Poble
Municipi de la comarca de la Mancha de Toledo, a la província de Toledo, el topònim del qual procedeix de l'àrab kammuniya i que va ser repoblat cap al 1276 per l'Orde de Sant Joan; a les celebracions del Corpus representa els Pecados y Danzantes, ritual declarat d'Interès Turístic Nacional en què dues colles escenifiquen amb mímica i dansa la lluita entre el bé i el mal, i conserva el molí de La Unión, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), i un museu etnològic. De la localitat va prendre nom el guerriller de la Guerra del Francès conegut com el Tío Camuñas.
Monument
Temple renaixentista rematat per una torre de tradició mudèjar, situat al centre històric de Camuñas (comarca de La Mancha de Toledo) i principal monument del municipi. Al segle XVIII va ser objecte d'una restauració a la qual va contribuir l'infant Gabriel Antonio de Borbón (1752-1788), fill de Carles III, que va deixar la seva empremta a l'edifici.
Monument
El molí de vent La Unión, a Camuñas, va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) segons publicació al BOE de 24 de novembre de 2000. Es podria haver construït el 1866, data que figura sobre la seva porta, encara que aquesta correspondria en realitat a la seva reconstrucció després d'un incendi, ja que abans se'l coneixia com a Molino Viejo i se'l cita com el lloc on, el 1809, va ser penjat Juan Pedro Sánchez, germà del Tío Camuñas. El seu nom actual prové del fet que, després de l'incendi, els veïns de Camuñas es van unir per costejar la seva reconstrucció, per a la qual es va aprofitar la maquinària d'un molí en desús de Campo de Criptana anomenat El Sardinero. Durant les obres es va ampliar l'interior de l'edifici, mantenint el diàmetre original, i l'antiga coberta de canyís es va substituir per una de zinc.
Monument
El Museu Etnològic de Camuñas ocupa, a la Plaza Vieja del municipi (La Mancha de Toledo), l'antiga seu dels Hospitalers de San Juan de Jerusalén, coneguda com la casa de la tercia, al costat de l'inici del carrer Tercia, que forma part del recorregut processional. Reuneix plafons explicatius, documents, fotografies històriques i peces originals del vestuari dels protagonistes de la festa de Pecados y Danzantes, a més de documentar els oficis, la vida agrícola i les tradicions del municipi.
Curiositat
El topònim prové de l'àrab kammuniya, que pot significar semblant al comí o bé qualsevol llavor que no sigui cereal ni llegum. La localitat va ser repoblada cap al 1276 per l'Orde de Sant Joan.
Curiositat
El Tío Camuñas, el nom real del qual era Francisco Sánchez Fernández, va néixer a Camuñas l'11 de setembre de 1762 i es va convertir en un dels guerrillers manxecs més cèlebres de la Guerra del Francès, de la qual va prendre el seu sobrenom. De professió correu, la seva agilitat a cavall i el seu coneixement del territori li van resultar decisius en la seva etapa de guerriller. El seu germà, Juan Pedro Sánchez, va ser executat pels francesos el maig de 1809 després de matar un regidor afrancesat, i el mateix Francisquete va aconseguir escapar d'un assalt a la casa familiar saltant les tàpies. Va morir a Belmonte el 13 de novembre de 1811. La seva figura, forjada en aquests episodis de la Manchuela toledana, va passar a l'imaginari popular espanyol.
Curiositat
Durant la Revolució Cantonal de la Primera República espanyola, Camuñas va arribar a constituir-se breument en cantó independent. Ho va proclamar el 1873 el seu alcalde, el republicà federal i anticlerical Luis Villaseñor y de Oliva, encara que va durar només uns dies, sota la presidència federalista de Francisco Pi y Margall, i es van arribar a fabricar motlles per encunyar moneda pròpia. L'episodi es va sumar a la fama ja singular del poble, on el zel missioner de l'evangèlic gallec Félix Moreno Astray havia convertit al protestantisme part de la població, per la qual cosa se'l coneixia com la Ginebra manxega. L'historiador Marcelino Menéndez Pelayo va recollir el succés a la seva Historia de los heterodoxos españoles, com a intent de crear una mena de Ginebra manxega i contrabandista.
Activitat
Pecados y Danzantes, de Camuñas, és una festa declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (declaració estatal per a festes d'especial interès turístic) que se celebra en aquest municipi toledà durant el Corpus Christi. El seu origen podria remuntar-se als segles XVI i XVII, quan les danses van adoptar la forma d'auto sacramental en homenatge al Santíssim. Dues colles, els Pecados i els Danzantes, representen mitjançant mímica i dansa la lluita entre el bé i el mal: els primers, de careta malèfica i vara llarga, encarnen els pecats de l'home i es valen de crits, esgarips i pólvora; els segons, alegres i de careta de nas gros, representen les virtuts i van acompanyats de música. La processó arrenca abans de la missa del matí i enfronta personatges com la Pecadilla o el Pecado Mayor amb els Danzantes, encapçalats per la Prudencia i el Cordel.
Activitat
Les festes de Sant Nicasi són la principal celebració patronal de Camuñas, a la Manxa de Toledo. Segons l'article del municipi, els veïns van prendre aquest sant com a patró al segle XVII, després d'una greu epidèmia davant la qual van buscar la seva protecció; Sant Nicasi, que va viure i va ser martiritzat al segle II per defensar la seva fe, va acabar consolidant-se com a patró al segle XVIII. La festivitat és diferent de la cèlebre tradició de Pecados y Danzantes, que se celebra al mateix poble pel Corpus Christi.