat de carrers i places de bona part de la vila.
Fita
El Gran Priorat de Castella i Lleó va gestionar, des del segle XII fins a la desamortització de Mendizábal de 1836, les encomandes de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Castella i Lleó, integrades juntament amb Portugal a la Llengua de Castella, Lleó i Portugal. Va tenir la seva seu al castell de Consuegra des que Alfons VIII el va lliurar a l'Orde el 1183, després de consolidar-se el patrimoni amb donacions com la del monestir de Santa María de Wamba el 1140. Els hospitalers castellans van participar a les Navas de Tolosa el 1212 i van ampliar les seves possessions al Guadalquivir al segle XIII. Després d'incorporar-se els mestratges castellans a la Corona el 1487, el priorat va quedar com a única institució sanjoanista en aquests regnes, i va governar bona part de la comarca manxega fins al segle XIX.
Fita
Fill natural de Felip IV i gran prior de l'Orde de Sant Joan, Joan Josep d'Àustria va residir a la fortalesa de Consuegra durant el segle XVII i hi va escometre obres de reforma. La seva etapa va ser l'últim moment d'esplendor del castell prioral.