Poble
Municipi de la comarca de la Manxa, a la província de Ciudad Real, el Carnaval del qual, declarat Festa d'Interès Turístic Nacional, és un dels més singulars de Castella-la Manxa per les seves màscares i personatges tradicionals. Dels onze molins de vent que va tenir en conserva set, batejats amb noms cervantins com El Ama, La Sobrina, Dulcinea o Maritornes, i el seu emblema visual és La Copa, dipòsit d'aigua del 1934 amb silueta de calze; la seva vinya va viure la gran expansió posterior a la fil·loxera que va arrasar les vinyes franceses des del 1880, i la Sierra de la Sevillana, de 928 metres, trenca l'horitzontalitat del terme.
Monument
Temple parroquial d'Herencia, a La Mancha de Ciudad Real, la construcció del qual va acabar el 1713: de planta de creu llatina i nau única coberta amb volta de canó decorada, es distingeix per una torre de gairebé 60 metres d'alçada coronada per una escultura del Sagrat Cor. A l'interior conserva el llenç Las tres generaciones, de Lucas Jordán, i un gran quadre de la Immaculada Concepció de Zacarías González Velázquez que presideix l'altar major. El 2013 la Santa Seu va concedir un any jubilar pel tercer centenari de la consagració del temple, un dels llocs de devoció més visitats pels habitants d'Herencia.
Monument
Convent d'Herencia (Ciudad Real, La Mancha), l'escriptura de fundació del qual es va signar el 15 de novembre de 1656, atorgada per Joan Josep d'Àustria, fill il·legítim de Felip IV. Acull la imatge venerada de la Mare de Déu de la Mercè, coneguda popularment com La Hermosona, convertida en símbol del poble des de la fundació del convent. La imatge va ser coronada solemnement com a reina i patrona el 22 de maig de 1951 pel bisbe-prior Emeterio Echevarría, i el 1999 va ser nomenada alcaldessa perpètua de la localitat. Les seves festes patronals se celebren cada any el 24 de setembre. El convent continua sent un centre religiós actiu; el 2010 es va restaurar i reinaugurar l'orgue barroc que conserva a l'interior.
Monument
Els molins de vent d'Herencia són edificis d'arquitectura tradicional agroindustrial dedicats a la mòlta de cereals, sobretot blat, mitjançant energia eòlica. La primera llicència per construir un molí a la localitat es va concedir el 1778, i el 1790 es va documentar el primer en funcionament; al llarg del segle XIX la localitat va arribar a comptar-ne onze. Els molins van ser també punts de trobada social, fins que els molins d'aigua i les fàbriques industrials, sumats als danys de la guerra de la Independència, en van provocar l'abandonament progressiu. El 2003 se'n van restaurar set dels onze originals, batejats amb noms cervantins com El Ama, La Sobrina, Dulcinea o Maritornes, avui símbols de la localitat.
Monument
La Copa de Herencia és un dipòsit d'aigua construït cap al 1934 al paratge de La Pedriza, a uns cinc quilòmetres del nucli urbà, la silueta de calze del qual s'ha convertit en l'emblema visual del municipi ciudadrealenc. El van dissenyar els germans José Antonio i Petronilo García-Navas Jerez per millorar el proveïment, ja que l'aigua arribava al poble amb molt poc cabal. La forma es va inspirar en el calze que s'utilitza a l'eucaristia. El dipòsit recollia l'aigua d'un pou mitjançant bombes i la repartia per gravetat, a través de canalitzacions i vàlvules, fins a la font del Caño.
Natura
Petita alineació muntanyosa del terme d'Herencia que assoleix els 928 metres i trenca l'horitzontalitat de la plana manxega. També anomenada Sierra del Torcón, pel pic que en marca el punt més alt; un segon pic, de 899 metres, acull un repetidor de televisió. Es distingeix des de diversos pobles de la zona, entre ells Camuñas i Puerto Lápice. A les seves vessants se situa el jaciment de La Rendija, amb pintures rupestres conegudes popularment com «el tresor».
Activitat
El Carnaval d'Herencia, declarat Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa declarada d'interès turístic nacional), està documentat des de 1365 i és la celebració més important del calendari herencià. No té data fixa, ja que depèn del calendari lunar que regeix la Quaresma, que comença el Dimecres de Cendra, darrer dia de la festa. Comença una setmana abans que la resta de carnavals de la comarca, amb el Diumenge de les Deseosas, i continua amb el Divendres de Prisillas, jornada de cercaviles de les colles locals que s'obre amb l'encesa del pebeter, i el Dissabte dels Ansiosos, que des del 2007 marca l'entrada del nou any herencià. Màscares i personatges tradicionals donen al Carnaval d'Herencia un caràcter singular dins de Castella-la Manxa.
Activitat
Les Festes de la Mare de Déu de la Mercè són la fira i festes patronals d'Herencia, a La Mancha (Ciudad Real), i se celebren al voltant del 24 de setembre. La imatge de la Mare de Déu va ser coronada canònicament com a reina i patrona a la plaça de la Llibertat pel bisbe-prior Emeterio Echevarría el 22 de maig de 1951, i el 1999 va ser nomenada alcaldessa perpètua de la localitat.
Curiositat
La vinya d'Herencia va viure la seva gran expansió després de la crisi de la fil·loxera que va arrasar les vinyes franceses a partir del 1880, quan la demanda exterior va disparar la producció manxega.
Gastronomia
Formatge de llet d'ovella manxega, premsat i curat entre trenta dies i dos anys, amb la marca de la pleita gravada al taló i la flor a les cares. La Denominació d'Origen Protegida empara Ciudad Real, Toledo, Conca i Albacete.