Poble
Municipi de la comarca de la Manxa, a la província de Ciudad Real, antic cap del Gran Priorat de Sant Joan transformat a partir del 1858, quan Isabel II va inaugurar al seu pas la línia de Madrid a Alacant: l'encreuament posterior amb el traçat cap a Andalusia va fer de la seva estació un dels majors nusos ferroviaris d'Espanya i va contribuir al títol de ciutat que Alfons XII li va concedir el 1877. Conserva el convent de Santa Clara, fundat el 1546 i a les monges del qual s'atribueix la recepta de les tortas de Alcázar, i l'església de San Francisco, aixecada cap al 1532; un seient baptismal del 1558 alimenta des d'antic la disputa sobre el bressol de Cervantes.
Monument
El Torreón del Gran Prior és una torre fortificada situada al número 6 de la calle de Don Quijote, a Alcázar de San Juan, que formava part del complex palacial del Gran Prior de l'Orde de Sant Joan. Es tracta d'una torre almohade de planta quadrangular, construïda al segle XIII, amb tres altures a les quals s'accedeix per una escala de cargol. El 30 de novembre de 1990 va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb la categoria de monument, mitjançant reial decret publicat al Boletín Oficial del Estado el 4 de desembre d'aquell mateix any. És avui el símbol monumental d'Alcázar de San Juan.
Monument
L'església de Santa María la Mayor és el temple catòlic més antic d'Alcázar de San Juan i va ser col·legiata entre els segles XIII i XIX, fins a perdre aquesta condició el 1835 amb la desamortització de Mendizábal; en els seus llibres parroquials es conserva la partida de 1558 que alimenta el debat sobre si aquí va ser batejat Cervantes. Alçada sobre un solar amb un temple ibèric, un de romà, una església visigoda i una mesquita andalusina, conserva del seu origen medieval la capçalera mudèjar i l'absis romànic, als quals es van sumar una reforma renaixentista i, el 1742, l'altar barroc i el cambril rococó de la Mare de Déu del Rosari, amb guixeria i rajoles talaveranes. De tres naus, el retaule major és obra de 1595 de Diego Barroso, amb llenços del seu germà Miguel i quadres de Sánchez Cotán.
Natura
Zona humida d'alt valor natural formada per les llacunes de La Veguilla, del Camino de Villafranca i de Las Yeguas, integrada a la Reserva de la Biosfera de la Mancha Húmeda.
Monument
La Casa del Hidalgo s'aixeca a la calle del Cautivo d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real) i avui funciona com a museu i centre d'interpretació dedicat a la forma de vida dels hidalgos manxecs, la classe social a què pertanyia don Quixot. L'edifici, abans anomenat Casa del Rey per haver estat residència del governador de la Real Fábrica de Pólvora des del segle XVI, resulta de la unió de dues cases i conserva el tipus de casa pati propi de la zona. Destaca el seu accés des del carrer, amb una gran portada adintellada i balconada de finals del segle XVII o principis del XVIII, així com sostres de fusta amb artesonats d'arrel mudèjar.
Activitat
Els Moros i Cristians d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real) se celebren al juny, coincidint amb la festivitat de San Juan Bautista, patró que dona nom a la localitat. La festa, declarada de Interés Turístico Regional (festa d'interès turístic regional), segueix el model llevantí de moros i cristians, el mateix que comparteixen altres localitats de la regió influïdes per la tradició valenciana, i omple els carrers d'Alcázar de San Juan de desfilades i ambaixades.
Activitat
El carnaval d'Alcázar de San Juan se celebra entre el 26 i el 28 de desembre, una data insòlita que el converteix en l'últim carnaval de l'any a Espanya i el distingeix de qualsevol altre carnaval espanyol. El 2018 va ser declarat Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa d'interès turístic nacional).
Activitat
Fira i festes majors d'Alcázar de San Juan (La Mancha, Ciudad Real), d'arrel agrícola i ramadera, amb activitats culturals i taurines. Se celebra del 2 al 8 de setembre en honor a la Mare de Déu del Rosari, patrona de la ciutat, el dia gran de la qual és el 8, just abans de la verema. Durant aquests dies, penyes i grups culturals locals organitzen àpats típics diferents cada jornada, i els festejos taurins tenen com a escenari la plaça de toros municipal, construïda al segle XX.
Curiositat
Un assentament baptismal de 1558 conservat a Alcázar de San Juan registra un fill de Blas Cervantes Saavedra, document que ha alimentat durant segles la disputa sobre el bressol de Miguel de Cervantes.
Fita
El 24 de maig de 1858 Isabel II va inaugurar al seu pas per Alcázar la línia de Madrid a Alacant. El creuament posterior amb el traçat cap a Andalusia va convertir l'estació en un dels majors nusos ferroviaris d'Espanya i va reorientar l'economia local.
Monument
Aixecada cap al 1532 com a església conventual franciscana, conserva traces del gòtic de transició al Renaixement. Després de la desamortització del segle XIX va deixar de donar culte i no es va tornar a obrir fins al 1899, ja convertida en temple parroquial.
Fita
Fundat el 1546 per monges clarisses, va ocupar durant segles una illa sencera del nucli antic. A la comunitat s'atribueix la recepta de les tortas de Alcázar. Rehabilitat en època recent, el conjunt funciona avui com a establiment hoteler.
Fita
Alfons XII va concedir a Alcázar de San Juan el títol de ciutat el 1877, en ple auge del ferrocarril i del comerç del vi. L'antic cap del Gran Priorat de Sant Joan havia multiplicat el seu veïnat en tot just dues dècades.
Gastronomia
Dolç rodó i esponjós, de molla tova i crosta blanca, la recepta del qual la tradició atribueix a les clarisses del convent de Santa Clara. S'elabora amb ou, sucre i ametlla i es ven tot l'any a les confiteries de la ciutat.