Poble
Las Majadas és un municipi de la comarca de Serranía Alta, a la província de Cuenca, amb 214 habitants (INE 2025), part del terme del qual es troba al parc natural de la Serranía de Cuenca. Es troba al costat de Los Callejones, conjunt càrstic on l'erosió va esculpir a la calcària carrers i passadissos utilitzats com a corrals, i del parc cinegètic de El Hosquillo, reserva de 1964 en una vall del riu Escabas amb ós bru i llop ibèric. Al segle XII hi va exercir la senyoria la família Jaraba, vinculada a la conquesta cristiana de Cuenca per Alfons VIII. Al segle XVIII els seus artesans fabricaven sedassos, cèrcols i seients de boga que venien per la comarca. La seva església de Nuestra Señora del Sagrario, patrona compartida amb la catedral de Cuenca, conserva un retaule de capitells corintis policromats.
Natura
Els Callejones de Las Majadas són un paratge natural a tres quilòmetres del poble de Las Majadas (Cuenca), on l'erosió de les roques calcàries cretàcies ha esculpit passatges, arcs, monòlits i ponts, en un paisatge semblant al de la Ciudad Encantada tot i que de menor mida. Geològicament constitueixen un exemple de lapiaz, formació càrstica originada per l'acció de l'aigua, el gel, el vent i els canvis de temperatura. Els pastors els van aprofitar tradicionalment com a cledes, fent servir les parets de roca com a part del tancat del bestiar, i encara es conserven alguns d'aquests corrals. Formen part del parc natural de la Serranía de Cuenca, creat el 2007.
Natura
Balcons naturals propers als Callejones que s'aboquen al canó del riu Júcar, entre pinedes, rouredes i savinars, i des dels quals és habitual veure volar voltors comuns per sota de l'observador.
Natura
Reserva creada el 1964 com a vedat de caça major en una vall tancada de gairebé 1.000 hectàrees recorreguda pel riu Escabas, que penetra al parc formant una espectacular cascada als cingles coneguts com el Rincón del Buitre, avui habitat per óssos bruns, al cor del Parc Natural de la Serranía de Cuenca. Creat originalment per l'ICONA com a centre de cria d'espècies cinegètiques per a la seva posterior reintroducció, depèn des de 1986 de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, que a més de la investigació desenvolupa activitats d'educació mediambiental. Alberga ós bru, llop ibèric, cérvols, senglars i aus rapinyaires, i es visita només amb guia i reserva prèvia.
Monument
Temple parroquial de Las Majadas dedicat a Nostra Senyora del Sagrario, la patrona que comparteix amb la catedral de Cuenca des dels temps d'Alfons VIII. L'edifici consta de tres cossos: el campanar a ponent, la nau major i la de l'altar, separades per un arc de mig punt sobre pilars de carreu. Conserva en bon estat el seu sostre artesonat mudèjar d'arrels occidentals i un retaule datat el 1618, amb columnes de capitells corintis policromats, relleus de l'Adoració dels Pastors i dels Reis, i pintures de Santa Llúcia, Sant Cristòfol, la Verònica i la Immaculada. Va ser aixecada per les famílies Albornoces i Carrillo. Al pati d'accés, amb banc corregut de pedra, es troba el Rollo de la Justicia, on s'impartia la llei en època medieval.
Monument
El Rollo de la Justicia de Las Majadas es conserva al pati de l'església parroquial del poble. Es tracta d'una picota jurisdiccional on s'impartia la llei durant l'època medieval, símbol de la potestat judicial que tenia la vila.
Curiositat
L'ós bru d'El Hosquillo va ser protagonista del primer documental sobre fauna espanyola de la sèrie El Hombre y la Tierra, de Félix Rodríguez de la Fuente, cosa que va donar fama nacional a aquest racó de la Serranía.
Curiositat
La cuina de Las Majadas gira al voltant del morteruelo, un guisat elaborat amb filet, fetge, pollastre, costella, pernil, llard, conill, molla de pa, pebre vermell, canyella i clau d'olor, al qual s'afegeix carn de caça. Les migas de pastor es preparen amb molla de pa, all, pebre vermell, greix de cansalada i aigua, i solen acompanyar-se de raïm. Tots dos plats, juntament amb els guisats de xai i caça, són herència directa de la cultura pastoril de la serra conquenca.
Monument
Sepultures d'origen àrab trobades al costat de la font del Tejo, el testimoni arqueològic més antic documentat al terme de Las Majadas. Se situen a prop d'una cova coneguda com «dels Moros», i tots dos vestigis se citen com a constància de la presència àrab a la zona anterior a la conquesta cristiana de Cuenca per Alfons VIII.
Fita
Al segle XII, quan Alfons VIII va conquerir Conca el 1177, la família Jaraba, d'origen català, exercia el senyoriu sobre aquest territori serrà. La seva presència explica la primerenca organització del poblament entorn de les majades de bestiar.
Fita
El Libro de la Montería, redactat en temps d'Alfons XI entre 1340 i 1350, cita aquests monts entre els vedats reials de caça. L'abundància d'ós i senglar atreia les partides de la cort castellana fins a la serralada.
Fita
Al segle XVIII els artesans del poble fabricaven sedassos, cèrcols, seients de boga i pasteres que venien per tota la comarca. Era un complement imprescindible per a unes famílies que no podien viure només del bestiar i de la muntanya.
Gastronomia
Llesques de pa assentat amarades en llet o vi, arrebossades en ou i fregides, que se serveixen empolvorades amb sucre i canyella o banyades en mel. Són el dolç de Quaresma i Setmana Santa als pobles de la serra.